Strubell.com

Amb la Marxa Fora Peatges al Masnou

Thu, 17 May 2012 23:17:00 +0200

Avui he tingut el plaer d'acompanyar els companys de la marxa Fora Peatges entre el Masnou i el Parlament de Catalunya. Conèixer personalment en Josep Casadevall ha estat un honor. Una persona que no vol... cap protagonisme però que lluita de forma decidida per allò que creu: per la justícia social (prou discriminació dels catalans davant els peatges) i la llibertat (és a dir, la independència - hi ha altra llibertat?) del seu país. Ell i la Marta portaven els peus en força mal estat després de caminar els 90 quilòmetres des d'Anglès a Barcelona. Van sortir sense diners d'Anglès i enlloc els ha faltat de res. I demà aniran de la Plaça Catalunya (09.00 hores) a la seu d'Abertis a la Zona Franca per portar la petició que deixin d'abusar del seu poble. També hi eren els companys Guillem, de Cerdanyola, i l'Aida i un altre noi molt trempat de la CUP de Cardedeu. El més destacat del dia, fora dels companys, ha estat el constant concert de clàxons amb què la nostra petita marxa era rebuda. La gent reconeixia la Marxa pels TN i les entrevistes al Josep. Ha estat molt emocionant tot plegat. Gràcies per l'experiència!

Com veuen els discernents ciutadans d'Estafa Banca el nostre Parlament

Mon, 14 May 2012 09:57:00 +0200

UNA ALTRA TARDA AL PARLAMENT

Estafa Banca es concentra de nou a les portes del Parlament de Catalunya i algunes persones estafades assisteixen al Ple (10.05.12).

Per accedir a l'edifici del Parlament de Catalunya, cal travessar el Parc de la Ciutadella fins arribar a la zona limítrof amb el recinte del Zoològic (des de l'altre costat del mur ens arriben els sons i les olors de les feres), el passeig fins allà et resulta gairebé bucòlic, relaxat, fins i tot et fa sentir bé, però de sobte xoques amb una contundent realitat: ets un antic i bell edifici "blindat" per una lletja i atapeïda barrera de tanques, infranquejable per a la ciutadania i que a

més està complementada per diverses unitats dels Mossos d'Esquadra.

Les tanques al Parlament formen part del dispositiu dels Mossos per garantir la

seguretat a la zona

De tota manera no hem d'oblidar la història, ja que l'edifici del Palau del Parlament

(1748), és l'antic arsenal de la Ciutadella, que forma part del recinte militar que va ser

aixecat per ordre de Felip V "per assegurar el domini de Barcelona i amb això,

subjectar a tot Catalunya", un cop ja sufocada la revolta del setembre 11, 1714

(després d'una llarga resistència davant les tropes franco-espanyoles).

Aquesta fortalesa realment mai va servir per defensar la ciutat de Barcelona contra un

exèrcit, però si que "va demostrar una gran utilitat per reprimir el poble català".

Entre els anys 1719 i 1866, milers de presoners polítics van conèixer els calabossos

de la Torre de Sant Joan (coneguda com la Bastilla catalana) i que estava just al costat

de l'actual llac del parc, en què es va practicar la tortura fins a la mort i on centenars

de presoners van ser executats a l'esplanada de la Ciutadella.

http://www.parlament.cat/web/parlament/coneixer-parlament/palau.

De què i de qui tenen por?

Quan arribes davant d'aquest edifici, desproporcionadament protegit per tanques i

mossos d'esquadra, tens una estranya sensació i et preguntes: de què i de qui tenen

por?

Pots arribar a pensar, que potser per precaució, es protegeix als "humans

parlamentaris" de les "feres votants", com passa al recinte del costat (zoològic),

amb la diferència que allà no hi ha unitats dels mossos d'esquadra.

I també et preguntes si aquests "humans" de l'interior del Parlament. No són els

mateixos que es barregen amb les "feres votants" en mercats i carrers en època

electoral? No veiem barreres de tanques i mossos d'esquadra en aquesta ocasió ...

potser simulen el que no és?. Perquè quan ja han obtingut el seu vot, tornen a

col·locar de nou les barreres de tanques entre les "feres votants" i els "humans

parlamentaris ".

Un cop superada la barrera de tanques i quan passes a la recepció on controlen als

visitants i "faciliten" les acreditacions (el de facilitar és una broma), et trobes amb una

quantitat ingent de funcionaris (per sort allà no han arribat "les retallades") que et fan

sentir encara més "fera votant": t'observen, et vigilen cada moviment i t'acompanyen

al més pur estil de la doma. I també tens la sensació que com "fera votant" no ets

ningú, pel tracte despectiu i prepotent que reps d'un dels funcionaris que hi ha darrere

del taulell on es lliuren els passis i acreditacions (és un tipus corpulent, d'abundant

cabell canós, amb ulleres i que diu portar-hi "tota la vida" i a ell li "vas a ensenyar la

teva com es fan les coses"...)

