<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://beta.strubell.cat/</link>
	<title>Strubell.com</title>
	<description></description>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Varela o l'Estat culpable d'amagar crims contra la humanitat?]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/varela-o-lestat</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/varela-o-lestat#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 22:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/varela-o-lestat</guid>
		<description><![CDATA[<br /> La bogeria que representa l'Estado de Derecho espanyol (tautologia on n'hi hagué) està arribant a un punt crític per moments. D'acord, han condemnat el Sr. Varela a dos anys i escaig per apologia del nazisme i els crims contra els jueus. Magnífic. Però en fer-ho, el doble llenguatge de la què fan gala arriba ja a un nivell fabulós. Alhora que condemnen aquest element, realment pretenen que no ens fixem que ells fan apologia a dues mans de Franco i els seus de crims? La mateixa ONU va acusar Espanya de fer-ho en un document d'octubre passat. El document assegura que la Llei de l'Amnistia del 1977 el que fa, realment, es tapar els crims fets contra centenars de milers de republicans. No és exactament  igual, en termes comparatius, al què acusen d'haver fet el Sr. Varela? Quan vindrà l'ONU i el Tribunal dels Drets Humans a investigar de debò la situació espanyola i l'escandalosa impunitat que amaga?]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La presidència del FC Barcelona i la política]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/la-presidencia-del-fc-barcelona-i-la-politica</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/la-presidencia-del-fc-barcelona-i-la-politica#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 12:41:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/la-presidencia-del-fc-barcelona-i-la-politica</guid>
		<description><![CDATA[A la foto veureu la placa que vam col.locar a Guadarrama els Amics de Josep Sunyol el 29 d'agost de 1996. Feia 60 anys que en aquell lloc (aproximat) uns falangistes van matar Josep Sunyol juntament amb el seu ajudant, Pere Virgili (de <em>La Rambla</em>)  i un milicià republicà que els hi va dur de visita al front de guerra (on es van perdre). ¿Per què faig sortir aquesta foto avui? Perquè mostra que el fet de ser president del Barça (de vegades) sí que pot tenir aspectes "polítics". A Sunyol el van matar precisament per ser president del Barça. Per política doncs. Ara en Joan Laporta, president que d'aquí dos mesos ha de deixar el càrrec, ha fet una pàgina web catalanista. I sembla que molts el voldrien matar com a Sunyol! La premsa de Madrid, primer. Però curiosament, també alguns polítics "de casa" que veuen que ell podria fer la seva feina molt millor que no ells. Sobretot en el sentit de treballar per la llibertat de Catalunya. Cap càrrec ha de ser considerat incompatible amb la lluita per al país!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[On s'havia de sentir segur Veselin Vlahovic sinó a València?]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/on-shavia-de-sentir-segur-veselin-vlahovic-sino-a-valencia</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/on-shavia-de-sentir-segur-veselin-vlahovic-sino-a-valencia#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 03 Mar 2010 10:06:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/on-shavia-de-sentir-segur-veselin-vlahovic-sino-a-valencia</guid>
		<description><![CDATA[Ironia de la història o algun poder ocult que insisteix en mostrar-nos els vincles entre les coses perverses? Potser no ho sabrem mai. Però el cas és que al criminal de guerra d'origen montenegrí, Veselin Vlahovic -el "monstre de Grbavica"- se l'ha detingut a pocs quilòmetres d'allà on queden rastres d'un altre dels grans crims de l'Europa del segle XX, és a dir, el País Valencià. El qui va ser el responsable de més d'un centenar d'assassinats de dones i nens, violacions i tortures comeses entre 1992 i 1995, resulta que era a casa nostra amagat! Jo penso que aquest individu tenia un nas molt fi per detectar ambients idonis per a la convalidació de la impunitat. Ell ha anat a raure, segurament sense saber-ho, al paradís dels crims sense aclarir. Al mateix epicentre de les fosses comunes de la vergonya, és a dir, a les no excavades del Cementiri de València on el Fòrum de la Memòria del PV hi ha detectat més de 26000 víctimes enterrades entre 1939 i 1943. Fosses que es troben retingudes en la impunitat congènita espanyola, la que és incapaç de mirar-se al mirall, la que té sense anul.lar les penes de la Guerra Civil, la que continua considerant Lluis Companys un enemic ben elimnat. (Han tingut l'ocasió de mostrar-nos el contrari, però no ho han fet perquè no volen). Aquí, a Altea, és on han trobat Veselin Vlahovic perquè és evident que és on se sentia més segur. Què han hagut de pagar els botxins de València? Què ha hagut de pagar cap franquista? Ni s'investiguen els seus crims! També és on més segur d'Europa se sentien els nazis que Franco va arreplegar amb els braços oberts el 1945. Sí, finalment la interpol ha actuat contra en Vlahovic, quin remei? El poble bosnià, doncs ha tingut més sort que no el català, que roman encara a expenses del neofranquisme i de la Conferència Episcopal Espanyola, per als qui Catalunya, i tot el que representa, ha estat, és i continuarà essent un enemic a batre. Espanya: l'únic estat del món on la connivència amb el feixisme es manté perversament viva. ]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Laporta2010.cat]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/gbf-1</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/gbf-1#comentaris</comments>
