<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://beta.strubell.cat/</link>
	<title>Strubell.com</title>
	<description></description>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Extracte d'una carta escrita per la meva àvia a Bordighera el 8 de desembre de 1936: Els insults dels intolerants...]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/extracte-duna-carta-escrita-per-la-meva-avia-a-bordighera-el-8-de-desembre-de-1936-els-ins</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/extracte-duna-carta-escrita-per-la-meva-avia-a-bordighera-el-8-de-desembre-de-1936-els-ins#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 01 Sep 2010 20:47:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/extracte-duna-carta-escrita-per-la-meva-avia-a-bordighera-el-8-de-desembre-de-1936-els-ins</guid>
		<description><![CDATA[<br /> <em>Carta a un amic seu, Francesc Mirabent (professor de filosofia)</em><br /> <br /> "... el Pep ( Josep Trueta) no és de cap societat ni centre d'esquerra. Per diari tenim <em>La Vanguardia </em>i <em>La Publicitat</em>. No és ni d'Acció Catalana. Les seves revistes, totes mèdiques, de tots els països i en totes les llengües. Però quina fama té d'esquerrà i amb la mentalitat de la gent de dreta, aìxò vol dir quasi ser de la FAI. Al venir jo aquí he portat moltes notícies a exiliats que tenen família allí, i tots m'han contestat amb el mateix to. "Tu també, impossible...".És veu que jo sóc de fusta i el meu marit un boltxevic. Creieu, m'han fet plorar i moltes cartes de ràbia ni les contesto. Fins els espanyols d'aquí, si em coneixen, em fan un paper fredíssim i jo a tots fugo com d'escaldar-me. <br /> <br /> A l'hotel ha arribat un periodista nord-americà que amb moto ha seguit tots els fronts. Parla, és clar, dels assassinats dels rojos, però també explica els horrors de Badajoz i altres llocs que requetés i falangistes no han respectat ni dones, ni criatures and afusellaments en massa i sense mediar tribunal de cap mena. <br /> <br /> I amb Catalunya, què passarà? Aquest assumpte ja no és qüestió d'espanyols. És una cosa internacional. Són uns països a vénen a fer la seva guerra sobre territori nostre i a les nostres costelles. Per què? Si a Espanys, quan comunistes hi ha? 6? I de falangistes, 6? La immensa majoria del país, jo crec,seria feliç amb un socialisme ben portat. Però no us esgarrifa una dictadura de militars espanyols? <br /> <br /> És una nova revolució per a uns anys a venir. Diuen per aquí que la repressió de Catalunya serà terrible. Bombardeigs, per mar i per aire, i que amb els caps dels catalans volen empedrar un carrer que vagi del Tibidabo al mar."<br /> <br /> <br /> Foto dels meus avis Trueta-Llacuna a Oxford]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Gran primer acte de Solidaritat Catalana a Taradell (420 persones) sense Lopez ni Laporta...]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/apoteosic-acte-de-solidaritat-catalana-a-taradell-420-persones-sense-lopez-ni-laporta</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/apoteosic-acte-de-solidaritat-catalana-a-taradell-420-persones-sense-lopez-ni-laporta#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 29 Aug 2010 08:58:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/apoteosic-acte-de-solidaritat-catalana-a-taradell-420-persones-sense-lopez-ni-laporta</guid>
		<description><![CDATA[Crec que a propis i estranys ha sorprès l'èxit del primer acte obert al públic organitzat per Solidaritat Catalana en el territori sense participació de Laporta ni de Lopez Tena, que tenien actes en altres llocs. L'acte era a  Osona i  va desbordar TOTES les previsions: unes quatre-centes persones es van aplegar ahir a les vuit del vespre a la sala gran de Can Costa i Font per escoltar Uriel Bertran, Hèctor López Bofill i Toni Strubell i tots tres van aixecar diversos aplaudiments del públic entregat amb els seus argumentaris obertament independentistes. Van subratllar la necessitat de recollir l'esperit de la Manifestació del 10J i d'acompanyar l'ampla sentiment de preocupació i frustrració que sent el nostre poble davant el tancament que s'ha produït en els darrers temps de totes les portes al nostre futur d'autogovern i ecònomic.<br /> <br /> L’acte es va obrir amb una posada en escena molt emotiva: un grup de 14 infants amb banderes estelades va acompanyar fins a l’escenari els oradors mentre sonava “El cant de la senyera” i tot el públic estava dempeus. Antoni Pladevall va presentar breument l’acte i tot seguit va obrir foc l’escriptor Hèctor López Bofill, el qual va criticar la recurrència a “la inútil metàfora de l’ascensió” que utilitzen determinades formacions nacionalistes per anar demorant l’obertura del procés d’independència de Catalunya. El filòleg Toni Strubell, al seu torn, va basar el seu discurs en la defensa de la dignitat catalana i va destacar que “cap altre país d’Europa no podria suportar ni vint-i-quatre hores el tracte humiliant que Catalunya rep constantment d’Espanya”. Uriel Bertran, pel seu costat, va apel•lar a l’esperit de les consultes sobiranistes que van celebrant-se arreu del país i de la manifestació multitudinària del 10-J i va assegurar que “Solidaritat Catalana només pactarà al Parlament amb les altres forces que estiguin d’acord a proclamar unilateralment la independència de Catalunya”. Antoni Pladevall va cloure l’acte recordant que el poeta Pere Quart, que va passar els onze últims estius de la seva vida a Taradell, havia deixat en herència a la vila una profunda empremta patriòtica.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Els experts opinen sobre la sentència del TC]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/els-experts-opinen-sobre</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/els-experts-opinen-sobre#comentaris</comments>
		<pubDate>Thu, 26 Aug 2010 12:34:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/els-experts-opinen-sobre</guid>
		<description><![CDATA[<b><span style="font-weight: bold">Aquí teniu l'enllaç amb el darrer número de la Revista Catalana de Dret Públic, publicada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.</span></b> Aquest darrer número és un especial sobre la sentència del TC que, en paraules dels editors, està en construcció: al setembre n'apareixeran més opinions i articles d'experts sobre les diferents qüestions sentenciades. A parer meu destacaria <b><span style="font-weight: bold">els apartats 2, 4, 5, 6 i 15</span></b> quant a la situació de la llengua.<br />  <br /> http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/document.2010-07-15.7236299341/ca<br /> <br /> <font size="3">Ha preparat aquesta informació Marina Solís, Consultora de Política i Planificació Lingüístiques (UOC), a qui agraeixo la seva bona feina.<br /> <br /> <br /> </font>ESPECIAL SENTÈNCIA SOBRE L'ESTATUT <div><font size="3"><span style="font-size: 12pt"><br /> <strong><b>Primeres opinions de juristes experts</b></strong></span></font></div> <div><font size="3"><span style="font-size: 12pt">Les contribucions es publiquen inicialment en la llengua triada pels autors (català o castellà). Durant el mes de setembre es publicaran les traduccions de tots els articles.</span></font></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">1. Valoració general de la Sentència</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b>Albertí / <a title="01_Aparicio_valoració_general_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/01_Aparicio_valoracio_general_rev_es.pdf"><font color="#1e66ae">M.A. Aparicio</font></a> / <a title="01_Arbos_valoracio_general_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/01_Arbos_valoracio%20general_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Arbós</font></a> / Argullol / <a title="01_Barceló_valoració_general_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/01_Barcelo_valoracio_general_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Barceló</font></a> / <a title="01_Ferret_visio_global_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/01_Ferret_visio_global_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Ferret</font></a> / Tornos / Vintró / <a title="01_Viver_valoracio_general_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/01_Viver_valoracio_general_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Viver</font></a></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">2. El Tribunal Constitucional davant