Tens la sensació que com "fera votant" no ets ningú pel tracte despectiu i prepotent que

reps d'un dels funcionaris que està darrere del taulell ...

El tracte que ens dispensa aquest funcionari amb les seves paraules i el seu to de veu,

remarca encara més la clara diferència entre els de "dins" i els "de fora", que som,

en definitiva, els que paguem el sou de tots ells amb els nostres impostos.

I si fóssim el president o director general d'una entitat bancària

estafadora?

Per uns instants vaig pensar quin seria el tracte rebut si en lloc de ser una persona

estafada, fos el president o el director general d'una entitat bancària estafadora i em

vaig veure sent objecte de reverències i felicitacions per part d'aquell tipus agre,

malcarat i prepotent i de totes les desenes de funcionaris que em vaig anar trobant per

l'interior del Parlament (fan falta dues persones al passadís que dóna accés a la

tribuna de convidats per a comprovar una invitació?)

El luxe a cada racó i en cada detall augmenta encara més la diferència

Un cop a l'interior, el luxe a cada racó i en cada detall augmenta encara més la

diferència entre la "espècie humana parlamentària" i les "feres votants".

S'observen rotllanes de persones xerrant tranquil·lament en passadissos i salons,

altres es relaxen en còmodes i luxosos sofàs, altres en un flamant i lluminós barrestaurant,

mentre un reduït grup de "humans parlamentaris" romanen en el seu

escó i un o una d'elles realitza el seu discurs a l'estrada, que gairebé ningú sent i que

grava una càmera de TV, que gairebé ningú veu.

Quan s'ha de votar gairebé s'omple l'hemicicle, a excepció de les butaques vermelles

del Govern de la Generalitat (trobem a faltar al President, a la vicepresidenta i el

conseller d'Economia quan es va presentar la moció sobre les participacions

preferents per part del grup parlamentari de Ciutadans, amb un brillant discurs d'Albert

Riera). Quan ja s'ha realitzat la votació, gairebé es buida de nou el saló de plens. I tot

aquest "numeret" perquè al final ses senyories votin el que assenyalen els líders del

grup parlamentari alçant la seva mà i mostrant un dit, dos dits o tres dits. A tall

d'anècdota, el líder del grup de CiU, a més d'alçar els dits, realitza uns moviments

rotatoris "a manera de tacte rectal", uff!

Malgrat tot el descrit, tot i les sensacions que vivim moltes de les persones de

EstafaBanca, creiem, o millor dit volem creure, que molts d'aquests "humans i

humanes parlamentàries" són persones que valen molt la pena i fins i tot estem

convençuts que ni a ells mateixos els agrada el paper que els toca jugar en aquesta

"simulació de democràcia", encara que a jutjar pel que es veu, molt malament

tampoc ho estan passant, molts d'ells i elles realment no viuen del tot malament, amb

els seus alts sous, les seves dietes i el seu cotxe oficial a la porta del Parlament.

Barcelona, 12.05.12

Miquel Rocher

Diputat de Solidaritat present en un desnonament al Besòs

Sat, 12 May 2012 14:16:00 +0200

http://www.youtube.com/watch?v=sFBwuV8G_L4&feature=youtu.be

Retallades per a la prevenció de la SIDA d'un 81% en tres anys?? Una bogeria i una greu irresponsabilitat

Sat, 12 May 2012 11:50:00 +0200

Un producte, evitable a tota cosa, de les crisis econòmiques és l'augment de risc d'extensió de les malalties contagioses (i altres).... En una societat avançada de la Unió Europea, això hauria de ser inimaginable, blindat a tota possibilitat. Però no ho és a la Catalunya del Sr. Mas. En dos anys les partides pressupostàries que el Govern de CiU assigna al Programa per a la Prevenció de l'Assistència de la SIDA (PPAS) s'ha rebaixat d'un 43%. En països on "polítiques" pressupostàries semblants s'han implementat -basicament d'Àsia i Àfrica-, la incidència de la SIDA ha pujat fins a un 1000%. Tot aixìò suposa la vulneració del dret a la salut com un dret humà fornamental i reconegut en tots els acords internacionals ratificats per l'Estat espanyol, i, per tant, de Catalunya. No pot ser que el pressuspost baixi de €1,6M de l'any 2010 als previsibles €485.000 de 2013. Posem fi a aquesta bogeria de retallades que significaran més morts, més infeccions i més pèrdua de benestar i salut de la població.