		<pubDate>Tue, 02 Mar 2010 13:10:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/gbf-1</guid>
		<description><![CDATA[<br /> No és que m'agradi gaire això del poder dels Campions perquè sí, ni el dels més forts, ni el dels més mediàtics. Però vivim en el món que vivim. O ets mediàtic o no ets ben ningú. Per tant és una magnífica notícia que Laporta s'hagi posat al davant d'una candidatura que defensi la independència del país. I ho faci dient que és hora de prendre decisions valentes. I tant que ho és. Tots els independentistes de debò s'hi han de posar al darrera, els reagrupats els primers. També m'agradaria que hi vingués la gent del Suma Independència i tothom que creu en el país. Una candidatura transversal <strong>Laporta-Carretero-Carandell-Móra</strong> seria esplèndida. Ara que tenim un mediàtic compromès que ha pres el pas, no perdéssim pas l'oportunitat! Pere Meroño, al seu blog de<strong> Vilaweb</strong>, parla de la necessitat de fer costat a "<em>la irrupció  d'un tercer espai, amb vocació d'esdevenir-ne primer, -entre el catalanisme i l'unionisme-, com és el sobiranisme. Un espai sense actiu parlamentari operatiu -fora de la gestualitat republicana i la picada d'ullet convergent-, sense presència institucional al màxim nivell i que ha engegat la colossal iniciativa dels referèndums per la independència (...)"<br /> </em><br /> Podem veure el que diu en Joan Laorta a:  <a href="http://www.laporta2010.cat">www.laporta2010.cat</a>  web on en les primeres 4 hores d'obertura ha rebut 160.000 visites. Què us deia de la cosa mediàtica? Una de les primeres coses que ha comunicat Laporta es que "els censors i la caverna mediatica no podran aquest cop ni tergiversar ni diluir les nostres opinions i els nostres objetius compartits". <em>Fighting talk </em>que dirien els anglesos. 300 anys despres, necessitem <em>fighting talk.<br /> <br /> (Han faltat accents al darrer tros, perdoneu)</em><br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Un dia feliç per a la nació]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/un-dia-felic-per-a-la-nacio</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/un-dia-felic-per-a-la-nacio#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 28 Feb 2010 19:25:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/un-dia-felic-per-a-la-nacio</guid>
		<description><![CDATA[Avui és un dia feliç per la nació. És la tercera jornada en què una part dels catalans podran dir si volen que Catalunya sigui independent o resti sotmesa a Espanya. És un exercici de suprema participació i d’ autèntica higiene democràtica. Amb una pregunta senzilla i clara els nostres ciutadans han d’optar entre una sèrie de valors que s’han anat forjant entorn als concepte de l’Estat Espanyol i el concepte de progrés i modernitat dintre d’ Europa que suposaria una Catalunya lliure. L'única gran estafa és que d'un dia de tanta significació democràtica, els diaris del sistema, La Vanguardia i El Periódico, no n'hagin dit ni una paraula avui. Senyal que tenen por d'alguna cosa.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[20 anys de l'himne del Comitè Olímpic de Catalunya]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/vda-f</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/vda-f#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 28 Feb 2010 01:14:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/vda-f</guid>
		<description><![CDATA[<span lang="ES-MODERN"> <p dir="ltr" align="justify">Aquests dies l'amic Josepmiquel Servià (JMS) recorda que el　primer de març s'acompleixen vint anys justos de l’estrena al Palau de la Música Catalana de l'Himne per al Comité Olímpic Català", en una interpretació conjunta de la Coral Sant Jordi —dirigida aleshores pel sempre recordat Oriol Martorell— i la Cobla Els Montgrins, dirigida pel palamosí Martí Camós.　La creació del Comitè Olimpic Català (COC) havia estat fruit d’una iniciativa dels patriotes Albert Bertrana, Francesc Serra i Ignasi Doñate, entre altres, davant la proximitat dels Jocs Olimpics de l’any 1992, que havien de celebrar-se justament a Barcelona. Va ser Albert Bertrana, el capdavanter del projecte, qui feu a JMS l’honor d’encarregar-li la lletra del que havia de ser l’himne d’aquest "Comitè Olimpic Català". De la música se n’ocuparien, més tard i conjuntament, el compositor gironí Toni del Sas i un servidor. Amb motiu d'aquest vintè aniversari, tots tres us fem partíceps d'un petit record personal que guardava en JMS des de ja fa temps amb una certa emoció, però alhora també amb una certa tristesa, en veure com aquella il·lusió compartida per tants catalans i catalanes, després de vint anys, encara no s’ha fet realitat.　