Howard Zinn, historiador i activista americà, ha mort als 87 anys. Ex-catedràtic d'història a Boston, és una de les persones més literalment  impressionants que he conegut. Zinn de pare austríac i mare siberiana, va trencar els esquemes de molts americans amb llibres d'història com "The people's history of the United States" en què demostra que els que tallaven cabelleres eren els blancs, que Colom va ser un vulgar genocida i Lincoln un assot d'indis i un hipòcrita de l'antiracisme. Vaig traduir-li dos llibres i el vaig conèixer al Parador d'Hondarribia, on vaig tenir el plaer d'explicar-li que aquell edifici havia estat la presó dels generals catalans de la Guerra de Successió. L'any 2002 es va adherir a la Campanya pel Retorn dels Papersde Salamanca i el 2009, poc abans de morir, a la petició que Juan Antonio Samaranch dimitís del càrrec de President Honorari del COI. Va entitolar la seva autobiografia “You Can’t Be Neutral on a Moving Train.” Perquè la neutralitat no és possible amb tanta gana, patiment i guerra al món. El trobarem a faltar.

La Patrícia Gabancho ens torna a fer un gran article a l'AVUI. És magnífic que una persona nascuda a l'Argentina vegi les coses tan clares. Coincideixo amb la Patrícia que estem davant d'una gran ocasió política per a Catalunya. "És necessari i forçós" diu "que aquest independentisme convençut ocupi el seu lloc al Parlament".... També veu que necessitem un nou discurs, una nova força: "Catalunya ha de girar full" ... Per altra banda, m'encanta la claredat amb què analitza el paper de Montilla com a peça clau de l'operació d'evitar que Catalunya pugui decidir mai res, pugui mai tenir poder real i, doncs, posar en evidència Zapatero (o el gurú sociata de torn) el suport al qual és l'únic que realment importa. Oblidar com va arribar aquest senyor a la presidència (defenstrant Maragall) o com va automutilar l'Estatut acabat d'aprovar és deixar-se entabanar (pràctica tan catalanesca per altra banda). Gabancho també parla de Reagrupament. Veu en Carretero un cert perfil maciànic (de Macià). Recordo que també l'hi veien la Isabel Fajardo i en Carles Torrent, vells republicans cerdans, de pedra picada i grans amics, avui tristament despareguts. El Carretero un xic aspre, diu la Patrícia? Potser. Però quin altre polític català, llevat de Laporta i Móra, està dient les coses com ell les diu en aquests moments? És el que portem anys volent sentir de boca d'algú. Potser la gent tem que Rcat sigui un nou ERC. Això és raó d'abstenir-se? Crec que la naturalesa de la petita crisi passada és prova de tot el contrari. També crec que un autèntic catalanista ha de poder-se il.lusionar cada dia. El replegament i deixar passar les oportunitats és propi dels derrotats.

Estem, doncs, en un d'aquells moments il.lusionants en què ens hem d'arriscar. (És el que es desprèn, també, de l'excel.lent article de Joan Ramon Resina, també a l'AVUI, d'avui dissabte, o en una entrevista feta a Salvador Cardús fa poc a Tribuna Catalana (vegeu web Reagrupament). El cert és que Reagrupament continua centrant absolutament l'interès de molts dels nostres millors pensadors). Bé, seguint en el que deia, cal demanar què no és un risc, d'alguna manera? No hi tenim res a perdre donat l'escàs poder de decisió que, ara per ara, té el nostre Parlament. Cal col.locar-hi gent disposada a bregar per la Declaració Unilateral d'Independència, siguin d'entrada trenta, deu o un de sol el(s) diputat(s) que hi col.loquem. Hem de fer com aquells porters de futbol que, en una final que perden 1-0, pugen a rematar els córners a la porteria contrària. Reagrupament ha de fer d'Iniesta a Stamford Bridge. Un gol que deixa oberta la porta al futur. Reagrupament, amb Laporta i Móra, pot obrir el camí que una part del nostre poble veu que és necessari d'agafar un cop descarrilat el tren de l'autonomisme. Fem, doncs, el cor fort i arrisquem. És el que toca un cop vist l'èxit de les consultes i tot el que han generant. Com digué en Gandhi, poble que no arrisca, poble que no avença. No podem quedar-nos com estem ara. Mullem-nos! La Patrícia, com tants altres que llegeixo o que veig arreu del país en els actes, en veuen la necessitat urgent. Afegim-nos-hi doncs. Donem una oportunitat al futur. Donem una opció a nosaltres mateixos. Això no pot quedar aixina.