Reunió de treball amb el Ministre de Cooperació sahrauí Hach Ahmed al Parlament de Catalunya

Sat, 12 May 2012 11:15:00 +0200

S'ha celebrat una reunió del Grup de Treball del Sàhara al Parlament amb el Ministre de Cooperació del Govern sahrauí. L'he fet saber que si Catalunya i les seves institucions no a...judem més amb ajuts als camps de refugiats sahrauis a Algèria, la "crisi" no és l'única raó "com segurament li diran molts responsables amb qui s'hagi d'entrevistar", sinó que el propi espoli fiscal que pateix aquest poble hi contribueix notablement. "Catalunya com el Sàhara són does països que no controlen el seu destí. Fa trenta-cinc anys érem províncies espanyoles per igual, i ara ni vostès ni nosaltres hem arribat al marc polític somiat que és el del l'estat propi i la llibertat dels nostres compatriotes". L'he apuntat que dels 290 milions d'euros que els contribuients catalans assignem per a les ONGs a les nostres declaracions de la renda, una 170 van directament cap a Espanya. "No comptem ni amb els diners que voluntàriament assignem per a co.laborar amb causes com la del poble sahrauí perquè l'espoli fins i tot arriba a delmar el que paguem amb voluntat de cooperació. Per això Catalunya no pot ajudar més, més enllà de la crisi". Per altra banda li he apuntat que el Govern català no ajuda més perquè és "dels més intervinguts, i fins i tot "auto-intervingts" de la Unió Europea, ja que l'index d'austeritat i de reducció del dèficit que aplica és de talla XXL, fora de tota proporció i incompatible amb el manteniment del benestar tant dels propis catalans com dels sahrauís, i altres grups, que en depenen". També he felicitat el ministre per la ràpida reacció del govern sahrauí en defensa dels cooperants un cop produït el primer dobre segrestament aquest hivern, assegurant l'escolta a tots els desplaçaments dels cooperants a partir d'aquell incident protagonitzat per un grup proper a Al-Qaeda. He acabat fent creus perquè el Govern sahrauí segueixi fent tot el que estigui a la seva mà per contenir qualsevol deriva sahrauí cap a la represa de les activitats armades.

Una història que cal aclarir aviat. La d'Ismael Benito

Thu, 10 May 2012 18:26:00 +0200

Avui han vingut al Parlament els vendrellencs Miguel Ángel i la María Isabel, els pares d’Ismael Benito, un dels detinguts –juntament amb el seu amic Dani Aiats- de la darrera Vaga General del 29A. El seu fill es veu avui acusat d’haver-hi protagonitzat aldarulls. Les acusacions (més que cap prova) contra el seu fill -¿realment duia materials incendiaris en una motxilla com diuen i com ell nega?- sembla que seran contundents si els Mossos són capaços de lligar cap prova real contra ell més enllà dels clàssics “falta de respecte a l’autoritat”, “agressió als mossos” etc. Mentrestant, el cas es mereix una profunda i pausada reflexió perquè deixa molts interrogants en el camí.

Ens fem, doncs, aquestes preguntes, alguna de les quals dirigirem, també, al Govern com a preguntes escrites (les que duen un asterisc, principalment).

1) S’ha mirat bé la jutgessa Carmen García Martínez el perfil d’Ismael Benito? Aviam, aquí de perfil “violent”, res de res. És un membre d’un molt respectable sindicat d’esquerra d’un pacifisme fora de tot dubte. El seu entorn (familiar, acadèmic, social) s’ha quedat corprès amb l’actuació que hi ha hagut contra ell en raó al seu historial de noi assenyat, estudiant molt aplicat de 3er curs de física i becat a la tarda per treballs a la Facultat de Física. Es dóna el cas que la gran ambició d’Ismael Benito és la de tenir dues carreres i un màster abans dels 25 anys. Sens dubte és una persona que té les seves inquietuds socials i polítiques. Però res a veure amb les acusacions d’“organitzador de guerrilla urbana” que se li atribueix en algun mitjà. Acusació estranya, a més, en una persona que ni tan sols va participar al 15M ni és, per exemple, un “indignat” (moviment també pacifista, però on també les infiltracions de violents va fer-se sentir).*

2) Per què a Ismael Benito se l’ha retingut 35 dies a la presó de Quatre Camins per després ser alliberat SENSE NI TAN SOLS FIANÇA –a petició de l’Audiència Provincial– quan els danys que suposadament va provocar, a l’àrea de Diagonal (crema de contenidors), només van significar uns €4000. Aviam, si això ho comparem amb la situació dels suposats causants dels danys al Starbuck del centre ciutat –que pugen a €55.000– el greuge comparatiu és més que evident. Aquests només van patir una nit de detenció.