(Per ventura, haurem d’esperar la independència?). Es tracta d’un petit document (cliqueu sobre l'adreça　que apareix a sota) que inclou, d’una banda, una síntesi de l’audiovisual que es filmà amb motiu de la presentació　pública de l’esmentada lletra, a la sala d’actes del Col·legi d'Advocats de Barcelona (una presentació conduïda, com podreu veure, per l’enyorat Salvador Escamilla) i, d’una altra, l’estrena pública de l’himne —al final de la Gran Gala del COC i en un Palau de la Música ple de gom a gom— a partir de la retransmissió que en feu Televisió de Catalunya. A youtube trobareu l'himne que vam fer, tot i que no sona massa bé. Ara, ben cantat, és un himne que fa patxoca:　</p> <p dir="ltr" align="justify"><font face="Arial"><span lang="ES-MODERN"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=VZIRnXNu2zc">http://www.youtube.com/watch?v=VZIRnXNu2zc</a></span></font></p> </span>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Brian Currin i l'independentisme pacificador]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/brian-currin-i-lindependentisme-pacificador</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/brian-currin-i-lindependentisme-pacificador#comentaris</comments>
		<pubDate>Fri, 26 Feb 2010 14:01:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/brian-currin-i-lindependentisme-pacificador</guid>
		<description><![CDATA[<br /> Sentir parlar Brian Currin, l'intermediari i expert en processos de pau sudafricà, fa venir una modalitat d'optimisme que mai no havíem sentit a l'anterior procés de pau al País Basc. És el que es va transmetre a Errenteria-Orereta ahir a la nit. Amb tesis com les seves, podem entendre més de la situació i de les estratègies que podrien acabar portant a la pau. Ell insisteix en el fet què les converses de Loiola van fracassar perquè van reproduir el clàssic esquema de negociació en què un bàndol pretén treure coses de l'altre, i punt. L'actual moment, en canvi, tot i semblar més difícil sobre el paper, presenta uns elements que podrien significar el principi de la fi del conflicte armat basc, segons ho veu. Quina en podria ser la fórmula per arribar-hi? Doncs, atesa l'afició basc a l'aposta i el repte, es podria basar en un <em><strong>desafiament unilateral basc </strong></em>a l'estat espanyol en el sentit de dir "<strong><em>aviam si us atreviu amb la nostra proposta de pau unilateral</em></strong><em>".</em> Currin, actiu en el procés basc des del 2004 tan sols, mostra saber molt de la manera de ser dels bascos. És conscient que PP i PSOE estan del tot còmodes amb l'actual situació en què poden somiar amb una previsible i poc costosa victòria (en termes de danys patits) contra ETA, i que caldrà <em><strong>pressionar-los </strong></em>cap a un escenari de pau. Ell es planteja la necessitat d'animar l'esquerra abertzale a fer aquesta aposta en què basa la seva estratègia. La pilota -i doncs la iniciativa- la veu a la teulada de la gent de Batasuna que té la responsabilitat, diu, de moure les coses. "L'Estat estarà encantat si continua una violència que en res pot beneficiar la causa basca ni a la curta ni a la llarga". L'independentisme, precisament, ha d'esdevenir la gran màquina pacificadora contra els seus contrincants immòbils, partidars de l'statu quo. Màgica estratègia que esperem que doni els seus fruits. Sembla que entre la gent de Batasuna hi ha una majoria que en veu l'atractiu. Cal esperar que Currin tingui el mateix èxit que va tenir a Sud-àfrica i a Irlanda. Potser el més significatiu és que ahir, amb una sala curulla de simpatitzants de Batasuna, els aplaudiments per Currin van ser eixordidors.<br /> <br /> Es pot trobar la intervenció de Brian Currin (1)  a Oarsoaldeko Hitza: Video: vimeo.com/9758467]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Comença "The Economist" a reconèixer que Franco continua viu?]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/comenca-the-economist-a-reconeixer</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/comenca-the-economist-a-reconeixer#comentaris</comments>
		<pubDate>Thu, 25 Feb 2010 11:45:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/comenca-the-economist-a-reconeixer</guid>
		<description><![CDATA[<em><br /> <div><strong>He rebut un mail de l'Editor de la Secció Europa de <em>The Economist </em>en resposta a la meva carta de felicitació a la revista ("Spain, the last refuge of Fascism", vegeu 4 de febrer més avall) per un recent article sobre la Guerra Civil, "<em>The new civil war</em>". S'hi intuïa que, potser per primer cop, algú s'estranyava -quasi s'escandalitzava diria- en veure la manifesta incapacitat espanyola per superar el franquisme d'una manera democràtica i racional. Com a Alemanya van superar Hitler, o a França Pétain, vaja. Perquè, ¿on més d'Europa podria ser que l'únic jutjat per un crim contra la humunitat (com van ser les fosses fanquistes) fos precisament l'únic judge que les volgués investigar (tot i ser aquest l'inefable Baltasar Garzón, ja ho sé...). A mi em semblava una cosa "normal" que m'escrivís el Sr. John Peet, però un periodista m'ha dit que no, que era "una fita" que aquest senyor s'hagi pres la nosa de respondre'm. I a sobre em diu que ell i el seu corresponsal a Madrid estan d'acord amb mi! Caram! (Després diu unes cosa sobre Zapatero que, la veritat, no acabo d'entendre, això sí). Però vaja... Ah, i és clar, no em publicaran la meva carta, tot i ser una felicitació. Què hi farem.