El cap de llista de CiU per Girona, Santi Vila, acaba de dir que el PP pot ser un "excel.lent soci" en el futur. Caram! Sembla que per als convergents, per anar de bracet del PP només hi ha un problema: el recurs que aquest partit té contra l'Estatut. Res, un detall. Sembla que no els importi que sigui aquest el partit hereu del franquisme, que hagi practicat la catalanofòbia més ferotge, que el seu fundador tingui les mans tacades de la sang de Vitòria-Gasteiz, que vulgui aplicar lleis racistes i contràries als interessos de les classes populars. Res d'això no els importa, sembla. Almenys un dels que han escollit per anar al davant els ha qualificat d'"excel.lents"... Per altra banda, als altres catalanistes, els d'ERC, tampoc els sembla crear cap problema seguir fent president de Catalunya a un Montilla que ens nega els drets històrics i que ha demostrat ser un maniobrer contra els drets de Catalunya. Que vital se'ns ha girat a tots plegats optar per una nova opció catalanista al Parlament! Cal canviar les coses de dalt a baix! Ens cal una opció que comença per R i acaba amb T. El nou catalanisme, per fi, conseqüent!

Dear friends. I think every cause deserves a day like today. A day in which the transparency of the air enables you to see the very last wrinkle of your opponents' sullied face. And this is what today's newpapers have informed us about. Firstly, that judge Baltasar Garzón is to be tried and possibly suspended from the Audiencia Nacional Court (a Special court which admittedly, should not exist) for having dared to open up the possibility of investigating the truth about the mass graves and other crimes perpetrated by the Franco regime. But that is not all. The newspapers also inform us that the huge monument honouring the Cruiser Baleares in Palma bay -the pride of Franco's fleet sunk by the Republicans after having shelled thousands of fleeing refugees on the coastal roads of Andalusia- is not to be demolished. It is to be conserved! What an example for today's youth, to be sure! Can you image the same occurring with a monument dedicated to a Fascist-manned warship in any other part of the democratic world? But there is yet more. Today the Basque Parliament (where PP, PSOE and Rosa Diez's clique have the majority allowed them by the suppression of the Basque left) have voted against instating a Truth Commission (such as the ones established by Nelson Mandela in South Africa in the early nineties) to discover the truth about the crimes of Franco.

Today has therefore been a good day for the Catalan cause, and the cause of democracy, which are indeed part and parcel. We may go to democrats the world over and point to Spain's huge democratic deficit without fear that anyone with eyes in their head might fail to perceive it. Europe largely ridded itself of Fascism in 1945. The one place it lives on is in putrid old Spain where 56 streets in Madrid still bear the names of Franco generals. As Euronews said today, who can be surprised that Catalans want to be free of this? 

Dear friends. Excuse me for writing all this in English, but I feel the sooner the whole world knows, the sooner we can put an end to so much iniquity and disgrace.

Jo crec, per tot el que m'arriba, que tot aquest enrenou de Reagrupament està en la línia de les bones catarsis. Això és teatre grec pur. Per tot el que sento, per tot el que m'arriba al meu entorn, tot això acabarà anant a favor de Reagrupament. Segur. La prova la tenim en què tothom parla de Reagrupament, Laporta i Carretero! Fixeu-vos l'entorn convergent si s'ha posat del fetge amb tot el que està passant. Si tothom parla de Reagrupament en plena campanyeta del Mas, que s'acaba de presentar! Ara cal juntar i cimentar els afanys de Rcat i Laporta  i actuar amb molta serietat fins a les eleccions. I treure un gran resultat que el país espera i necessita. No podem perdre aquesta oportunitat històrica.