l’Estatut</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> <strong><b>- </b></strong></span></b>La competència del Tribunal (composició, recusacions)<br /> - El paper de la justícia constitucional<br /> <a title="02_Bayona_el TC_davant _estatut_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/02_Bayona_el%20TC%20davant_Estatut_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Bayona</font></a> / <a title="02_Ferreres_el TC davant estatut_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/02_Ferreres_el_tc_davant_estatut_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Ferreres</font></a> / Gerpe</div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">3. L’Estatut com a norma i la seva funció constitucional</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b><a title="03_Alberti_estatut com a norma_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/03_Alberti_Estatut%20com%20a%20norma_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Albertí</font></a> / Castellà / Fossas / Tornos</div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">4. Catalunya com a nació i els símbols nacionals</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b><a title="04_Arbós_nació_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/04_Arbos_nacio_rev_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Arbós</font></a> / <a title="04_Dominguez_nacio_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/04_Dominguez_nacio_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Domínguez</font></a></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">5. Els drets històrics</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b><a title="05_de Montagut_drets històrics_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/05_de%20Montagut_drets_historics_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">de Montagut</font></a> / <a title="05_Ferret_drets_historics_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/05_Ferret_els_drets_historics_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Ferret</font></a> / Vernet</div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">6. La llengua</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> <strong><b>- </b></strong></span></b>El caràcter preferent i la llengua com a dret i deure<br /> - La llengua i l’ensenyament. La llengua i els òrgans constitucionals. Els drets lingüístics i els consumidors. El foment del català i el seu en les actuacions internes de les administracions<br /> Milian / <a title="06_Muro_llengua_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/06_Muro_llengua_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Muro</font></a> / <a title="06_Pla_llengua_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/06_Pla_llengua_rev_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Pla </font></a>/ <a title="06_Pons_llengua_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/06_Pons_llengua_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">E. Pons</font></a> / Vernet</div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">7. Els drets i les garanties jurisdiccionals</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b><a title="07_Cabellos_derechos_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/07_Cabellos_derechos_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Cabellos</font></a> / Carrillo / <a title="07_Expósito_drets_garanties_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/07_Exposito_drets_garanties_rev_es.pdf"><font color="#1e66ae">Expósito</font></a> / <a title="07_Pisarello_drets_garanties_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/07_Pissarello_drets_i_garanties_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Pisarello</font></a></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">8. Les institucions</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b>- El Consell de Garanties Estatutàries: drets sense garanties?<br /> Tornos / Vintró<br /> - L’exclusivitat del Síndic de Greuges<br /> <a title="08_Vintró_Síndic_de_Greuges_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/08_Vintro_sindic%20de%20greuges_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Vintró</font></a></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">9. El poder judicial</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b>- El Tribunal Superior de Justícia<br /> - El Consell de Justícia de Catalunya<br /> <a title="09_Aparicio_poder_judicial_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/09_Aparicio_poder_judicial_rev_es.pdf"><font color="#1e66ae">M.A. Aparicio</font></a> / <a title="09_Cabellos_poder_judicial_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/09_Cabellos_poder_%20judicial_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Cabellos</font></a> / Gerpe</div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">10. El règim local</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b><a title="10_Bayona_regim_local_rev_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/10_Bayona_regim_local_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Bayona</font></a> / Font / <a title="10_Fuentes_regim_local_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/10_Fuentes_regim%20local_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Fuentes</font></a> / Galán / <a title="10_Mir_regim_loca_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/10_Mir_regim%20local_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Mir</font></a></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">11. Les competències</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b>- La doctrina del Tribunal sobre la definició de les competències. Les competències exclusives, les compartides i les executives<br /> Albertí / Argullol / <a title="11_a_Barceló_competències_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_a_Barcelo_competencies_REV_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Barceló</font></a> / <a title="11_a_Bayona_competencies_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_a_Bayona_competencies_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Bayona</font></a> / <a title="11_a_Bernadí_competencies_exclusives_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_a_Bernadi_competencies_exclusives_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Bernadí</font></a> / Carrillo / <a title="11_a_Corretja_competencies_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_a_Corretja_competencies_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Corretja</font></a> / Ri u / Tornos<br /> - Abast territorial i efectes de les competències<br /> <a title="11_b_Feliu_competencies_abast territorial_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_b_Feliu_competencies_abast%20territorial_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Feliu</font></a> / <a title="11_b_Velasco_abast_territorial_competencies_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_b_Velasco_abast%20territorial_competencies_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Velasco</font></a><br /> - Competència en matèria de consultes populars<br /> Castellà / <a title="11_c_Martin_consultes_populars_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_c_Martin_consultes%20populars_rev_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Martín</font></a><br /> Competència en matèria de cultura<br /> <a title="11_d_Carrasco_cultura_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_d_Carrasco_cultura_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Carrasco</font></a> / Fossas<br /> - Competència en matèria de dret civil<br /> <a title="11_e_Badosa_dret_civil_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_e_Badosa_dret%20civil_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Badosa</font></a> / Egea / Roca<br /> - Competència en matèria d’immigració<br /> <a title="11_f_Aparicio_immigracio_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_f_Aparicio_immigracio_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Aparicio</font></a> / <a title="11_f_Moya_Immigració_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/11_f_Moya_immigracio_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Moya</font></a> / Aguado<br /> - Competències desactivades<br /> Bernadí</div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">12. Les relacions institucionals de la Generalitat</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b>-   La participació en organismes i decisions de l’Estat<br />      ·   Organismes constitucionals<br />      ·   Organismes econòmics<br /> -   La Comissió Bilateral Generalitat-Estat i la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals<br /> Albertí / Ballbé / <a title="12_a_Perez_velasco_relacions institucionals_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/12_a_Perez_Velasco_relacions%20institucionals_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Pérez Velasco</font></a> / <a title="12_a_París_relacions_institucionals_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/12_a_Paris_relacions_institucionals_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">París</font></a><br /> -   Unió Europea i acció exterior <br /> <a title="12_b_Olesti_rel_institucionals_ue_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/12_b_Olesti_rel_institucionals_UE_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Olesti</font></a> / <a title="12_b_Pons_rel_institucionals_ue_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/12_b_Pons_UE%20i%20accio_%20exterior_vo_cas.pdf"><font color="#1e66ae">X. Pons</font></a></div> <div><font size="3"><span style="font-size: 12pt"> <strong><b>13. El finançament</b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b>- La hisenda de la Generalitat<br /> - La hisenda local<br /> <a title="13_Alonso_finançament_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/13_Alonso_financament_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Alonso</font></a> / <a title="13_Arias_financament_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/13_Arias_financament_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Arias</font></a> / <a title="13_Vilalta_Bosch_finançament_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/13_Vilalta_Bosch_Financament_rev_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Bosch i M. Vilalta </font></a>/ <a title="13_Fernandez_Amor_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/13_fernandez_%20amor_financament_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Fernández Amor</font></a> / <a title="13_Pages_financament_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadre%0d%0a%20t/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/13_Pages_financament_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Pagès</font></a> / <a title="13_Peretó_financament_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/13_Pereto_financament_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Peretó</font></a> / <a title="13_Sol_financament_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/13_Sol_financament_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Sol</font></a> </span></font></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">14. La reforma de l’Estatut</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> </span></b><a title="14_Dominguez_reforma_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/14_Dominguez_reforma_estatut_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Domínguez</font></a></div> <div><strong><b><font size="3"><span style="font-size: 12pt">15. Nous horitzons</span></font></b></strong><b><span style="font-weight: bold"><br /> <strong><b>- </b></strong></span></b>Afectació de la STC a altres estatuts d’autonomia<br /> <a title="15_a_Ferreres_afectació altres estatuts_vo_es" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/15_a_Ferreres_afectacio_%20altres_estatuts_vo_es.pdf"><font color="#1e66ae">Ferreres</font></a><br /> - La impugnació de la Sentència: vies, òrgans i procediments<br /> <a title="15_b_Bayona_impugnacio_sentencia_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/15_b_Bayona_impugnacio_sentencia_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Bayona</font></a> / <a title="15_b_Queralt_impugnacio_sentencia_vo_ca" target="_self" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002091/!x-usc:http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/especial%20estatut/documents%20especial%20estatut/pdfs/15_b_Queralt_impugnacio_sentencia_vo_ca.pdf"><font color="#1e66ae">Queralt</font></a><br /> - Refer l’Estatut<br /> Argullol<br /> - L’evolució jurídica cap a un Estat propi<br /> López<br /> - Balanç i perspectives<br /> Barceló / Bernadí / Vintró /</div> <div><font size="3"><span style="font-size: 12pt"><br /> Marina Solís Obiols - Consultora de Política i Planificació Lingüístiques -Universitat Oberta de Catalunya<br /> <br /> msoliso@uoc.edu </span></font></div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'hora de les propostes. Article de Josep Pinyol (Tribuna Catalana)]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/lhora-de-les-propostes-article-de-josep-pinyol-tribuna-catalana</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/lhora-de-les-propostes-article-de-josep-pinyol-tribuna-catalana#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 25 Aug 2010 19:36:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/lhora-de-les-propostes-article-de-josep-pinyol-tribuna-catalana</guid>
		<description><![CDATA[L'article d'un gran pensador de l'independentisme. <br /> <br /> La primera proposta per la propera legislatura és “<strong>l'agenda de la independència”</strong>. El Tribunal Constitucional ha interpretat l'Estatut de manera inapel·lable i ha tancat tota esperança dins la legalitat espanyola fins i tot per a la majoria autonomista. Ha reduït Catalunya, una nació mil·lenària, i una Generalitat amb segles d'història, a una creació administrativa de la Constitució de 1978, al nivell de La Rioja o Cantàbria. Hem de convèncer els catalans que dins el Regne d'Espanya l'única possibilitat és la submissió i la desaparició com a nació. En els propers anys cal posar en evidència el búnquer constitucional espanyol combinant l'acció política, la internacionalització del conflicte català i la mobilització popular.<br /> <br /> <strong>“L'agenda de la independència” </strong>comença presentant al Parlament una “Declaració Unilateral d'Independència”, encara que no hi hagi la majoria per aprovar-la. L'Scottish National Party ha presentat la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació al parlament escocès, tot i no comptar amb els vots necessaris. Aquest pas posaria la independència a l'agenda política catalana i espanyola, com fa un segle el catalanisme polític hi va posar l'autonomia. La Declaració equivaldria a comunicar a la parella i a la família la decisió d'una part del poble català de passar de les recriminacions als fets i demanar el divorci d'Espanya.<br /> <br /> El trencament del tabú de la independència posarà en evidència les tàctiques dilatòries dels partits autonomistes. Aquests continuaran al costat de la monarquia espanyola malgrat que la sentència constitucional es desplegarà en tots els àmbits, des de la llengua a la fiscalitat. La “Defensora del Pueblo” ja l'ha aplicat en el tema de la llengua a la llei d'acollida de la immigració. Intentaran confondre l'opinió pública amb recuperacions de competències, amb la reclamació del Concert Econòmic, etc. Però la doctrina constitucional portarà, de manera inexorable, a l'agonia lenta de Catalunya com a nació.<br /> <br /> La segona proposta de <strong>l'agenda de la independència</strong> és denunciar la sentència del Tribunal Constitucional davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides com a violació de l'article primer del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Perquè la seva doctrina sobre la realitat nacional de Catalunya és contrària a la legalitat internacional sobre els drets dels pobles. Aquesta infracció queda palesa per un fet flagrant: el Tribunal Constitucional ha infringit la garantia que la Constitució espanyola va establir l'any 1978 sobre els drets de Catalunya. Segons el seu article 152.2, un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat en referèndum. Quan un Tribunal, contra el qual no es pot apel·lar, vulnera la seva Constitució, només queda el recurs a la justícia universal. El Regne d'Espanya va ratificar el protocol addicional  que permet que qualsevol dels seus súbdits pugui apel·lar al Comitè de Drets Humans de la ONU.<br /> <br /> La demanda catalana ha de ser el “<strong>Memorial de Greuges” del segle XXI.