</strong> You can't have it all.<strong> Malgrat tot, he cregut que seria interessant que qui volgués pogués saber que, entre tots, hem posat la primera càrrega explosiva (en un mitjà conservador) per començar a esmicolar la impunitat franquista. Que comencin a tremolar, no? No ho demana Els Segadors? Aquí va la carta doncs:<br /> <br /> </strong><em>Dear Mr Strubell, I am afraid we are unlikely to get your letter published (we get over 100 a day). But I wanted to thank you for it anyway, and to say that we (my Madrid stringer and I) do indeed share your views. This is one of the few areas where we think the Zapatero government, of which we are normally rather critical, has got things right, even if Garzon has sometimes gone over the top. </em><strong><em>John Peet, Europe Editor</em></strong><br /> <br /> <strong>Jo li he respost:</strong><br /> <br /> <em>Dear Mr Peet, Thanks so very much for your answer. As I said at an L.S.E. presentation in 2006, I feel sure a Pullitzer will one day be won by some  whippersnapper (</em><strong><em>saltataulells</em></strong><em>)</em><em> right out from Harvard who will marvel the world with an article about ongoing impunity for fascism in Spain, much to everyone's bewilderment. I cannot imagine any other country in Europe where the things seen here would be tolerated much more than 24 hours.<br /> <br /> </em><strong><em>Eh que meravellós que Europa hagi pres aquesta olímpica determinació per denunciar el neo-franquisme? (No cal que us hi emocioneu massa.... una trucada del </em></strong><strong><em>embajador en Londres ja haurà posat les coses al seu lloc).</em></strong><strong><em><br /> <br /> </em></strong></div> </em>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[A quin demòcrata pot estranyar la xiulada de la Final de Bàsquet a Barakaldo?]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/la-xiulada-mes-ben-merescuda-de-la-historia</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/la-xiulada-mes-ben-merescuda-de-la-historia#comentaris</comments>
		<pubDate>Tue, 23 Feb 2010 13:15:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/la-xiulada-mes-ben-merescuda-de-la-historia</guid>
		<description><![CDATA[Els espanyols i els monàrquics es queixen que a determinats llocs la gent xiula el seu rei. Fins i tot s'està començant a donar el cas que les autoritats s'hagin de pensar-s'ho molt i molt abans de convidar-lo a segons quins actes. De moment la premsa espanyola només hi veu un culpable: els xiuladors. Però el cert és que no existeix cap altre culpable que no el propi rei. Aquest senyor que és rei gràcies al fet que el dictador Franco l'hi posés a dit, és un senyor que té unes credencials públiques d'un escassíssim pedigri democràtic. Va jurar els principis del Movimiento. Va dir que el castellà mai no s'havia imposat a cap altra llengua. I va encoratjar el PP i el PSOE a "desallotjar" els nacionalistes del poder al País Basc. És a dir, aquest senyor té tres dels pecats més grans que es poden associar amb un cap d'estat: <br /> <br />                                        <strong> 1) complicitat amb el feixisme<br />  <br />                                         2) negacionisme del genocidi lingüístic<br /> <br />                                         3)  prevaricació i partidisme en càrrec que ha de ser neutral. <br /> </strong><br /> <br /> A qui pot estranyar que el xiulin? A ell? Ell s´ho ha buscat amb un entusiasme ssense aturador. Que pensi què li passaria si,  amb un curriculum així, hagués intentat de rei de qualsevol altre país de l'Europa de més tradició democràtica. D'on no n'hauria d'haver sortit per cames com son cunyat grec Constantí, germà de la Sofia?]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA['The Economist' s'horroritza amb la impunitat del franquisme]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/cec</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/cec#comentaris</comments>
		<pubDate>Fri, 19 Feb 2010 18:22:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/cec</guid>
		<description><![CDATA[<br /> Per fi ha passat. Un important mitjà international s'ha fixat en la impunitat feixista que impera a Espanya. 'The Economist’ se sorprèn, aquesta setmana, amb un article que denuncia que “l’únic processat” pels crims del franquisme sigui Garzón. El setmanari es declara ben sorprès del procediment obert <a target="_self" href="http://www.eldebat.cat/cat/notices/2010/02/la_fiscalia_no_recolzara_la_suspensio_cautelar_de_garzon_64020.php"><font color="#bc1a1a">en contra del jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón</font></a>, que podria fer que el magistrat acabés seient a la banqueta dels acusats per un presumpte delicte de prevaricació en declarar-se competent per investigar sobre les desaparicions de persones en època de la dictadura franquista i la Guerra Civil. El diari, concretament, es meravella davant la possibilitat que “l’única persona processada pels crims de la Guerra Civil sigui el jutge Garzón”. És el que tants cops ha denunciat la <strong>Comissió de la Dignitat, </strong><strong>entre d'altres. </strong><a target="_blank" href="http://www.economist.com/world/europe/displaystory.cfm?story_id=15549433"><font color="#bc1a1a">En l’article</font></a>, el setmanari afirma que “Franco és una figura