Una raó que impulsà Toni Strubell a escriure "Un català entre bascos" (llargs mesos a la llista de llibres més ben venuts segons el diari AVUI) va ser la por que professen certs catalans a venir a Euskadi. Una altra raó, la corprenedora deformació que es va donar del món basc a molts mitjans durant l'aznarat.
Strubell descriu les seves vivències al País Basc des de 1981 fins avui, uns anys marcats per canvis profunds: la successió de tres lehendakaris; el naixement d'EiTB; l'entrada a la UE i el pas d'un 26% a un 8% d'atur; el desplegament arreu de l'Ertzaintza i l'escombrament -malauradament incomplet- de la Guàrdia Civil; el desmantellament de la indústria pesada del riu Nerbión; el pas dels murals abertzales a l'art-esprai modern; de la Real Societat d'Atotxa a la d'Anoeta; de l'apogeu del txikiteo diari a la crisi nocturna dels bars; del país sense universitats a la irrupció de la UPV-EHU; de l'esbroncament al rei a Gernika a la butifarra que el monarca va fer a Vitòria; del topless incipient de les platges al petroli del Prestige a la sorra; dels segrestaments etarres a l'etern esvaïment de la kale borroka; del pas de la ikastola "dels pares" a la ikastola pública; de la fi dels polimilis a la il.legalització de Batasuna; de l'autostopisme del jovent al 4x4 dels nou rics; del boom de les sidreries al boom -més suau que arreu- dels McDonald; de la nova cançó basca al rock radical basc; del fax al correu electrònic; del Batallón Vasco-Español a ¡Basta Ya!; de l'Alternativa KAS al Pla Ibarretxe; del txirimiri a la gota freda; dels hivernacles agrícols a l'efecte hivernacle; dels plans per llançar Egunkaria a la consolidació del Berria; del Bilbao gris al Bilbao lluent del Guggenheim; de la Donostia del kaiku a la Donostia del surfisme. Vint-i-quatre anys donen molt de si.