3) La raó que se li va donar per allargar fins a 35 dies el període de presó és que era necessari mantenir-lo reclòs davant un període sensible durant el qual estava previst que hi hagués la celebració del partit de futbol FC Barcelona-RCD Espanyol i davant la celebració de la cimera del Banc Central Europeu a Barcelona. Sembla realment la pràctica tàctica franquista amb els “sospechos habituales”. O no?*

4) Els mitjans aquests dies han reproduït fotos d’Ismael Benito. L’han mostrat sense afaitar, sense condicions d’higiene adequades degudes a les condicions en què aquestes fotos segurament van ser fetes. Caldria introduir legislació, en aquesta matèria, per evitar la criminalització i els judicis paral.lels a persones detingudes.*

“Catalunya té potència de ser molt rica, però la seva subjecció a España la fa pobra”

Tue, 08 May 2012 21:56:00 +0200

Solidaritat i Joves per la Independència fan un acte conjunt a la Universitat de Girona per tal de parlar sobre “Internacionalització del conflicte català”

Solidaritat Catalana i Joves per la Independència han ofert aquest dijous al migdia una conferència a la Facultat de Lletres de la UdG sobre el tema de la Internacionalització del conflicte català. La presentació ha anat a càrrec de Pol Bisbe, coordinador de Joves al Gironès, i dels dos coordinadors nacionals de Joves, Eulàlia Company i Àlex Garcia. El conferenciant d’honor ha sigut el diputat de Solidaritat Toni Strubell, qui també és escriptor i estudiós dels nacionalismes.

Toni Strubell ha introduït el tema de la conferència relacionant-ho amb el seu darrer llibre WHAT CATALANS WANT, un llibre escrit en anglès que vol fer arribar la situació de Catalunya a la resta del món. Per Strubell, el fet d’internacionalizar plenament l’estat del poble català és el pas previ a la Independència, la qual veu com a únic futur de supervivència. WHAT CATALANS neix en un moment de cruïlla històrica, car la nació catalana veu perillar la seva identitat davant fenòmens com: la Sentència del TC sobre l’Estatut, l’estat deplorable de les infraestructures i la desinversió de l’Estat, l’evidència de l’espoli fiscal amb la publicació oficial de les balances fiscals, la Sentència del TS contra la immersió lingüística... a la qual cosa s’hi ha de sumar la desafecció popular generalitzada i les retallades arran de la crisi econòmica. Pel conferenciant “Catalunya té potència de ser molt rica, però la seva subjecció a España la fa pobra”. Mentre Catalunya pateix un espoli del voltant del 9% del seu PIB sense cap resposta política unànima, a Baviera s’ han posat tots d’acord ja que l’Estat federal els hi vol prendre més del 4’5%.

La conferència ha continuat citant antecedents d’internacionalització catalana com serien la resposta del catalanisme de Roca i Ferreres davant la victòria de Parnell a Irlanda, el judici de Francesc Macià i els seus oficials a Paris el 1926, la defensa de Catalunya sota el franquisme davant la ONU el 1945 a San Francisco, etc. Fins a arribar a l’actualitat, com les Consultes per la Independència, l’abolició de les curses de braus, o les darreres crítiques al rei d’España per part d'alguns partits. Strubell s’ha mostrat satisfet amb el poble català, qui demostra estar viu amb iniciatives com la insubmissió fiscal del #DiemProu, o la resposta ciutadana del #Novullpgar els Peatges. L’acte ha acabat dirigint-se al jovent, tot dient que els joves catalans només reben un 7-8% de les beques, quan en realitat els hi correspondrien un 17%, i que també els joves catalans són dels que s’emancipen més tard d’Europa, amb tan sols un 17% d’emancipats als 25 anys.

*Adjunto fotografia de l'acte d'avui (Font: Premsa SI-Girona)

I el dia després de la independència, què? (Respotes de l'Òmnium Cultural a FAQ)

Mon, 07 May 2012 21:52:00 +0200

4 En una Catalunya independent, en quina lliga jugaria el Barça?

Una pregunta similar es devien fer els seguidors de l'equip de bàsquet croat del Cibona de Zagreb o els de l'Olimpia de Ljubljana, a Eslovènia, o els de l'Estrella Roja i el Partizan de Belgrad quan el desmembrament de l'antiga Iugoslàvia era a punt de convertir-se en una evidència. Avui, tots quatre equips competeixen en la lliga adriàtica de bàsquet i s'enfronten amb els principals conjunts dels estats veïns. L'explicació, segons el director adjunt d'El 9 Esportiu, Lluís Simon, és clara: «La rivalitat vol dir ingressos per a tothom, el que s'imposa no són els sentiments, sinó l'economia». Si fos pel fins ara president del Barça, Joan Laporta -significat independentista-, l'equip continuaria jugant a la lliga espanyola, exactament igual que el Mònaco participa en la lliga francesa.