perillosa d’atacar”, i que ningú no n’és més conscient que Garzón, que, després d’obrir una investigació “sobre les suposades atrocitats comeses pel difunt dictador i els seus sequaços”, ara, en canvi, “és l’’únic que s’enfronta a un càstig”. L’article també explica els antecedents del procediment contra Garzón, i insinua que hi tindrien a veure alguna cosa el “polititzat sistema judicial espanyol”, el fet que “alguns jutges del Tribunal Suprem semblen contents de veure’l a la banqueta” i que “ensumen la revenja”. L’article també cita les paraules de la néta del darrer president de la República, Juan Negrín, que va recordar que molts dels jutges i magistrats són franquistes o van començar la seva carrera en temps de Franco. Hi haurà un escàndol mundial davant aquesta notícia? Demanaran comptes a Espanya per ser l'únic país que no ha condemnat un passat dominat per assassins com Hitler-Mussolini-Pétain-Franco? Esperem-ho pel bé de la democràcia a Europa.<br /> <br /> El fet que el dia 5 de febrer hagi enviat al corresponsal de <em>The Economist </em>la meva carta "Spain, Europe's Last Fascist Refuge" (vegeu <em>post</em> del dia 5.2.2010), hi haurà tingut alguna cosa a veure? Vull pensar que sí.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Això no es pot aguantar ni un minut més]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/aixo-no-es-pot-aguantar-ni-un-minut-mes</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/aixo-no-es-pot-aguantar-ni-un-minut-mes#comentaris</comments>
		<pubDate>Thu, 18 Feb 2010 20:18:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/aixo-no-es-pot-aguantar-ni-un-minut-mes</guid>
		<description><![CDATA[(De la pàgina de Reagrupament)<br /> <br /> El setembre passat, Àngels Monera, veïna de Gràcia, va patir les vexacions de la Guàrdia Civil a l’aeroport de Girona pel sol fet de parlar català, si el tràngol ja fou prou desagradable, a més de fer-li perdre l’avió, ara és ella qui s’enfronta a un judici per la denúncia que li van posar els agents espanyols per justificar la seva actitud. El judici serà el proper 22 de febrer als Jutjats de Santa Coloma de Farners.<span style="color: #000000"> Reproduïm la carta que ha fet pública l’Àngels en què explica els fets ocorreguts.</span> <p><span style="color: #000000">"<b>JUDICI CONTRA EL CATALÀ</b></span></p> <span style="color: #000000">El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família vam perdre un vol a l’aeroport de Girona en direcció a l’Alguer. El motiu és que vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català.</span> <span style="color: #000000"><br /> </span> <div class="entry"> <div align="justify"><span style="color: #000000">La seva actitud prepotent i de menyspreu cap a la llengua i la nostra insistència que teníem el dret d’usar-la va suposar la meva retenció a les dependències de la Guardia Civil dins l’aeroport. Allà, a més de constatar que a l’aeroport de Girona es deu poder parlar qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre geografia i filologia política:<br /> <br /> <i> -”Reconoce Vd. que Gerona està en España?”, “Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de España?” </i><br /> <br /> I quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat res ni m’haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol estava tancat i ens vam quedar a terra.<br /> <br /> </span></div> <div align="justify"><span style="color: #000000">Vam haver de passar tot el dia a l’aeroport, comprar nous passatges a una destinació molt allunyada de l’Alguer, la ciutat de Càller, a l’altra punta de Sardenya, pagar una nit d’hotel -vam arribar a les 11 de la nit-, i llogar un cotxe per desplaçar-nos a l’Alguer, on teníem reservada una habitació que també vam haver de pagar.</span></div> <p align="justify"><span style="color: #000000">En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria de Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una citació com a acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a Santa Coloma de Farners. Es tracta d’un judici de faltes per “desordenes públicos”.</span></p> <div align="justify"> </div> <p align="justify"><span style="color: #000000">El judici es farà al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3, a la Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners, el 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores.”</span></p> <div align="justify"> </div> <p align="justify"><span style="color: #000000">L’Àngels prega que fem difusió d’aquest cas per ajudar que situacions com aquesta, per desgràcia encara massa freqüents, deixin de produïr-se. </span></p> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Laporta, energia descomunal]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/laporta</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/laporta#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 17 Feb 2010 11:36:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/laporta</guid>
