Toni Strubell i Trueta


setembre 14
L’Àncora: Aquest estiu és especial per a tu, oi? Ramon Font: Sí. Havent treballat d’advocat més de quaranta anys, ara puc gaudir de la jubilació i més llargues vacances a la Costa Brava. L’Àncora: Com a advocat, què opines del judici al Procés que has seguit molt de prop. Ramon Font: Home, no n’he quedat gens content. Ja amb el judici a Mas, Ortega i Rigau, pel 9N, em va decebre molt veure que es va optar per judicis no polítics. Han fet defenses tècniques que no serviran de res, com s’ha vist amb el 9N. Opino que haurien d’haver fet defenses de ruptura i no de connivència i d’acatament a tot, tal com ho han fet. I a més em sembla que ho haurien d’haver fet així no només per una qüestió de país, sinó també per una qüestió purament pràctica, perquè tal com va explicar, fa més de 50 anys, Jacques Vergès al seu llibre sobre els judicis polítics, històricament s’ha demostrat que els que es plantegen d’aquesta manera, al final, resulten tenir més èxit que els purament tècnics o convencionals. L’Àncora: Per què creus que ha estat així? Ramon Font: Els responsables són els imputats, que són qui decideixen. Per tant, com que no estem a la seva pell, no ho sabem. Però he d’imaginar que va ser per por o per la falsa confiança que si ho feien així els aniria millor. Pensar alguna altra cosa, seria massa greu. D’altra banda però, tampoc s’ha d’excusar als advocats. Ells en definitiva són qui han d’aconsellar als clients el que els hi pot anar millor. Per tant, si s’han negat a fer un judici polític i de ruptura i han optat per seguir les regles del joc marcades pel tribunal, al que li han mostrat una submissió absoluta, és que han cregut que era el millor pels seus clients, tot i que a mi em sembla un error d’estratègia i un flac favor a l’independentisme. L’Àncora: Ho han fet per evitar penes majors? Ramon Font: No canviaran res. Com molts, crec que la sentència, que serà dura, si no estava ja escrita abans de començar el judici, si que almenys ja estava decidida. Hi ho estava de molt temps enrere; ho estava des que el fiscal general de l’estat va presentar una querella que jurídicament no s’aguantava per enlloc, però que va tenir tot el recorregut judicial, perquè l’Estat, i els seus poder fàctics, així ho van decidir. L’Estat necessita justificar el seu relat amb un càstig exemplar per als qui han gosat desobeir. I, lamentablement, els ho hem facilitat i els hi hem posat fàcil. Perquè, al final, el judici, tal com es va fer, no servirà per a res més que per legitimar l’Estat. L’Àncora: I com s’hauria d’haver fet? Ramon Font: Denunciant obertament i davant el món la criminalització política dels acusats. Amb una resposta política contundent, fins i tot a risc de veure suspès algun advocat. Quan al principi vaig veure que algun imputat tenia tres advocats, em vaig fer la il·lusió que seria per si suspenien algun per protestar massa i en termes no convencionals. I perquè, en algun moment anirien a un judici de ruptura. Però van anar passant els dies i res va canviar. Les úniques protestes van ser formals, fins i tot innocents. Van ser només aquelles que el jutge Marchena els va deixar. Ningú va tenir el coratge d’enfrontar-si com, crec, que hagués calgut, per tal de demostrar la vulnerabilitat del tribunal. Fins i tot Van der Eynde crec que ho va arribar a lamentar públicament després, però ja era massa tard. L’Àncora: I el tema de la llengua? Ramon Font: No entenc que no s’hagués tret tot el suc possible d’aquest tema. Però, des del primer moment, tots van renunciar a defensar-se en català, tots. Un error greu, al meu entendre. Que, si no hi havia traducció simultània s’hagués allargat? I què? Millor. Renunciar a demostrar al món que tenim una llegua pròpia i la fem servir, i alhora posar en una tessitura ridícula al tribunal, crec que hagués estat el més encertat. L’Àncora: Tu t’has mostrat crític amb el lideratge del Procés darrerament... Ramon Font: Actualment, més enllà de Puigdemont, en qui la gent continua creient, no tenim un lideratge clar intern ni claredat d’idees. Els polítics actuals han perdut el sentit de la realitat. Han perdut el carrer. Jo soc independentista, no autonomista. Per tant, tornar a l’autonomia servil a la que sembla que ens volen conduir altre cop, no m’interessa. L’Àncora: Com veus el futur? Ramon Font: Cal esperar que la sentència ens faci espavilar i sense haver d’esperar al Tribunal d’Estrasburg, amb el que tampoc hi confio gaire, perquè tal com és va portar el judici i tal com és va facilitar la tasca al magistrat Marchena, no és per estar massa esperançats. I si, també cal fer un 11S massiu però, m’agradaria que fos diferent al que hem fet fins ara. Menys performances i més acció directa. Sinó, haurem d’esperar que es faci realitat la predicció del filòsof Deulofeu, segons el qual serem independents el 2029, i sense necessitat de que els polítics i hagin de ficar cullerada. Jo voldria veure-ho abans, però tal com van les coses, em sembla que si és compleix allò, ja ens podem donar per molt satisfets.

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.