Toni Strubell i Trueta


desembre 02
Ningú més que vosaltres

Ningú més que vosaltres
sou els determinants.
Ho sabeu, oi? Tots vosaltres.
D’on heu sortit, si es pot saber?
On heu estat tots aquests anys
que res no tocava, deien?
Quin delit ara tenir-vos al costat
i posar-nos dempeus altre cop
perquè se senti la veu de tots!
Quin delit haver-nos conegut
per baixar junts als carrers
que ja sempre seran nostres!
Junts hem proclamat qui som
tot domant l’atàvica por.
Junts hem segat la frontera
i hem creuat el pont del Pertús.
Ja no tornarem enrere
al punt d’on l’odi ens desnonà!
Ja no està tot per fer, Martí Pol,
ni mai més serà res igual.
Un u d’octubre ens va transformar
per sempre, sense remei
i del vell dolor en férem valor.
Junts el gest desmesurat
l’hem capgirat en mesurat.
Ja no serà demà el dia decisiu
sinó avui que refarem la història.
Sou vosaltres els determinants
Ho sabeu, oi? Tots vosaltres,
el poble que ha salvat el poble.
Vosaltres que heu convertit
el futur en present
i l’amarg desdeny en groc orgull.
Vosaltres, que ja sou nosaltres.

Per a NB i tota la coratjosa gent anònima –la que Seamus Heaney qualificà de
“humble folk”- que ha hagut de suplir els partits posant-hi el propi cos.

2.12.2019

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.