		<description><![CDATA[<br /> Acompanyar Jan Laporta per les dependències del Nou Camp (per, acte seguit, entrevistar-lo per al projecte <em><strong>What Catalans Want</strong></em>) és com trobar-se al bell <strong>mig</strong> de l'huracà <strong>Mitch</strong> (valgui la redundància fonètica). Veig molt bona sintonia amb la gent de la casa: "<em>Hola Jan", "Vinga presi", "Som-hi, que això del Manzanares no ha estat res...". </em>És una casa alegre, dinàmica -això sembla almenys- en què de resclosiment ni carrincloneria jeràrquica no se'n flaire enlloc. Laporta pot ser descrit com un cicló que passa per tot arreu i no deixa indiferent ningú. Un cop segut i entrevistat, resulta indissimulable la seva fe en el país i el seu catalanisme profund. No hauria de tenir tants enemics, a dins i fora de casa, amb els suports que ha donat a tantes campanyes catalanistes des de la Presidència. Però tenim el país que tenim, i ell ho sap. I per això fa constants crides a l'autoestima i a la necessitat de canviar. És el que cal en un país pertorbat (són tants segles d'opressió...) i tan ple de porucs i llepafils. Laporta és la negació personificada de l'acomplexament i de la parsimònia que ha acompanyat massa anys el catalanisme. Quan li demano perquè no opta per un partit catalanista dels ja establerts, diu que amb CiU ja es va veure què era amb el pacte de Majèstic i d'ERC diu el que diu (pràcticament) tot el catalanisme: que no s'entén que hagi fet president Montilla. Respecte a Carretero i Reagrupament, sembla que hi ha una sintonia total. I jo dic: estem davant l'obligació històrica d'aprofitar l'avinentesa que ens ofereix la conjuntura (i l'indefugible realitat mediàtica) i fer una gran candidatura unitària de tot l'independentisme conseqüent. Molta gent ho vol. Moltíssima gent ho acabarà volent.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Howard Zinn ha mort]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/ho</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/ho#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 14 Feb 2010 03:58:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/ho</guid>
		<description><![CDATA[<p>Howard Zinn, historiador i activista americà, ha mort als 87 anys. Ex-catedràtic d'història a Boston, és una de les persones més literalment  impressionants que he conegut. Zinn de pare austríac i mare siberiana, va trencar els esquemes de molts americans amb llibres d'història com "The people's history of the United States" en què demostra que els que tallaven cabelleres eren els blancs, que Colom va ser un vulgar genocida i Lincoln un assot d'indis i un hipòcrita de l'antiracisme. Vaig traduir-li dos llibres i el vaig conèixer al Parador d'Hondarribia, on vaig tenir el plaer d'explicar-li que aquell edifici havia estat la presó dels generals catalans de la Guerra de Successió. L'any 2002 es va adherir a la Campanya pel Retorn dels Papersde Salamanca i el 2009, poc abans de morir, a la petició que Juan Antonio Samaranch dimitís del càrrec de President Honorari del COI. Va entitolar la seva autobiografia “You Can’t Be Neutral on a Moving Train.” Perquè la neutralitat no és possible amb tanta gana, patiment i guerra al món. El trobarem a faltar.</p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Patrícia Gabancho, Reagrupament i Iniesta a Stamford Bridge]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/patricia</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/patricia#comentaris</comments>
		<pubDate>Fri, 12 Feb 2010 23:02:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/patricia</guid>
		<description><![CDATA[<br /> La Patrícia Gabancho ens torna a fer un gran article a l'<em>AVUI</em>. És magnífic que una persona nascuda a l'Argentina vegi les coses tan clares. Coincideixo amb la Patrícia que estem davant d'una gran ocasió política per a Catalunya. "És necessari i forçós" diu "que aquest independentisme convençut ocupi el seu lloc al Parlament".... També veu que necessitem un nou discurs, una nova força: "Catalunya ha de girar full" ... Per altra banda, m'encanta la claredat amb què analitza el paper de Montilla com a peça clau de l'operació d'evitar que Catalunya pugui decidir mai res, pugui mai tenir poder real i, doncs, posar en evidència Zapatero (o el gurú sociata de torn) el suport al qual és <strong>l'únic que realment importa</strong>. Oblidar com va arribar aquest senyor a la presidència (defenstrant Maragall) o com va automutilar l'Estatut acabat d'aprovar és deixar-se entabanar (pràctica tan catalanesca per altra banda). Gabancho també parla de Reagrupament. Veu en Carretero un cert perfil maciànic (de Macià). Recordo que també l'hi veien la Isabel Fajardo i en Carles Torrent, vells republicans cerdans, de pedra picada i grans amics, avui tristament despareguts. El Carretero un xic aspre, diu la Patrícia? Potser. Però quin altre polític català, llevat de Laporta i Móra, està dient les coses com ell les diu en aquests moments? És el que portem anys volent sentir de boca d'algú. Potser la gent tem que Rcat sigui un nou ERC. Això és raó d'abstenir-se? Crec que la naturalesa de la petita crisi passada és prova de tot el contrari. També crec que un autèntic catalanista ha de poder-se il.lusionar cada dia. El replegament i deixar passar les oportunitats és propi dels derrotats. <br /> <br /> Estem, doncs, en un d'aquells moments il.lusionants en què ens hem d'arriscar. (És el que es desprèn, també, de l'excel.lent article de Joan Ramon Resina, també a l'AVUI, d'avui dissabte, o en una entrevista feta a Salvador Cardús fa poc a Tribuna Catalana (vegeu web Reagrupament). El cert és que Reagrupament