L'equip fins i tot ha arribat a disputar una final de la Champions, el 2004, a Alemanya contra el Porto.

D'exemples n'hi ha d'altres, com l'Andorra, que va jugar a la segona divisió B espanyola, o equips d'hoquei gel de la Catalunya del Nord, que comparteixen competició amb clubs de l'altra banda dels Pirineus. «En l'esport, les fronteres no són mai les mateixes», certifica Simon, autor del llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable (Cossetània Edicions). La permanència del Barça en la lliga tal com la coneixem avui dependria, en primera instància, de la voluntat del club blaugrana, però, en cap cas, de la federació espanyola, sinó de la Lliga de Futbol Professional, una entitat independent que «es mou per interessos econòmics». Simon és del parer que fins i tot el Madrid necessitaria el Barça. Es retroalimenten llaminerament. El mateix val per a l'Espanyol i per a l'Athletic de Bilbao.

El prestigiós advocat especialitzat en dret esportiu Jean-Louis Dupont, soci del bufet Roca Junyent, preveu que el futbol camina cap a una lliga europea professional amb els grans clubs i cap a la creació de competicions a diferents regions -superant els estats- com la britànica, la de l'Europa central, de l'Est i, en el cas del Barça, una competició ibèrica, que englobaria els equips catalans, espanyols i també els dos o tres principals clubs portuguesos.

La doble victòria del "No vull pagar" (Víctor Alexandre)

Sat, 05 May 2012 10:04:00 +0200

Formidable, l'acollida que ha tingut la iniciativa "No vull pagar", impulsada per Josep Casadellà, un veí d'Anglès (la Selva), i promoguda tot seguit per Solidaritat Catalana, per dir prou al robatori de què som víctimes els catalans amb peatges que suposen un abús de poder i un greuge comparatiu inadmissible amb relació a les autopistes espanyoles. Es tracta d'una d'aquelles desacostumades conjuncions socials en què els catalans, aparcant puntualment les nostres diferències, expressem amb accions executives el sentiment general del país. N'hi ha prou que recordem la creació ramadera catalana de la marca Llet Nostra contra l'atac de Leche Pascual, l'any 2003, o la de la Fundació puntCAT per dotar Catalunya d'un domini propi a Internet, el 2004, per exemple. Si ho fem, veurem que són victòries que demostren la força que arribem a tenir quan ens unim en la defensa dels nostres drets.

Catalunya és una nació sotmesa a un robatori espanyol diari, permanent i sistemàtic que està provocant la decadència de les seves infraestructures, la degradació dels seus serveis socials i l'empobriment de la seva gent fins a límits humiliants i inadmissibles. I, davant d'això, la societat civil ha agafat el bou per les banyes i ha decidit que ja n'hi ha prou de ser robada i pagar el manteniment del lladre; entre altres coses perquè, com deia recentment The Wall Street Journal, "cada any, des del 1986, una mitjana del 9% del PIB català se'n va de Catalunya per ser redistribuïda o perquè se'l gasti Madrid. [...] En cap altre lloc d'Europa o d'Amèrica del Nord hi ha unes transferències d'aquesta magnitud".

Doncs bé, aquest robatori -saqueig, n'hem de dir- es fa sota la direcció dels dos caps principals de la banda: el Partit Socialista i el Partit Popular. Dos partits nacionalistes espanyols amb delegacions a Catalunya comandades per Pere Navarro i Alícia Sánchez-Camacho, respectivament, que estan en contra d'un concert econòmic per al nostre país -a favor del concert basc sí, però del català no- i que, amb manifesta vocació de virreis, fan mans i mànigues en contra dels interessos catalans.

En aquest sentit, el passat 12 d'abril vaig fer un article sobre la necessitat de tenir sindicats nacionals veritablement catalans i d'alliberar-nos de sindicats nacionalistes espanyols, com UGT i Comissions Obreres, amb seu central a Madrid, i, ves per on, només tres setmanes després, Comissions Obreres i UGT, amb el pretext de preservar llocs de treball -el mateix pretext que fan servir per impedir que el 50% de les pel·lícules es puguin veure doblades al català-, ha criticat ferotgement la campanya #NoVullPagar i fins i tot han arribat a l'extrem d'exigir "que es requereixi la presència de seguretat pública als llocs i dies on es convoquin protestes generals". És a dir, que aquells mateixos sindicats que organitzen manifestacions, que acaben amb batalles campals i amb agressions i robatoris a establiments particulars, a més de comptar amb piquets que es dediquen a coaccionar les persones i a violar-ne la llibertat, són els mateixos que demanen mà dura policial contra els catalans que es neguen a ser robats sota una cínica cobertura legal anomenada peatge. I la Generalitat dóna suport a CCOO i a UGT i amenaça amb sancions tots aquells catalans amb dignitat que es neguen a agenollar-se cada cop que passen per davant d'una de les cabines-robatori de les autopistes, la qual cosa significa que el govern de Catalunya -com UGT i CCOO- es declara oficialment a favor de l'espoliació del poble català. El poble en pren nota.