</strong> Ha d'explicar que Catalunya és una nació, que tenia el seu propi Estat, quan va ser incorporada, pel dret de conquesta, al Regne de Castella, que va adoptar el nom de Regne d'Espanya un segle més tard. Els catalans, des de 1714, han mantingut la seva llengua i identitat nacional contra les escomeses de l'absolutisme inquisitorial, contra les dictadures militars i contra el feixisme. Finalment la comunicació ha de sol·licitar que les Nacions Unides convoquin un referèndum que permeti al poble català decidir entre l'Estatut de la Sentencia o la constitució d'un Estat independent. L'escrit al Comitè de Drets Humans ha de votar-se al Parlament. Els electors tenen dret a saber quins partits li donen suport, quins partits que avantposen l'estabilitat de l'Estat espanyol a la supervivència de Catalunya.<br /> <br /> La tercera part de l'agenda per la independència és una <strong>gran recollida d'adhesions a la comunicació a les Nacions Unides contra la sentència.</strong> Si la campanya per la IP sobre la consulta esperava aplegar 300.000 signatures, ara cal aspirar a recollir-ne un milió. Cal repetir la mobilització de les Consultes. Com a part d'aquesta mobilització els líders independentistes amb contactes internacionals han de recórrer el món buscant suports polítics, diplomàtics i dels mitjans de comunicació internacionals Cal demostrar a les potències mundials i a les Nacions Unides que el pas de l'autonomisme a l'independentisme és irreversible; que Catalunya és una nació històrica que manté la voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació contra la voluntat de l'Estat espanyol de sotmetre'ns a la desaparició lenta.<br /> <br /> .........................................................................................................................................................................<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Ja són 60 els ajuntaments per la llibertat, "moralment exclosos" de la Constitució espanyola]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/46-ajuntaments-per-la-llibertat-moralment-exclosos-de-la-constitucio-espanyola</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/46-ajuntaments-per-la-llibertat-moralment-exclosos-de-la-constitucio-espanyola#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 25 Aug 2010 11:16:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/46-ajuntaments-per-la-llibertat-moralment-exclosos-de-la-constitucio-espanyola</guid>
		<description><![CDATA[<div align="right"> <div> </div> <b><span style="color: black; font-size: 10pt"> </span></b></div> <div><b><span style="color: black; font-size: 20pt">A data 16 d'agost, ja són 5 capitals de comarca i 41 poblacions catalanes entre les "moralment fora de la constitució espanyola" i les que estan per “iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ens ha de portar a la independència”.  <br /> <br /> </span></b><b><span style="color: black; font-size: 10pt">Cinc capitals de comarca:</span></b>  <span style="color: black; font-size: 10pt">Ripoll (capital del Ripollès),  </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Solsona (capital del Solsonès) , </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Mollerussa (capital pla d'Urgell),  </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Vic (Osona)</span></div> <div><span style="color: black; font-size: 10pt">Vilafranca (Alt Penedès)</span></div> <div><span style="color: black; font-size: 10pt"> </span></div> <div><b><span style="color: black; font-size: 10pt">Més les poblacions:</span></b></div> <div><span style="color: black; font-size: 10pt">el Pla de Santa Maria (Alt Camp) </span>,<span style="color: black; font-size: 10pt">Castelló d´Empuries, Lladó, Port de la Selva i Vilamaniscle (Alt Empordà) ,</span><span style="color: black; font-size: 10pt">Sant Quintí de Mediona, Subirats (Alt Penedès), </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Capellades (Anoia) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Avinyó, Calders, Sallent i Santpedor (Bages) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Palafrugell (Baix Empordà) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Molins de Rei i Begues (Baix Llobregat) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Llambilles, Sant Gregori i Vilablareix (Gironès) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Albi i Tarrés (Les Garrigues) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Manlleu, Sant Pere de Torelló, Montesquiu i Sant Quirze de Besora, </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Torelló, Roda de Ter i Taradell (Osona) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Amer, Anglès i Vidreres (La Selva) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Arenys de Munt i Argentona (Maresme) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Viladrau, El Brull (Osona) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Cornellà de Terri (Plà de l´Estany) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Pardines (Ripollès) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">la Garriga, Lliçà de Munt i Tagamanent(Vallès Oriental) </span><span style="color: black; font-size: 10pt">Vacarisses i Castellar del Vallès (al Vallès Occidental)</span></div> <div><span style="font-size: 15pt"> </span></div> <div><b><span style="font-size: 10pt">En total 46 poblacions entre les que es senten <span style="color: black">"moralment fora de la constitució espanyola" i les que estan per iniciar </span>els tràmits oportuns per obrir el procés que ha de portar Catalunya a la independència. <span style="color: black"> </span></span></b></div> <div><b><span style="color: black; font-size: 15pt"> </span></b></div> <div><span style="color: black; font-size: 10pt">Des de la Comissió del Centenari de l’estelada <b>anem fent ressò arreu</b> tant de la <b>proposta de text que va recollir decidim.cat com la que ERC o la CUP fa arribar als seus grups municipals</b>, fent que ajuntaments catalans és declarin "moralment fora de la constitució espanyola" o que advoquin “per iniciar </span><span style="font-size: 10pt">els tràmits oportuns per obrir el procés que ens ha de portar a la independència”, <b><span style="color: black">tornant a emplaçar a fer de la Diada d'enguany un nou clam per la llibertat</span> <span style="color: black">com va ser en la història diada de l’estelada de 2008, quant 140 ajuntaments catalans hissaren als seus consistoris la bandera independentista</span></b><span style="color: black">.</span></span></div> <div><b><span style="color: black; font-size: 15pt"> </span></b></div> <div><b><span style="color: black; font-size: 10pt">Animem a tots els ajuntaments catalans a que proclamin solemnement aquesta declaració abans de la Diada</span></b><span style="color: black; font-size: 10pt"> i que s'estenguin com una taca d'oli, talment com fou la marea d'estelades hissades l'Onze de setembre de 2008. Ara toca fer passos ferms endavant per tal que se senti ben alt com ja hi ha una majoria a Catalunya que exigeix plena llibertat.</span></div> <div><span style="color: black; font-size: 15pt"> </span></div> <div><b><span style="color: black; font-size: 10pt">Esperem que el nombre de consistoris vagi augmentant, i que amb la col•laboració de tots els grups municipals d’arreu del territori arribem a un nombre històric de poblacions sensibles a la llibertat del nostre poble.</span></b></div> <div><b><span style="color: black; font-size: 10pt"> </span></b></div> <div><b><span style="font-size: 10pt">Si voleu que el vostre ajuntament sigui un més a la llista no us ho penseu més afegiu al vostre portal web o al vostre blog els banners que us annexem en format swf i enllaç html, en 3 mesures estàndards 728x90, 468x60 i 330x60, feu pressió en els vostres representants a les institucions municipals, entre tots i totes ho aconseguirem.</span></b></div> Felicitats a la Comissió de l'Estelada per promoure tot això!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El princep Laporta. Un escrit de Maiol Sanaüja]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/el-princep-laporta-un-escrit-de-maiol-sanauja</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/el-princep-laporta-un-escrit-de-maiol-sanauja#comentaris</comments>
		<pubDate>Tue, 17 Aug 2010 09:11:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/el-princep-laporta-un-escrit-de-maiol-sanauja</guid>
