Toni Strubell i Trueta

  "Atès que la principal virtut d'un príncep és conèixer als seus sotmesos. Ell els hi parla de fit a fit, no s'està d'orgues i va de cara, sense faltar a la veritat
"   Tan bon punt els homes deslliurats dels arquetips i les formes polítiques endèmiques han decidit fer política, que hem presenciat com la maquinària eixorca en comptes de posar-se a l'alçada dels qui ja són lliures -perquè sense embuts s'expressen amb la paraula viva-, opta, en canvi, per recloure's en el fangar, i enterrar les autèntiques eines amb què qualsevol democràcia avança i s'eixampla: el menyspreu a la por.

La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos, y eso que es verano: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con "los españoles más queridos y más odiados por los españoles.

      Diumenge, l'Honorable Conseller d'Obres Públiques feia unes declaracions on, sense embuts, carregava contra el moviment independentista. No és nou, i de tothom és coneguda la posició de l'Honorable Conseller. Ja fa uns dies, en una entrevista a El Punt, el senyor Nadal seguia defensant una tesi fracassada, el federalisme, i llançava el repte de promoure la discussió a fons dels projectes de país respectius entre el seu i el dels independentistes, sense desqualificacions.

  Insten la directora de TV3 a recapacitar en la seva decisió

El documental 'Monarquia o República?' és una font constant de polèmica. Si a mitjans d'abril es va saber que el Col.lectiu Republicà del Baix Llobregat i la Comissió de la Dignitat havia convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la decisió de TV3 de suspendre l'emissió de l'audiovisual, ara el debat sobre l'emissió o la no-emissió encara no ha acabat.

                                 L’hora de mullar-se     Un bon amic lituà em comenta amb freqüència les similituds que veu entre el cas català i el lituà al llarg dels anys. Em comentava l’altre dia el caràcter “cultural” i intel.lectual que tenia inicialment el moviment regeneracionista Sajudis -creat abans d’enfonsar-se el règim soviètic- que li recorda en certa manera el brillant paper jugat per Òmnium Cultural en el 10J.