És a dir, és una curiosa equivalència -per molt llunyana que volgueu- amb els qui n'havien de ser també protagonistes de l'Eix Feixista a la Guerra Civil després, "si te he visto, no me acuerdo"- , a través dels seus representants aleshores, Franco, Hitler und Mussolini. Ara, 74 anys després, tot és moooolt diferent, és clar, però la història es repeteix, i es reuneixen els mateixos tres, a través dels seus equivalents, en el marc de la capital de l'únic estat d'Europa on -mira per on- hi perviu la impunitat per al feixisme. O no, jutge Varela? Casualitat? Que no sigui premonició de res...
Ah... i visca el Barça, Guardiola, Laporta, (el record de) Sunyol, Xavi i Piqué, Messi i, per sobre de tot, CATALUNYA, una de les més formidables enemigues del feixisme d'Europa, la primera que li va fer front - segons el ben intencionat George Orwell d'Homage to Catalonia - déu l'hagi perdonat. Una mica més de respecte ens mereixem. I no que facin jugar un partit a Milan a uns jugadors que acaben de fer 14 hores d'autobús per arribar-hi, que no poden comptar a penes amb aficionats per donar-los-hi suport -quan n'hi havia d'haver hagut més de 4000- i que a més de fer-los gols en fora de joc, li n'anul.len un de ben vàlid al Nou Camp. És a dir, ens anul.len gols, però no ens anul.len (judicialment) la pena de mort del nostre President Companys. Amb tot, hem de sentir-nos orgullosos del nostre Barça, tot l'equip i el seu gran President. Au, Visca Catalunya de nou! Que bona falta ens fa.