		<description><![CDATA[<div class="title_opinio_extend"> </div> <div class="subtitle_opinio_extend">"Atès que la principal virtut d'un príncep és conèixer als seus sotmesos. Ell els hi parla de fit a fit, no s'està d'orgues i va de cara, sense faltar a la veritat<br /> "</div> <div class="cont_author_opi_text_extend"> <div class="author_opi_text_extend"> </div> </div> <div class="body_opinio_extend">Tan bon punt els homes deslliurats dels arquetips i les formes polítiques endèmiques han decidit fer política, que hem presenciat com la maquinària eixorca en comptes de posar-se a l'alçada dels qui ja són lliures -perquè sense embuts s'expressen amb la paraula viva-, opta, en canvi, per recloure's en el fangar, i enterrar les autèntiques eines amb què qualsevol democràcia avança i s'eixampla: el menyspreu a la por. <br /> <br /> Em faig pesat, ho sé, però el moment és dolç i l'èpica fa córrer rius de tinta: ha nascut un triumvirat encapçalat per un príncep; vegi's Cèsar, Pompeu i Cras, o Laporta, Tena i Bertran. I a mi, que la monarquia m'escau lluny a dia d'avui, sí que m'afalaga quan qui sap que va davant, vol i pot exercir de líder; i Joan Laporta no n'és un, sinó que l'és, aquest rei. Perquè ha aplicat el divideix i comandaràs. És a dir, que ha perdonat als vençuts per la indefinició dins del catalanisme i, per tant, als abatuts per la supèrbia de no saber respondre el moment que la història els demana viure. És magnànim. Sap que és fàcil manar gent de bé. Sobretot, atès que la principal virtut d'un príncep és conèixer als seus sotmesos. Els hi parla de fit a fit, no s'està d'orgues i va de cara, sense faltar a la veritat. Tampoc cobeja als seus aduladors, ni tem l'abast de la derrota. I és que aquest tarannà vist del tron, des d'on la cruïlla històrica l'ha situat, que li permet ser accessible a tothom.<br /> <br /> I a diferència de la majoria de ramats que el ciutadà comú pot donar peu perquè un pastor barrut els acabi escorxant, ell no esquila, sinó que estimula una lleialtat entre els catalans madurs d'etiquetes i requisits indispensables per a pujar dins l'escalafó (gens meritocràtic!) dels partits polítics. Apunta maneres. Va disparat. Tot just dijous, la generositat de Joan Carretero es veurà palesa, esperem-ho. I per cert, fins i tot Carme-Laura Gil, de cor, també voldria ingressar-hi; n'estic convençut. I és que poso aquest exemple perquè les eleccions d'enguany veurem com el qui viu tenallat no obrirà la boca i tan sols enganxarà el cartell de torn i farà circular la difamació del manual del militant. I com us ho diria, aquest príncep vol governar, i no regnar, com la majoria de líders polítics actuals. <br /> <br /> Hi ha un aforisme medieval que diu: "Allò que escau a un rei, no ho crec vergonyós per a mi". Com us ho diria... deixem-los treballar, que enardeixin les masses i fem-nos-en responsables: adherim-nos-hi i participem-hi. Potser m'hauré precipitat, però vull tirar la primera pedra: em cansa molt veure com no es debat aquesta revolució silenciosa. Parlem-ne, va!</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA["Si Cataluña se va"  Suso del Toro  (El País 14.8.2010)]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/si-cataluna-se-va-suso-del-toro-el-pais-14.8.2010</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/si-cataluna-se-va-suso-del-toro-el-pais-14.8.2010#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 15 Aug 2010 07:47:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/si-cataluna-se-va-suso-del-toro-el-pais-14.8.2010</guid>
		<description><![CDATA[<div style="line-height: 140%; margin: 0cm 0cm 9.75pt; background: white"><span style="color: #333333">La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos, y eso que es verano: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo <i>El Mundo</i> una lista que confeccionaron con "los españoles más queridos y más odiados por los españoles. Qué miedo. Los tales "españoles" que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en "los españoles". ¿A que no saben quiénes son "los más odiados" de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida?</span></div> <div style="line-height: 140%; margin: 0cm 0cm 9.75pt; background: white"><span style="color: #333333">Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos "enemigos de España": catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de <i>programas basura</i>, lo que indica que quienes votan esa lista son consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el Mundial.</span></div> <div style="line-height: 140%; margin: 0cm 0cm 9.75pt; background: white"><span style="color: #333333">El odio contra los "enemigos de España", los "antiespañoles", viene del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más remedio, la dieta se completó con "los catalanes nos roban, el Estatut rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se rompen..." Los insultos continuos y las campañas contra los intereses catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue, buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y problemas.</span></div> <div style="line-height: 140%; margin: 0cm 0cm 9.75pt; background: white"><span style="color: #333333">Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana: Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para poder existir dentro de España. También saben que reformarla o redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.</span></div> <div style="line-height: 140%; margin: 0cm 0cm 9.75pt; background: white"><span style="color: #333333">El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal Constitucional al último guardia. La "España plural" ha sido imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva idea de España. Pero España sigue siendo de Bisbal, Manolo Escobar, la de <i>Bienvenido, mister Marshall</i>!</span></div> <div style="line-height: 140%; margin: 0cm 0cm 9.75pt; background: white"><span style="color: #333333">Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable.<br /> <br /> Curiosament, el Sr. Miquel Iceta també reprodueix aquest article al seu blog... Bé, algun dia havíem de tenir alguna cosa en comú, dic jo.</span></div> <div> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Qui és el que està fragmentat i buit de contingut? Resposta al conseller Joaquim Nadal]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/qui-es-el-que-esta-fragmentat-i-buit-de-contingut-resposta-al-consller-joaquim-nadal</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/qui-es-el-que-esta-fragmentat-i-buit-de-contingut-resposta-al-consller-joaquim-nadal#comentaris</comments>
		<pubDate>Sat, 14 Aug 2010 08:48:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/qui-es-el-que-esta-fragmentat-i-buit-de-contingut-resposta-al-consller-joaquim-nadal</guid>
		<description><![CDATA[<div> </div> <div> </div> <div> </div> <div><span style="font-size: 11pt">Diumenge, l'Honorable Conseller d'Obres Públiques feia unes declaracions on, sense embuts, carregava contra el moviment independentista. No és nou, i de tothom és coneguda la posició de l'Honorable Conseller. Ja fa uns dies, en una entrevista a El Punt, el senyor Nadal seguia defensant una tesi fracassada, el federalisme, i llançava el repte de promoure la discussió a fons dels projectes de país respectius entre el seu i el dels independentistes, sense desqualificacions. No han passat ni deu dies perquè hagi estat el mateix conseller el que hagi menystingut d'un cop tot el moviment independentista qualificant-lo de fragmentat i buit de contingut. Com debatre, doncs?</span></div> <div> </div> <div><span style="font-size: 11pt">Però el senyor Nadal és un polític honorable, i sens dubte ha estat coherent i ha dit el que volia dir. De fet, fa poques setmanes el mateix President de la Generalitat, en ocasió de l'any Macià,i en la línia de presentar a qui va proclamar la República Catalana com un líder simple, inodor i políticament correcte, va afirmar que “cercava el lligam entre l’autogovern i el benestar de la ciutadania catalana”, la qual cosa li va permetre al senyor Montilla concloure que “no hi ha avenços nacionals si no hi ha avenços socials”. Aquest és l'espai on els socialistes catalans volen centrar el debat, la famosa “gestió”, vella trapelleria autonomista, que senzillament amaga la propaganda de presentar normal i acabat el que és avui, malauradament, un país anormal i en deconstrucció. </span></div> <div> </div> <div><span style="font-size: 11pt">La veritat és que és el joc de l´scrabble català que practiquen amb tan entusiasme la nostra classe política és molt cansat. Moltíssim. Ningú no té perquè sentir-se independentista, és clar que no. Ens sembla molt legítim que hi hagi qui vulgui continuar sent espanyol en totes les estranyes fórmules que es vulguin, autonomia, confederalisme, centralisme i les que es vagin inventat a Espanya en el futur. Cap problema, s’han provat ja quasi totes, a la península, i sempre amb el mateix resultat, any rere any, dècada rere dècada, segle rere segle. Per això és sorprenent que el conseller Nadal titlli de “buit de contingut” l’única solució que no hem provat fins ara, la de la independència.