La part bona de tot plegat és que, amb la materialització de la campanya antipeatges, els catalans han assolit una doble victòria, ja que no sols han descobert la immensa força que tenen quan es mantenen inflexibles en la defensa dels seus drets, sinó també la vulnerabilitat de les cadenes que teòricament els empresonen.

Acte a la Universitat de Girona el dia 8. Hi esteu convidats

Sat, 05 May 2012 02:31:00 +0200

Organitzen l'acte Solidaritat Catalana per la Independència de Girona i Joves per la Independència de Girona.

Un 1 de maig ple de sentit. Com els d'abans? Aquí sí s'ha mogut la gent

Thu, 03 May 2012 21:31:00 +0200

1.5.2012. Una data històrica. És quan la gent s'ha començat a rebel.lar contra l'autonomisme que ajuda Espanya a espoliar l'economia catalana i l'economia dels transportistes, empreses i famílies de casa nostra. Prou abús als peatges!

Per cert crec que hi ha una cosa notable d'aquesta jornada que ha quedat sense reflectir. En passa de nou fent un #novullpagar al vespre, quan la gent tornava la gent a Barcelona, hi havia un merder impressionant als peatges amb la gent fent anar el claxon. Bon senyal. La gent, hagi pagar o no, està molt emprenyada. Per fi a l'empori que fa festa l fons del niu convergent hi està arribant la llum del dia.

Moció sobre la Commemoració del 2014 que SI ha fet aprovar al Parlament

Thu, 03 May 2012 09:38:00 +0200

Exposició de motius

L’any 2014 se celebrarà a Catalunya el tercer centenari de la fi de la Guerra de Successió amb la caiguda de la ciutat de Barcelona l’11 de setembre de 1714. Aquest fet històric, juntament amb la imposició del Decret de Nova Planta de 1715, va significar la dramàtica interrupció d’institucions nacionals d’autogovern català, com la Generalitat, amb un intent per part del Consell de Castella de posar fi permanentment a la legitimitat nacional catalana. Un episodi històric transcendent, doncs, perquè els qui en van sortir vencedors van pretendre posar fi a set segles d’autogovern català amb l’anul.lació de drets històrics per via del dret de conquesta. El 2014 ha de ser una excel.lent ocasió per recuperar el significat d’aquells fets històrics. És una ocasió immillorable per reivindicar un país amb unes estructures d’estat i una sobirania nacional amb la recuperació avui d’una consciència col.lectiva a l’entorn de la legitimitat històrica i de la continuïtat jurídica que Felip V volgué interrompre definitivament. És un exercici vital si hem de fer una veritable transició nacional cap a l’estat propi. Conscients que el Govern va crear, el mes de setembre de 2011, una Comissió per impulsar els actes de commemoració dels 300 anys del 1714,

Moció

Aquesta moció insta el Govern de Catalunya a:

1. Prioritzar de manera efectiva els actes i les actuacions per a commemorar amb tota solemnitat el Tercer Centenari dels fets de 1714 per tal que se n’obtinguin el màxim efecte com a elements dinamitzadors de la consciència històrica i civil.

2. Assegurar que els actes de commemoració del 1714 tinguin una dimensió acadèmica internacional per tal de permetre’n una lectura universal.

3. Promoure una política d’identificació i catalogació dels edificis i espais més rellevants associats als fets polítics i bèl·lics de la Guerra de Successió i els seus protagonistes, amb la finalitat de garantir-ne la seva protecció.

4. Treballar conjuntament amb la resta d’administracions per tal de promoure un programa de senyalització unitària dels edificis i espais històrics associats amb la Guerra de Successió d’acord amb els criteris seguits a la Ruta 1714, que porta a terme el Departament de Cultura mitjançant el Museu d’Història de Catalunya, amb la voluntat de desenvolupar un turisme cultural i pedagògic que renovi i unifiqui les iniciatives i els programes ja existents i les proveeixi d’un política adequada de promoció prioritària el 2014.