continua centrant absolutament l'interès de molts dels nostres millors pensadors). Bé, seguint en el que deia, cal demanar què no és un risc, d'alguna manera? No hi tenim res a perdre donat l'escàs poder de decisió que, ara per ara, té el nostre Parlament. Cal col.locar-hi gent disposada a bregar per la Declaració Unilateral d'Independència, siguin d'entrada trenta, deu o un de sol el(s) diputat(s) que hi col.loquem. Hem de fer com aquells porters de futbol que, en una final que perden 1-0, pugen a rematar els córners a la porteria contrària. Reagrupament ha de fer d'Iniesta a Stamford Bridge. Un gol que deixa oberta la porta al futur. Reagrupament, amb Laporta i Móra, pot obrir el camí que una part del nostre poble veu que és necessari d'agafar un cop descarrilat el tren de l'autonomisme. Fem, doncs, el cor fort i arrisquem. És el que toca un cop vist l'èxit de les consultes i tot el que han generant. Com digué en Gandhi, poble que no arrisca, poble que no avença. No podem quedar-nos com estem ara. Mullem-nos! La Patrícia, com tants altres que llegeixo o que veig arreu del país en els actes, en veuen la necessitat urgent. Afegim-nos-hi doncs. Donem una oportunitat al futur. Donem una opció a nosaltres mateixos. Això no pot quedar aixina.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Nationalist Anxiety (Traducció anglesa de "L'angúnia nacionalista") reproduït a The Times Global Site]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/article/langunia-nacionalista-article-del-2000-en-resposta-a-un-dernest-lluch</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/article/langunia-nacionalista-article-del-2000-en-resposta-a-un-dernest-lluch#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 10 Feb 2010 15:03:00 +0100</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/article/langunia-nacionalista-article-del-2000-en-resposta-a-un-dernest-lluch</guid>
		<description><![CDATA[<table border="0" cellspacing="0" cellpadding="2" width="100%" bgcolor="#ff6666" align="center" height="69">     <tbody>         <tr>             <td bgcolor="#ff6666" height="20">             <p align="center"><font face="Calisto MT">Toni Strubell (University of Deusto, Donostia/San Sebastian)</font></p>             </td>         </tr>         <tr>             <td bgcolor="#ffff99" height="20">             <p align="center"><a name="Nationalist anxiety"><font size="5" face="Calisto MT">Nationalist anxiety</font> </a></p>             </td>         </tr>     </tbody> </table> <p align="justify"><font face="Calisto MT">I am sure that <a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#Ernest Lluch">Ernest Lluch</a> would be happy for me to play on the title of his own article "Contra la angustia nacionalista" (Against nationalist anxiety <i>La Vanguardia </i>24/2/2000)<i> </i>in order to reflect on ideas presented there which are of contemporary relevance. The recent declarations of another friend, the ex-speaker of the house Herribert Barrera, provide the contemporary point of reference for reflection on the 'nationalist anxiety' which was the theme of Lluch's article. I do not in any way share the views of Barrera on immigration. Nevertheless, I believe the time has come to recognise the very real anxiety felt by nationalists (amongst whom I count myself) and which Lluch discussed in his article.</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT">Shortly before their deaths, the academic Rafael Lapesa and the ex-minister <a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#Fernandez Ordoñez">Fernandez Ordoñez</a> were able to express similar anxieties over the future of the Castilian language within Catalonia, without this causing sensation in the Madrid based press. I believe, therefore, that it is only reasonable to recognise that many Catalan and Basque nationalists feel a certain anxiety over the absolute majority which the Popular Party holds at present in Spain, and the effects this has at all levels within our own particular realities.</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT">Referring mainly to CiU, Lluch asked the nationalists to stop worrying about the possibility that one day non-nationalists might govern in Catalonia, and what this might mean for the language question and other points of symbolic reference. The naive Catalan nationalists of 1978 placed all their hopes on (good) education and the process of <a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#linguistic normalisation">linguistic normalisation</a>. They certainly did not count on the unabashed use of Castilian becoming normal to the extent it has in recent years in Catalonia and many would be shocked.</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT">Nowadays, however, there is a certain type of "PC intellectualism" which urges us to accept with grace the possibility that our (and not their) language might disappear. The flaw in this neo-liberal position is that it tends to be held by those same people who are outraged by the idea that the Castilian language might one day disappear in Catalonia. As if the disappearance of one language should cause anxiety while that of others should not. <i>Caramba! </i>Surely those of us who feel for the Catalan language, and regret the defensive position it finds itself in, should at least be allowed a certain anxiety.