</span></div> <div> </div> <div><span style="font-size: 11pt">Però el senyor Nadal, a més de ser un polític honorable, és un polític expert, porta tota la vida servint els interessos públics. Potser per això no ha tingut temps de llegir les propostes, raonades, serioses, que han anat apareixent els darrers anys sobre les solucions de país que proposen les forces independentistes. Humilment, li preguem que primer les estudiï i després s'animi a debatre-les. Hi ha </span><span style="font-size: 11pt">una línia de pensament pervers a Catalunya que es dedica a qüestionar el full de ruta dels independentistes, quan el que s’ha examinar és on ens porta la ruta equivocada dels autonomistes, dels pacients i tenaços integradors de la catalanitat a Espanya. No per res, però si alguna cosa coneixem ara per ara són els esplèndids resultats del peixalcovisme i el tacticisme, l’encaix i la pedagogia, les renúncies i els pactes convulsius, la paciència i la responsabilitat. </span></div> <div> </div> <div><span style="font-size: 11pt">Però el conseller, honorable i expert, és també un consumat mestre de l'art de la política. Si hagués nascut al segle XVI hauria estat ell i no pas Maquiavel qui hagués escrit El príncep. Per això ens estranya que hagi optat per qualificar de “fragmentat” al moviment independentista. Realment vol que parlem de fragmentació? De debò? On? Per exemple, en el govern tripartit un i dos? Per exemple, en el debat que els mateixos socialistes catalans estan tenint entre ells, els senyors Castells, Tura i Maragall i la resta? Només en l'estricta relació de subordinació al PSOE cal reconèixer que tots els socialistes catalans estan unidíssims, això sí. Ni un sol cop en tota la democràcia no ha estat capaç, el partit del conseller Nadal, de votar en contra dels seus socis espanyols. </span></div> <div> </div> <div><span style="font-size: 11pt">Honorable conseller Nadal, el moviment independentista està a punt, preparat per mantenir els debats que vulgui. Ho estan, vostès? Per fi, ara ja hi ha independentistes a dretes i a esquerres, a les Universitats i al Metro, als Estats Units i a Suïssa, als geriàtrics i als Casals de Joves, als quiròfans i a les vinyes, a Bellmunt d’Urgell i a Santa Coloma de Gramenet, a les notaries i a les fàbriques. Tenim la gent i tenim els pensadors. Sí, honorable Conseller, estem a punt. Preparats, com deia Josep Carner, per veure la bandera ben alta, ben dreta, ben sola. I per debatre-ho amb qui vulgui. Que comenci la partida.</span></div> <div> </div> <div><span style="font-size: 11pt">Toni Strubell, professor universitari</span></div> <div><span style="font-size: 11pt">Quim Torra, advocat i editor</span></div> <div> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[1.500 signatures a favor de l'emissió de 'Monarquia o República?']]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/1.500-signatures-a-favor-de-lemissio-de-monarquia-o-republica</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/1.500-signatures-a-favor-de-lemissio-de-monarquia-o-republica#comentaris</comments>
		<pubDate>Sat, 14 Aug 2010 00:20:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/1.500-signatures-a-favor-de-lemissio-de-monarquia-o-republica</guid>
		<description><![CDATA[<h1> </h1> <h3 class="subtitle">Insten la directora de TV3 a recapacitar en la seva decisió</h3> <div class="publisher"> <p class="tags">El documental 'Monarquia o República?' és una font constant de polèmica. Si a mitjans d'abril es va saber que el Col.lectiu Republicà del Baix Llobregat i la <a href="http://www.comissiodeladignitat.cat/"><font color="#b26a00">Comissió de la Dignitat </font></a>havia convocat una <a href="http://www.racocatala.cat/noticia/22534/reclamen-tv3-lemissio-reportatge-monarquia-republica"><font color="#b26a00">concentració </font></a>a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la decisió de TV3 de suspendre l'emissió de l'audiovisual, ara el debat sobre l'emissió o la no-emissió encara no ha acabat. Tal com informa llibertat.cat, una entitat ha enviat 1.500 signatures a la directora de TV3, Mònica Terribas, instant-la a reconsiderar la decisió de no emetre el documental. La Coordinació republicana i memorialista de Catalunya va engegar una campanya de recollida de signatures perquè s'emeti el treball que, segons l'organització, no es fa públic "per evitar que es qüestioni l'hereu de Franco".</p> </div> <div class="main-left-col"> <div class="main-left-col-p"> <div class="brief"> <p> Arran que els jutges espanyols van impedir la investigació dels crims del franquisme, l'entitat va engegar la campanya com a resposta al "greu atropellament d'aquestes llibertats democràtiques fonamentals". A hores d'ara, la Coordinació valora molt positivament el suport "ampli i divers" que ha rebut la campanya, fet que "demostra l'interès que en la ciutadania en general ha despertat aquest tema".</p> </div> </div> </div> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'hora de mullar-se]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/lhora-de-mullar-se</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/lhora-de-mullar-se#comentaris</comments>
		<pubDate>Tue, 10 Aug 2010 03:38:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/lhora-de-mullar-se</guid>
		<description><![CDATA[<div align="center"><u><span style="font-size: 16pt">   </span></u></div> <div><b><span style="font-size: 18pt">                              <u>L’hora de mullar-se</u></span></b></div> <div align="center"> </div> <div align="center"> </div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -13.05pt 0pt 0cm"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt">Un bon amic lituà em comenta amb freqüència les similituds que veu entre el cas català i el lituà al llarg dels anys. Em comentava l’altre dia el caràcter “cultural” i intel.lectual que tenia inicialment el moviment regeneracionista Sajudis -creat abans d’enfonsar-se el règim soviètic- que li recorda en certa manera el brillant paper jugat per Òmnium Cultural en el 10J. Una altra similitud que veia era la compartida insistència en la memòria històrica, clau de volta de la demostració que ni Lituània naixia amb Gorbatxev ni Catalunya naixia amb la Constitució espanyola de 1978, com ho pretenen els unionistes. Però el que més em commou de les similituds que veu l’amic és la dificultat que té certa gent a identificar la manera i el moment propicis de mullar-se amb la causa de la llibertat nacional. Ell, que va fer accions molt agosarades en temps molt perillosos, diu que estava rodejat per gent que “no veia mai el moment d’actuar per Lituània”.</span></div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -13.05pt 0pt 0cm"> </div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -13.05pt 0pt 0cm"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt">Personalment penso que una part de la societat catalana actual pateix d’aquesta mateixa miopia i inflexibilitat. Per exemple, sento i llegeixo a gent que semblen esperar l’arribada d’algun perfecte <i>Deus ex Machina</i> -prèviament anunciat per l’arcàngel corresponent- abans no els veiessin molestar-se en fer gaire més per Catalunya que una periòdica baixadeta “manifestiva” pel Passeig de Gràcia. I encara! Diuen que potser serà el 2010 o inclús el 2014 el moment de bellugar-nos. De veritat? ¿Encara existirem com a nació en aquelles remotes dates si triomfa la sociovergència o si es renova el Tripartit? Pensem que la deriva espanyola de PSC i PP serà implacable. Ens ho estan avisant a diari. En aquest sentit, entenc perfectament que el meu amic lituà em truqui tot sovint per demanar-me, amb cada vegada més desesperació i tendència a la paraulota: “què c… esperen els catalans per actuar políticament?”</span></div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -13.05pt 0pt 0cm"> </div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -4.05pt 0pt 0cm"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt">I jo penso: si no som capaços de reaccionar després de tot el daltabaix de l’Estatut, de tota l’engrescadora dinàmica de les Consultes per la Independència i tot el ridícul que ha fet la classe política catalana en aquests darrers anys, potser tindran raó els qui ens neguen el nostre caràcter de nació extrapreambular. Crec que hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i veure que, per una vegada, potser sí és millor prendre un risc renovador que no arriscar-nos a renovar la confiança en els immobilistes i autonomistes que hem deixat malmanar-nos fins ara.