Aquella gent que diuen ens governen, asseguts en els seus luxosos despatxos barcelonins, poc es deurien esperar que la gent del Pallars es revoltés contra les seves sàvies decisions i encara menys que trencant el silenci i l'acceptació habitual de les males noticies sortís al carrer a reclamar el que com a ciutadans tenim dret, els serveis públics.

Primer va ser la gent de la Conca Dellà els qui van decidir tallar la carretera perquè no podien acceptar quedar-se sense metge d'urgències al municipi i que només quedés un servei per tot el Jussà, comarca extensa, població disseminada en petits nuclis, mitjana d'edat molt elevada, no sembla que es necessitin gaires estudis per saber que la retallada en sanitat posarà en joc la vida d'alguns ciutadans, doncs aquells que es miren el país i només veuen xifres van decidir que els ciutadans som uns ignorants i que la seva reforma dels serveis sanitaris ens beneficia, que ells ho tenen tot estudiat i si et mors ha estat culpa de la teva falta de previsió per no haver anat a viure a ciutat.

El consell de savis que pren les decisions de govern ara es deuen preguntar que els hi passa a aquests pallaresos que surten a cridar que volen lo tren i des d'una pàgina de facebook es comencen a organitzar i convoquen una manifestació a Pobla on segons tots els mitjans es reuneixen mil persones.

Però no eren quatre gats al Pallars? D'on surt tanta gent al carrer? Però si ja els hi vam dir que els hi posem autobusos, ah, que l'autobús és més car, doncs els hi posem el bus al preu del tren i que callin.

I el Pallars diu que moltes gràcies senyors governants però volem lo tren, perquè en tenim dret, perquè és molt més còmode per la gent gran que un bus donant tombs pels revolts de les nostres carreteres, perquè la seva gran reforma del transport l'han fet sense conèixer les necessitats reals del territori, perquè el que s'estalvien és insignificant pel seu pressupost, i com que vostès han d'estar al servei de la ciutadania i ho obliden tant aviat com agafen un càrrec els hi anirem recordant, dissabte anirem a Lleida i els hi tornarem a dir ben clar

Volem lo tren !!!!

A la campanya electoral del 2010 al Parlament, els candidats de Solidaritat (SI) vam fer un toc d'atenció sobre el futur econòmic de les comarques gironines. Vam avisar que perillava allò que fins ara s'havia denominat el 'paradís gironí'. Tot això ens porta davant la necessitat d'haver de demanar avui si en tindrem prou amb els canvis estètics per recuperar l'economia gironina (retallades, austeritat, pacte fiscal) que els partits autonomistes preconitzen. Té raó, en Joaquim Nadal, quan parla de "desgavell", "improvisació" i "decepció" del Govern actual com a úniques raons del fracàs de l'actual Govern? Té raó el Govern quan culpa el Tripartit de l'endeutament? Penso que ni una diagnosi ni l'altra l'encerten. Hem de començar a parlar de factors molt més estructurals per explicar el que ens està passant. Ja no valen les solucions partidistes i de curta volada a la crisi de l'autonomisme constitucionalista a Girona i Catalunya. Com diu l'amic i economista ganxó de la UdG Jaume Roldós Catalunya ha d'actuar aviat, i amb contundència, en la línia preconitzada fa 20 anys per l'aleshores president de CDC, Ramon Trias Fargas. Ell ja avisava que els polítics espanyols no pararien fins aconseguir l'asfíxia inexorable i premeditada (econòmica, fiscal, lingüística, competencial, cultural, sanitària) de la nostra nació. Una asfíxia confirmada, a totes llums, per les sentències dels Tribunals Suprem i Constitucional de l'any 2010.

El que ens falten són decisions valentes. Històriques diria. És allò que diuen els casHi ha poderoses raons -i costa no ser-hi alarmista- per insistir-hi. Milers de PIMES i autònoms ja no podran aguantar més temps si seguim ancorats en una política de ploramiques davant Madrid. Les economies familiars ja estan al límit sense perspectives d'ingressos. L'atur ha arribat a nivells insospitables. Molts joves qualificats han de marxar de les comarques gironines. Se sap que 150.000 catalans han marxat del país en poc més de quatre anys, cosa inimaginable fa 10 anys. Només la política de l'estruç pot fer obviar allò que tants economistes assenyalen avui: que Catalunya només pot evitar el col·lapse financer i econòmic tallant la sagnia que li suposa un dèficit fiscal de vora 20.000 millons d'euros l'any. I Madrid no descansa. Rajoy i el PP ens acaben de fer saber que ni compliran l'Estatut, ni invertiran en les infraestrctures que la nostra economia necessita, ni pensen fer cap pas per ajudar Catalunya. No ens garanteixen cap de les mesures necessàries per assegurar el manteniment de la prosperitat i el progrés de les nostres comarques.

tellans dels "grans mals" que volen "grans solucions". I pel que es va veure en el discurs de Cap d'Any del president Mas, de grans solucions, res de res. CiU simplement busca l'encaix de Catalunya a una Espanya que li ofereixi la clemència d'un pacte fiscal per poder administrar l'autonomia. De projecte nacional, res de res. Com bé apuntava fa pocs dies l'alcalde de Vic, Josep Vila d'Abadal, aquest és un "mal plantejament". És un pedàs que no resoldrà la crisi estructural que suposa l'actual asfíxia per als nostre empresaris i treballadors.