5. Treballar perquè els edificis associats als fets polítics i bèl·lics de la Guerra de Successió i els seus protagonistes, amb independència a la finalitat a que es destinin, preservin i recuperin els signes físics i simbòlics de la seva significació històrica austriacista; seria el cas dels “Paradores Nacionales” de Cardona i el Roser de Lleida mentre realitzin la seva actual o futura funció.

6. Proposar un mecanisme de participació de tots els grups parlamentaris en les comissions o organismes que han de preparar la commemoració del 1714.

7. Promoure algun tipus d’acte o commemoració del 1714 amb les institucions i/o la societat civil del Paí Valencià, Illes Balears i Aragó, territoris que, com Catalunya, varen perdre les seves llibertats en moments diferents del mateix conflicte bèl·lic.

8. Promoure, en el marc de la commemoració del 1714, algun acte d’especial rellevància en el castell de Cardona (Bages) que fou l’últim reducte de resistència de Catalunya.

9. Presentar públicament, en el termini màxim de CINC MESOS, un Projecte de Commemoració del 300 aniversari del 1714, amb els actes previstos i la calendarització i pressupost dels mateixos, els quals hauran de desenvolupar, com a mínim, els següents aspectes:

a. Una vessant científica, centrada en l’organització d’un congrés internacional sobre la Guerra de Successió, convocat conjuntament per diverses universitats catalanes i estrangeres; una línia de beques destina des a la recerca i la divulgació, que estimuli un millor coneixement de l’esdeveniment i les seves conseqüències.

b. Una vessant educativa, centrada a dissenyar materials específics destinats als centres educatius i al públic en general, amb una atenció a tots els públics; i, igualment, a l’elaboració de material tipus merchandising vinculat a la commemoració i als seus episodis més rellevants.

c. Una vessant de recuperació patrimonial, que permeti, entre d’altres, organitzar una gran exposició (preferentment itinerant, que pugui circular arreu del nostre país d’Europa)

d. Una vessant vinculada a la cultura popular i tradicional, centrada a posar en valor aquelles celebracions vinculades al període immediatament anterior o posterior i que haurien de confluir en una gran celebració al voltant de l’11 de setembre del 2014 arreu de Catalunya.»

Gran èxit de l'acció contra els peatges d'Abertis

Tue, 01 May 2012 14:18:00 +0200

Toni Strubell: “Avui comença la primavera catalana. La gent ha pres consciència i es rebel·la contra el mal govern i els abusos a què ens veiem sotmesos els gironins i els catalans amb el negoci dels peatges”

SI-Comarques de Girona participa activament a l’exitosa campanya #Novullpagar de l’1 de Maig convocada per la plataforma Prou Peatges

Solidaritat per la Independència ha respost a la crida de no pagar els peatges de l’Autopista convocada per Prou Peatges, i ha mobilitzat a la seva militància gironina per tal de fer presència aquest migdia a les sortides de Girona Sud i Figueres Sud. El diputat Toni Strubell ha assistit a la crida al peatge de Girona Sud, on s’han aplegat uns 120 vehicles i unes 300 persones que no han volgut pagar. La convocatòria ha sigut un èxit, i els treballadors d’ABERTIS s’han afanyat a anar obrint les barreres per no saturar la sortida. Els Mossos d’Esquadra han fet presència però no han actuat denunciant de cap manera, sinó tan sols supervisant la seguretat.

Davant l’èxit de la convocatòria popular, el diputat Strubell ha matisat que els catalans “Som els qui més paguem i els qui menys rebem. Les empreses catalanes i els transportistes autònoms paguen fortunes en peatges que a Espanya no han de pagar. Forma part d’una asfíxia premeditada de l’economia catalana. Tothom ha pogut veure com CiU forma part de l’entramat monopolista d’ABERTIS a qui no interessa l’acabament de la N-II per seguir vivint a costa dels peatges que paguem”. A la sortida del peatge, després de no pagar, s’hi ha fet una concentració a peu dels participants a l’acte, amb exhibició de banderes estelades i cants patriòtics, ja que la campanya té un marcat component independentista, al relacionar espoli fiscal i abús de poder dels lobies empresarials amb España; Strubell ha sigut clar i ha rematat: “Aquesta gran jornada de protesta és un acte de rebel.lia contra el mal govern i l’espoliació. És un pas més en el procés d’emancipació social i nacional del poble català. Un procés que ens ha de dur a la independència i a l’aprofundiment de la democràcia a casa nostra”.