</span></div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -4.05pt 0pt 0cm"> </div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -4.05pt 0pt 0cm"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt">Pocs mesos abans de les vitals eleccions de febrer de 1990, molts lituans de cor temien que mai no la veurien la llibertat del seu país. Deien que els de Sajudis eren una “olla de grills” i uns “romàntics poc polítics”. Us sona? Però la veritat és que aquells lituans van ser prou responsables com per unir-se (a darrera hora) i la gent es va atrevir a votar-los. Tots plegats van aconseguir 101 dels 141 escons del Consell Suprem lituà, el clar pas previ a la independència. Ara Catalunya està en un estadi que, amb totes les distàncies, no és tan diferent al de Lituània 1989. ¿No tenen punts en comú el nostre 10J amb la immensa manifestació bàltica del 23 d’agost 1989? L’únic que ens fa falta –inclús ho insinua el conseller Nadal- és creure-nos-ho. </span></div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -4.05pt 0pt 0cm"> </div> <div style="text-align: justify; line-height: 200%; margin: 0cm -4.05pt 0pt 0cm"><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt">I doncs, com ho tenim? </span><span style="line-height: 200%; font-size: 14pt">Per un costat hi ha una engrescadora opció que lidera el president del Barça més triomfant i catalanista de la història amb dos líders destacats de la Plataforma de les Consultes, juntament amb vora vint mil associats, més dels que no tenen la majoria de partits catalans. Per altra banda tenim un nucli ideològicament molt proper al primer que ja s’ha consolidat com a oferta ideològicament treballada. Si aconseguim de fer d’aquests i d’altres grups una candidatura amb cap i ulls –penso que el dia 4 de setembre seria una data magnífica per votar-la- haurem fet un pas de gegant per emular Sajudis i per apropar Catalunya al camí que prenen els països que busquen la seva llibertat, els seus drets històrics i la seva prosperitat econòmica. Fem, doncs, com va fer el meu amic lituà l’any 1989. Si ell es va mullar davant els tancs russos, mullem-nos avui per allò que ha reclamat molta part del nostre poble el 10J a Barcelona: és a dir, la independència nacional. Perquè si deixem per més endavant el mullar-nos, potser ja no trobarem aigua a la bassa. La llibertat l’hem d’anar a buscar avui amb el compromís, amb l’aposta pel cavall guanyador i amb la sempre present imperfecció de la humanitat.<br /> <br /> Foto de Vitautas Landsbergis. President de Lituània als anys 90</span></div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Carles Móra: "No es pot menysprear l'oferta de Solidaritat Catalana"]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/carles-mora-no-es-pot-menysprear-loferta-de-solidaritat-catalana</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/carles-mora-no-es-pot-menysprear-loferta-de-solidaritat-catalana#comentaris</comments>
		<pubDate>Tue, 10 Aug 2010 01:15:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/carles-mora-no-es-pot-menysprear-loferta-de-solidaritat-catalana</guid>
		<description><![CDATA[<h1> <p> </p> </h1> <p sizcache="6" sizset="58">Entrevista amb l'amic Carles Móra<br /> <br /> Arenys de Munt commemorarà el mes que ve el primer aniversari de la primera consulta sobre la indepedència, que va obrir un cicle durant el qual el sobiranisme s'ha enfortit socialment. El batlle, Carles Móra, candidat de <a href="http://www.reagrupament.cat/">Reagrupament</a>, explica en una entrevista amb VilaWeb com aquesta força pot tenir traducció política; en la negociació amb <a href="http://solidaritatcatalana.cat/">Solidaritat Catalana</a> demana que tothom s'avingui a fer sacrificis en favor de la unitat.</p> <p><strong>Com veu la possibilitat de tancar una coalició independentista?</strong><br /> <br /> La coalició és necessària. Hi ha dues opcions: anar units o cadascú pel seu compte, i només en el primer dels casos podem tenir bones opcions d'entrar al Parlament. Perquè hi ha molta gent que votaria aquesta llista unitària. Calculem que hi ha entre 200.000 o 300.000 votants independentistes que no es mobilitzen perquè no tenen confiança en cap de les opcions que hi ha ara. Fins ara ens han demanat la unitat; ara la unitat ja és una exigència.<br /> <br /> <strong>Però veu possible en aquest moment que s'acabi pactant?</strong><br /> <br /> Sí, amb tota seguretat, encara és possible. Ara ha aparegut Solidaritat Catalana, que treballa per la independència. Benvinguts siguin. Però Reagrupament ja pretenia fer això i hi va començar a treballar fa dos anys. Tenim tots un objectiu comú, i ara tothom ha de saber que som en un moment d'estira i arronsa. <br /> <br /> <strong>Què opina de la proposta de llistes feta per Solidaritat Catalana?</strong><br /> <br /> Joan Carretero es va assabentar de la proposta pels mitjans de comunicació. Aquestes propostes s'han de fer bé, a porta tancada, i no a través dels mitjans. No sabem per què ho han fet així, però això ens ha descol·locat. <br /> <br /> <strong>No està d'acord amb la forma, però què li sembla el fons de la proposta?</strong><br /> <br /> Em sembla bé la proposta per les llistes de Girona i Lleida, és ferma, perquè aposta per gent que val molt. I s'ha de tenir en compte; no es pot menystenir cap oferta. Ara, cal seure al voltant d'una taula per parlar de proporcions en les llistes i d'objectius. I que no es facin plantejaments superficials. Per això m'agradaria que Puigcercós i Laporta agafessin el guant llençat per Carretero i es poguessin reunir tots tres, sense menystenir ningú més, com més aviat millor a Arenys de Munt.<br /> <br /> <strong>Encara confia que Esquerra vulgui pactar?</strong><br /> <br /> Ells encara no han donat pas cap resposta, i convé no excloure ningú.<br /> <br /> <strong>Un pacte amb Solidaritat podria suposar que el seu lloc a la llista de Barcelona quedés rebaixat.</strong><br /> <br /> La posició que ocupin els polítics no és important. Cal que tothom se sàpiga sacrificar si veu que la seva posició queda endarrerida en les llistes. Però això ho hauria de tenir en compte tothom. De què serveix que una persona se sacrifiqui si tots els altres no hi estan disposats? <br /> <br /> <strong>Quin balanç fa del cicle que va començar ara fa un any amb la consulta d'Arenys i que va culminar el 10-J?</strong><br /> <br /> S'ha aconseguit desacomplexar el sobiranisme. Ara hi ha gent molt seriosa i molt ordenada i de tots els àmbits de la societat que aposten pel sobiranisme, i ho fan d'una manera afable. Hi ha hagut una gran conscienciació per part de molta gent, que ha pogut expressar-se mitjançant les urnes amb les consultes. Això era impensable fa deu mesos. Aquesta gent no té inconvenients en interferir en la vida política del país.<br /> <br /> <strong>Com ho celebrareu a Arenys de Munt el pròxim 12 de setembre?</strong><br /> <br /> Arenys de Munt ha esdevingut el bressol de la independència i volem continuar essent un pol important del sobiranisme. El dia 12 es farà el primer aplec independentista, on participaran tots els partits i les entitats, que homenatjaran les comissions que han fet possible les consultes. A més, inaugurarem el monument a la independència, que ha fet en Jaume Rodri i que té un gran simbolisme.</p> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La independència, en Joan la porta...]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/solidaritat-catalana-publica-el-seu-decaleg</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/solidaritat-catalana-publica-el-seu-decaleg#comentaris</comments>
		<pubDate>Mon, 09 Aug 2010 22:25:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/solidaritat-catalana-publica-el-seu-decaleg</guid>