A hores d'ara, l'economia gironina i catalana només se'n sortirà amb la perspectiva de la ceació d'un Estat propi. Pot semblar dur de dir, però és així. De Madrid ens ho insinuen diàriament. Aquesta és la veritat, on més tard o més d'hora anirem a parar tots, com fa pocs dies va admetre un destacat exmembre del PP català. Només serà amb la capacitat que dóna l'Estat propi de recaptar tots els nostres impostos, de decidir una política econòmica pròpia i d'invertir en els sectors clau de l'economia que una societat complexa i avançada com la gironina podrà progressar al ritme que requereix la nostra incardinació dins l'economia de la U.E. Per sort, i com no podria ser d'altra manera, aquesta és una opinió que cada dia s'estén més a la societat gironina i catalana actual.

Toni Strubell

Uriel Bertran ha destacat que és la segona vegada que presenten aquests pressupostos alternatius al Parlament "per deixar de ser la Catalunya autònoma i mostrar quin és l'escenari que tindrem quan gaudim d'un estat propi”. En paraules del diputat independentista, “volem dibuixar l'escenari de futur que el nostre país necessita i constatar els efectes negatius que suposa que Catalunya només recapti el 4,65% dels impostos que genera, mantenint-se un robatori fiscal de 20.650 milions d'euros”. Per Bertran, això suposa un escenari de “decreixement econòmic i recessió”, increment d'impostos i taxes, fet que provoca "una detracció de recursos a l'economia que incapacita per sortir de la crisi”. Bertran ha denunciat que fins que no hi hagi un “canvi de fons a la política catalana que capgiri la situació”, l'evolució del deute i el dèficit suposarà que els recursos que dedica la Generalitat a pagar els interessos del deute sigui superior al que es destina al Departament d'Empresa i Ocupació".

Contra uns pressupostos de l'autonomisme “ficticis basats en hipòtesis errònies” Bertran ha advocat pel “canvi de paradigma” que suposa la independència ja que “el pacte fiscal de Mas és una enganyifa” ja que “Espanya és un estat en fallida que no ens donarà un ral perquè no en té cap”. N'ha destacat alguns beneficis: “es posa fi al robatori fiscal de l’estat espanyol i es poden injectar aquests 20.650 milions d'euros d'espoli a l’economia i el benestar dels catalans”. “També es pot destinar un 5% del PIB a inversió i frenar el creixement del deute tot equilibrant ‘un pressupost amb dèficit zero’ situant el sector públic català entre els més sanejats d’Europa ‘en un any’”. Bertran ha apuntat que fins i tot la Seguretat social catalana tindria un superàvit de 2.500 milions d'euros que permetria incrementar les pensions i disposar d'un fons de reserva específic.

Uriel Bertran ha destacat que els pressupostos de l’autonomisme són uns “pressupostos sense autonomia financera” i també ha alertat de la situació de tresoreria de la Generalitat “amb un greu risc de fallida que ha datat per setembre de 2012”. En aquest sentit, Bertran ha anotat que “aquesta situació es veurà salvada per un crèdit-pont o un petit flotador que vindrà de Madrid a canvi de que CiU no incomodi el PP”. Per Bertran el govern de CiU està lligat de mans i peus perquè si intenta plantar cara a Madrid “el PP els deixarà amb caixa zero i no podran pagar els sous dels funcionaris”. Finalment Bertran ha reblat que “sense l’espoli, el sector públic català tindria un superàvit del 7%, equiparable a Noruega, país que disposa de petroli”.

Per la seva banda, Toni Strubell ha explicat els beneficis que suposaria per les comarques gironines l’aprovació d’aquests pressupostos de l’Estat propi, com per exemple “injectar 600 MEUR en infraestructures el que suposa 3 vegades més del que aportarà la Generalitat i els pressupostos de CiU i PP a les nostres comarques aquest 2012”.

Strubell ha considerat que la ràtio d’inversió en infraestructures per habitant i any a Girona és de les més baixes d’Europa (253 euros) i ha afirmat amb rotunditat que “amb una inversió de 1000 MEUR l’any durant tota una legislatura podriem desencallar les grans infraestructures pendents a Girona com el desdoblament de la N-II fins la frontera, un nou pont sobre el Ter a Girona, el túnel de la collada de Tosses, la N-260 Figueres-Besalú i Llançà-Figueres, la connexió ferroviària de l’Empordà, l’ampliació de l’Aeroport o fins i tot descomptes en peatges fins que s’esgoti la concessió. Fins i tot ens sobrarien 336 MEUR” ha reblat el diputat gironí i president de Solidaritat.

Per contra, Strubell ha destacat que l’única infraestructura que ha pressupostat la Generalitat enguany és la variant de Verges que s'endú un 43% del total del pressupost per tancar l’acte dient que “els catalans podríem deixar de baixar-nos els pantalons amb els recursos que tindrem amb un Estat propi”.