La situació a la sortida de Figueres Sud també ha comptat amb nombrosa participació ciutadana, i s’ha viscut dins un clima pacífic d’indignació, ja que l’Empordà és de les zones més afectades del país per la manca d’inverions de l’Estat espanyol, i compta amb una porta d’entrada a Europa, amb la carretera Nacional-II, que és una autèntica vergonya, i un reflex de l’espoli fiscal al qual ens veiem sotmesos des de fa moltes generacions. En record als nombrosos morts de la N-II, Toni Strubell hi ha volgut afegir que “dediquem aquesta jornada de lluita per la llibertat a la memòria de totes aquelles persones que han perdut la vida a la N-II”.

Davant una gran jornada de lluita contra els peatges i el conglomerat monopolístic Abertis-CiU

Tue, 01 May 2012 09:56:00 +0200

Amics, amigues. Avui comença la primavera catalana. La gent ha pres consciència i es rebel•la contra el mal govern i els abusos a què ens veiem sotmesos els gironins i els catalans amb el negoci dels peatges.

Som els qui més paguem i els qui menys rebem. No hi ha dret. Les empreses catalanes i els transportistes autònoms paguen fo...rtunes en peatges que a Espanya no han de pagar. Forma part d’una asfíxia premeditada de l’economia catalana. A més tothom ha pogut veure com CiU forma part de l’entramat monopolista d’Abertis a qui no interessa l’acabament de la N-II per seguir vivint a costa dels peatges que paguem. Si ells són al pinyol del Consell d'Administració d'Abertis! Què ens volen explicar aquesta gent!

Està totalment justificat fer una acció d’aquesta mena un 1 de maig perquè denunciar els negocis il.lícits interessa la gent treballadora. S’ha fet més per a la gent aquest 1 de maig que no alguns sindicats amb la seva postura contemporitzadora i groga respecte als grans poders econòmics.

Dediquem aquesta jornada de lluita per la llibertat a la memòria de totes aquelles persones que han perdut la vida a la N-II i als seus familiars.

Aquesta gran jornada de protesta és un acte de rebel.lia contra el mal govern i l’espoliació. És un pas més en el procés d’emancipació social i nacional del poble català. Un procés que ens ha de dur a la independència i a l’aprofundiment de la democràcia a casa nostra. Peti qui peti.

Solidaritat alerta que les multes de CiU són il·legals i encoratja el poble de Catalunya a no tenir por i continuar amb la campanya #novullpagar

Sun, 29 Apr 2012 21:47:00 +0200

Uriel Bertran responsabilitza La Caixa, propietària d'Abertis, d'aquest xantatge i avisa que la seva formació valora iniciar una campanya per animar la ciutadania a treure els dipòsits d'aquesta entitat bancària

El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, ha comparegut aquest matí per valorar l'anunci fet ahir pel Govern de CiU de multar els catalans que se sumin a la campanya #novullpagar amb 100 €. Segons Bertran “CiU ha utilitzat a la desesperada l'última arma que els quedava: l'amenaça” i ha afirmat que “no ens deixarem intimidar ni per CiU ni per Abertis”.

Per Solidaritat, “el Govern de CiU enlloc de posar-se al costat dels ciutadans de Catalunya ha decidit posar-se al costat d'Abertis per pressions de La Caixa a qui CiU deu 21 milions d'euros”.

Bertran ha afirmat que “el govern sap perfectament que han pres una decisió il·legal ja que no hi ha base jurídica ni s'infringeix cap article del reglament de circulació, a més, ho avala el fet que cap membre del govern ha sortit a fer pública aquesta decisió, no està penjada al web del govern, no s'especifica l'article que es vulnera del reglament, etc.”.

Per tot això el diputat independentista considera que “no arribarà cap multa si ens mantenim ferms i la campanya es manté en els mateixos termes que s'està desenvolupant i demanem a la ciutadania que participi massivament demà dia 1 i també el proper dia 20 de maig”. “Demostrarem que no tenim por”.

Finalment Solidaritat ha alertat que “en el cas que arribi una sola multa la nostra resposta serà contundent en defensa dels ciutadans del nostre país i en contra del govern de CiU i de la Caixa:

1. Interposarem querelles per prevaricació i abús d'autoritat als membres del govern que ho hagin ordenat i recordem que estan castigades amb penes de presó i inhabilitació.

2. Convocarem mobilitzacions contra el Govern de CiU per denunciar els seus actes il·legals.

3. Iniciarem una campanya a tot el país perquè els ciutadans treguin els seus dipòsits de La Caixa.

4. Oferirem assistència jurídica gratuïta a tots els ciutadans que ens ho demanin i farem els recursos necessaris.

Finalment Uriel Bertran ha llançat el missatge polític de #jocontinuo i ha tornat a gravar un #novullpagar al peatge de Vilassar que us adjuntem:

VÍDEO: http://youtu.be/RnievFN4t7E