Toni Strubell i Trueta


setembre 14
Bona nit a tothom. L’any passat vam dedicar el Manifest de la Baixada de Torxes als nostres presos polítics. I enguany farem igual, com no podria ser d’altra manera. Però ho farem d’una manera diferent, tot recordant un personatge ganxó que ens aporta molta llum per entendre -i també per inspirar- un moment crucial com l’actual. Un moment de dubtes, de repressió, i, -en certa manera- de presa de consciència i acumulació de forces davant els reptes i el tsunami que tenim al davant. Un moment que hem d’aprofitar per acabar de fer efectiva la independència i la República Catalana. I aquella figura que recordarem és Pere Caimó i Bascós en ocasió del Bicentenari del seu naixement a Sant Feliu. Poques poblacions catalanes tenen un exemple tan clar de lluita i compromís pel país, pels valors republicans i la democràcia, com tenim nosaltres. Ell va ser alcalde per aclamació i per sufragi popular, el diputat més votat de tot Girona. I ho va ser en aquells heroics però breus anys en què la democràcia republicana va trencar el fosc panorama monàrquic d’un segle XIX fosc i retrògrada. Les dificultats eren enormes, com ho són avui. Però no insuperables si anem junts. Ell va perseverar, amb la població ganxona sempre al darrera, al seu costat. El nostre estimat amic i líder, Jordi Cuixart, sempre diu que el que estem defensant, en el fons, no és altra cosa que la democràcia. Els de l’Assemblea i Òmnium també ho diem. I aquesta lluita es basa en la perseverància democràtica. Cal anar-hi i anar-hi i anar-hi, perquè hi ha una cosa que saben arreu, que saben a Brussel.les i saben a Madrid. Que ens poden menysprear i ignorar un temps. Poden empresonar-nos i exiliar-nos, excloure’ns els eurodiputats i mentir. Però saben i temen que si som persistents, no tenen res a fer. Guanyarem. Pere Caimó és el millor referent per entendre aquest paradigma. Va ser empresonat, exiliat a Mònaco, condemnat a mort pel Foc de la Bisbal, multat, calumniat pels monàrquics i fins i tot amagat en una cova a Sant Pol un mes de febrer. Però al final la seva lluita republicana tingué fruits. Trenta anys després de la seva mort, els ganxons, a pocs metres d’aquí, li van retre un dels homenatges a un fill ganxó més sonats del segle vint, tot rebatejant el Carrer Sant Domènec amb el nom de Pere Caimó. Recollim, doncs, el seu esperit avui, la seva determinació, i culminem el gran projecte democràtic i republicà que tenim entre mans. Fem-ho pensant en els nostres fills. Acudim massivament a Barcelona demà per dir ben fort “Ni un pas enrera”, “Ho estem tornant a fer” i Visca la República Catalana!

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.