</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT">Given this level of anxiety one can comprehend, without sharing, some of the absurd outbursts that some of our senior citizens have made in this debate. Should we forgive Lapesa and Ordoñez for lamenting the imperfect linguistic colonisation of our country and turn instead to the castigation of our own people for lamenting the marginalisation of Catalan at home? Turning the argument about and looking at it from another point of view, we might ask what would happen given the (impossible but nonetheless interesting) hypothetical situation of a President in the <a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#Moncloa">Moncloa</a> willing to criminalise all things Spanish? Would this really fail to raise anxiety in the Spanish speaking homelands? I believe there would be the same level of anxiety which is today experienced in the Basque country, in what is a comparable situation.</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT"><a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#Today more than ever">Today more than ever</a>, and regardless of which party governs, one has to bear in mind that a whole generation, which struggled optimistically in defence of their language, has now to spend the last years of their life wondering if their language will survive. And this is not only the case in Valencia, <a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#La Franja">la Franja and Catalonia North</a>, where the ethnocide has been most vicious, but even in the <a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#Principality">Principality</a> itself. I think that one has to be understanding if a Catalan speaker, who will have some difficulty hearing Catalan spoken on the metro in Barcelona nowadays, has the occasional <i>lapsus</i>. If this sort of gaff can be made by illustrious figures such as Lapesa and Ordoñez, who had a powerful state to defend them, what can we expect from those who have no state behind them and speak a minority language, which has been historically persecuted and is still defenceless today ? Is it not true that the sociologist and Spanish nationalist <a href="http://www.theglobalsite.ac.uk/times/104catalonia.htm#Armando de Miguel">Armando de Miguel</a> said he would have to get out his shotgun if Spanish were treated in the same way as Catalan?</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT">The solution to this situation of anxiety and confusion is to give the Catalan nation that status which would allow it to articulate its own public opinion and act with the same degree of flexibility as other normal countries. That would allow the Catalan language to adopt the same defensive measures that other normal (that is state) languages benefit from. I am sure that Ernest Lluch, who gave so much for the cause of Catalan, would have looked kindly on this route towards the reduction of nationalist anxiety.</font></p> <p align="justify"><b><font face="Calisto MT">Explanatory notes</font></b></p> <sup><font size="2"> <p> </p> <p><font face="Calisto MT"><i><a name="Fernandez Ordoñez">Fernandez Ordoñez</a></i> Ex-Minister in the Adolfo Suárez Cabinet and, later, in the Spanish Socialist government. He died in 1992.</font></p> <p><font face="Calisto MT"><i><a name="linguistic normalisation">linguistic normalisation</a></i> The process through which the Catalan language was supposed to recover from the repression suffered under the dictatorship of Franco, during which period it was illegal.</font></p> <p><font face="Calisto MT"><i><a name="Moncloa">Moncloa</a></i><a name="Moncloa"> </a>The seat of Spanish state, as opposed to autonomous regional, Presidency.</font></p> <p><font face="Calisto MT"><i><a name="Today more than ever">Today more than ever</a> </i>In reference to the real fear felt during the period of the dictatorship that minority languages such as Basque and Catalan but also Bable, Gallician and Aranes would die out.</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT"><i><a name="La Franja">La Franja and Catalonia North</a> </i>The Catalan speaking area on the western border of Catalonia, moving into Aragón, is referred to as "la Franja" or strip. As in the Basque country, an area north of the French-Spanish border on the Pyrenees where Catalan is still widely spoken is referred to as "Northern Catalonia".</font></p> <p><font face="Calisto MT"><i><a name="Principality">Principality</a> </i>The reduced area of Catalan speakers officially recognised as the autonomous region of Catalonia.</font></p> <p align="justify"><font face="Calisto MT"><i><a name="Armando de Miguel">Armando de Miguel</a> </i>One of a group of academics who apparently falsified a document, know as the Declaration of the 2001, criticising the "normalisation" of Catalan and which immediately backfired and lead to an enormous popular campaign, know as the "Crida" in support of the Catalan language and culture.</font></p> </font></sup><font face="Calisto MT"><i><a name="Ernest Lluch"><font size="3">Ernest Lluch</font></a><font size="3"> </font></i><font size="3">Ex-Minister in the Spanish Socialist government assassinated by ETA.</font></font>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
