Toni Strubell i Trueta


març 25
Una de les principals garanties que el Procés català acabarà amb èxit és el discurs actual del Sr. Pedro Sanchez respecte a Catalunya. Un discurs ple de menyspreu i insults dirigits a la majoria de catalans, entre d’altres coses, en tractar-nos de “supuesto pueblo”. Us imagineu, per un instant què hagués passat al Procés si aquest bocamoll tan polit hagués dit, en accedir a la presidència: “Pues bueno, catalanes, voy a romper con una historia de siglos de negación de vuestra nación, voy a romper con la indecente praxis judicializante de vuestra causa que ha practicado el partido más corrupto de Europa, voy a limpiar el Tribunal Supremo de franquistas y tapa-gürtels, me arrepiento públicamente de las salvajadas que hizo mi abuelo, voy a buscar, desenterrar y dar un entierro digno a los 110.000 republicanos que yacen en fosas comunes (incluyendo a Lorca y Sunyol), voy a permitir que Argentina juzgue a Martin Villa y demás criminales franquistas, no voy a tolerar ni un segundo más que la catalanofobia siga siendo el principal combustible de este infierno político que es España, voy a someter la continuidad de la monarquia a una consulta popular y voy a asegurar que se dé salida política a lo que pide una clara mayoría social catalana con un Referendun pactado y la benedicción europea para ello”...? Us imagineu la cara que ens hagués quedat? Ostres, molts de nosaltres -jo no, que estic molt greument infectat de fa anys, com sap el Sr. Borrell (que, per cert, hagués pogut tornar a la Pobla de Segur sense córrer el gravíssim risc que la gent li mirés amb cara d’odi o llançant-li clavells)- haguéssim emulat el Robert de Niro de la pel.lícula “Despertares” tornant al coma profund, haguéssim deixat d’insultar la FAESista Cayetana al twitter, hagúessim deixat de fer acudits sobre el terror patit per la Benemérita davant les urnes, haguéssim insistit que Piqué tornés a la “Selección”, Òmnium hagués tornat als 11.000 socis del passat mil.leni (perdent-ne 149.000 –doncs- dels que té ara), els minuts 17.14 del Nou Camp tornarien a la normalitat futbolera, el color groc cauria en l’ostracisme, haguéssim retornat els Papers de Salamanca a cabassos al seu tètric Archivo i segurament ja seríem tots socis del Real Madrid. Però no. Aquest xicot ha estat un clon del Rajoy 155ista. Un deixeble fidel del Sagasta que va “perdre” Cuba i Puerto Rico. Una prova exemplar que la suposada esquerra espanyola és igual d’autoritària, anticatalana i demòfoba que la dreta franquista de tota la vida. Ha estat, y està essent, un descomunal estímul per a milions de catalans de seguir pensant que l’única manera d’assegurar la recuperació de la salut mental i les formes democràtiques serà amb la confirmació de la República Catalana en tota la seva esplendor. Per tant, Senyor Sánchez, moltíssimes gràcies. Ens heu fet un favor. Està vostè donant-nos la vital empenta final que necessitàvem els catalans per arribar a port i deixar per sempre de ser espanyols.

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.