		<description><![CDATA[<div class="title_notice_home">Solidaritat Catalana per la Independència ha fet públic el seu decàleg, document amb el que explica els seus objectius principals i mitjançant el que es defineix com un “moviment democràtic de base i ciutadà que es presenta a les eleccions al Parlament per proclamar la independència de Catalunya”.<br /> <br /> El decàleg diu que ICV, PP, ERC, PSC i CIU “han preferit continuar prioritzant els pactes, governs i càrrecs que els assegura l’autonomisme a donar una resposta al clam popular” de la independència. <br /> <br /> Per això, explica el document, el partit es compromet a “proclamar la independència en la propera legislatura (2010-2014) i sotmetre-la a referèndum i constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea”. <br /> <br /> “Només entrarem en un Govern, en solitari o en coalició, que assumeixi aquest objectiu i hi treballi decididament”, prometen, afegint que també “impediran” que es formi un tercer tripartit a Catalunya”, i no donaran “cap suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola”. <br /> <br /> D’assolir-se l’objectiu de la independència, expliquen, “disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat serem el quart d’Europa en major renda per càpita!”.<br /> <br /> Però, afegeixen, “en el cas que formin govern els contraris a la independència, treballarem decididament per difondre i fer créixer el projecte independentista, denunciarem el carreró sense sortida al que ens aboca l’autonomisme que governi, que no comptarà amb el nostre suport, i serem la corretja de transmissió, des d’una oposició seriosa i rigorosa, de les demandes de la ciutadania”.<br /> <br /> Per últim la formació declara que treballa “perquè tots els adherits, militants i simpatitzants de partits i organitzacions independentistes puguem convocar de forma unitària les assemblees del dia 4 de setembre i escollir democràticament les llistes de la candidatura independentista unitària i transversal” i que així ho han proposat “ja a les demés organitzacions independentistes.<br /> <br /> En dies passats, SCI ha fet l'oferta d'una assemblea universal per escollir una llista independentista unitària el 4 de setembre. Personalment crec que és una decisió engrescadora.<br />  </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Solidaritat Catalana a Girona]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/solidaritat-catalana-a-girona</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/solidaritat-catalana-a-girona#comentaris</comments>
		<pubDate>Sat, 07 Aug 2010 17:07:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/solidaritat-catalana-a-girona</guid>
		<description><![CDATA[Abans d'ahir vaig participar en la presentació de Solidaritat Catalana a Girona. Moltíssima gent. Molt d'entusiasme. I penso que és això que hem d'oferir al poble català. Prou pessimisme. Prou parlar malament els uns dels altres. I a treballar. I és això que fa Solidaritat Catalana. I és el que fa Reagrupament. Ara només falta que s'ajuntin. Crec que pot ser una fórmula guanyadora que reculli, explícitament, l'esperit del 10J, que Alfons Lopez Tena va ajudar a bastir, l'esperit d'un Barça triomfant amb el seu líder catalanista al davant, l'esperit de les Consultes - que Tena i Bertran van liderar - i l'esperit de Reagrupament, que porta molt temps amb un discurs unitari impecable. Fa falta unir el poder mediàtic amb el discurs polític, la praxi de les Consultes amb l'esperit del 10J. Algú dóna més? No ens podem quedar a casa davant la possibilitat d'alliberar el nostre país.<br /> <br /> Pert cert, a El Punt i a l'Avui, quasi ni una paraula de l'acte a Girona... Algú ho entén?<br /> <br /> Foto de Jordi Finestres.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Amb la bandera d'un estat feixista... no passa res, home! Tot queda a casa.]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/amb-la-bandera-dun-estat-feixista</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/amb-la-bandera-dun-estat-feixista#comentaris</comments>
		<pubDate>Fri, 06 Aug 2010 13:13:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/amb-la-bandera-dun-estat-feixista</guid>
		<description><![CDATA[Els jugadors del Real Madrid han sortit al camp en un partit que tenien a Mèxic portant la bandera española (fins aquí cap problema) amb l'escut del règim franquista... S'imaginen vostès què passaria si el Peñaol exhibís un símbol del règim dictatorial uruguià o si el Kaiserslautern ho fes amb una swastika? La que es muntaria? Amb Espanya no passa res per una de tres raons: a) perquè tothom sap que hi ha una íntima relació entre la democracià espanyola i la dictadora, units amorosidament per la tranisió que va passar el relleu d'un a l'altre sense solució de continuïtat. 2) perquè no s'hi ha fixat ningú, amb l'inestimable hipocresia dels mitjans de comunicació afins i saludats; i c) perquè Spain is Different. Això s'hauria de multar i denunciar davat els organismes internacionals, començant per la FIFA.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[28 intel.lectuals de 6 països denuncien el tractament de l'aboloció dels toros a Catalunya de The Economist]]></title>
		<link>http://beta.strubell.cat/blog/denuncien-de-nou-la-linia-anticatalana-de-the-economist-en-una-carta-2</link>
		<comments>http://beta.strubell.cat/blog/denuncien-de-nou-la-linia-anticatalana-de-the-economist-en-una-carta-2#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 04 Aug 2010 01:15:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://beta.strubell.cat/blog/denuncien-de-nou-la-linia-anticatalana-de-the-economist-en-una-carta-2</guid>
		<description><![CDATA[<div class="post-body entry-content" style="border-bottom: rgb(238,238,204) 0px dotted; border-left: rgb(187,187,187) 1px dotted; padding-bottom: 1px; margin: 0px 0px 0.75em; padding-left: 29px; padding-right: 14px; border-top: rgb(187,187,187) 0px dotted; border-right: rgb(187,187,187) 1px dotted; padding-top: 10px">La carta fa així: <br /> <br /> Sir, We strongly disagree with your treatment of the Catalan Parliament's decision to prohibit bullfighting in Catalonia ("<a style="color: rgb(34,51,68)" href="mhtml:{CB3C9D1D-6C91-4E81-B2A6-342986C6002B}mid://00002051/!x-usc:http://www.economist.com/node/16706413">The land of the ban</a>", July 29th 2010). We find the title itself tendentious, and several other phrases appearing in the article (for example, 'What will Catalonia outlaw next?'; 'a taste for outlawing whatever irks them'; and 'spasm of intolerance') are inaccurate, offensive, and out of place in a publication of The Economist's caliber. As people who know Catalonia well, we fail to recognize in those expressions what we have always found to be a progressive, open-minded and welcoming society. We would expect The Economist to be able to offer its readers a more truthful account of the state of things in Catalonia today.<br /> <br /> Firmen:<br />  <br /> Víctor Alexandre, Writer and journalist<br /> Iñaki Anasagasti, Member of the Spanish Senate<br /> Helena Buffery, Lecturer at Birmingham and Cork Universities<br /> Montserrat Armengou  TV documentary-maker<br /> Teresa Carbajal  IU-Verdes town councillor in Salamanca<br /> Salvador Cardús i Ros, Dean, School of Political Science and Sociology, UAB, Barcelona<br /> Eugeni Casanova, Author and journalist<br /> Josep Cruanyes, Lawyer and President of Plataforma pel Dret a Decidir, Barcelona<br /> Francesc de Dalmases i Thió, Director, Catalan International View<br /> Susan M. DiGiacomo, Professor, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona<br /> Henry Ettinghausen Emeritus Professor, University of Southampton.<br /> Armand de Fluvià, Genealogist and heraldist, University Professor, Barcelona<br /> August Gil Matamala, Lawyer<br /> Montserrat Guibernau  Pofessor of History, Queen Mary's London<br /> José Luis de las Heras, Professor of History, Salamanca University<br /> Cristina Lagé Manich, Espai Catalunya Topalekua<br /> J.C. Major, Col.lectiu Emma, New York<br /> Joan M. Minguet Batllori, Art History Professor, UAB, Barcelona<br /> Pedro Morón de la Fuente, Journalist, Sant Boi de Llobregat<br /> Oriol Pi-Sunyer, Emeritus Professor, University of Massachusetts at Amherst<br /> Jordi Porta, Ex President of Òmnium Cultural, Barcelona<br /> Francesc Ribera, Musician, Berga<br /> Isabel-Clara Simó, Writer, Barcelona<br /> Josep Maria Solé i Sabaté  Historian, University of Barcelona<br /> Toni Strubell, Coordinator of the Comissió de la Dignitat, Girona<br /> Víctor Terradellas i Maré, Editor, Catalan International View<br /> Josep Maria Terricabras, Professor of Philosophy at Girona University, Girona<br /> Colm Toíbín, Writer, Dublin<br /> Quim Torra, Publisher and writer<br /> Amèlia Trueta, Historian, Oxford</div>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
