Toni Strubell i Trueta


novembre 05
Una de les novetats dels darrers temps és l’evidència que el moviment independentsita està en una nova situació i que ens ho hem de tornar a plantejar tot. No és una moment per a retrets sinó per a assumir obvietats que sovint se’ns escapen. Obvietats que potser amaguen els efectes de la repressió brutal que estem patint, amb més de 2800 represaliats per la maquinària jurídico-policial neofranquista que patim. Però també pels enormes errors d’enfocament a què ens va conduir la Transició de 1978, errors a què ens induir una falsa sensació que dins l’Espanya constitucional podríem anar fent. Una sensació que feia anar “sobrada” la nostra classe política, ignorant del Deep State que realment remenava en tot moment les cireres. La realitat de la Transició és que, com a poble, passàvem directament de la presó del franquisme oficial a la presó del post-franquisme oficiós. I avui ho estem pagant caríssim. Com podíem anar bé dins l’Espanya constitucional que no anul•lava les penes als demòcrates però sí amnistiava els crims del propi franquisme? Com podíem anar bé quan la quota catalana dins el nou constitucionalisme espanyol la tutelaven personatges tan poc partidàries de la llibertat política del seu país com Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé Tura? I ara som molts que veiem l’aberració que fou allò. Però aleshores qui ho veia? Certament, què podia anar malament quan eren aquests que ens representaven? Ara bé, partir avui de la casella 1 no vol dia tornar a 1978. Vol dir fer un reset, una reconfiguració, que ens permeti precisament de prescindir de tota la mentida que va marcar la Catalunya autonòmica, la que ens va aparcar en una cleda en què, ja des del dia 1, sabíem que l’economia catalana seria un apèndix espoliat del model espanyol; que la llengua catalana no tindria cap possibilitat real de desenvolupar-se socialment; en què els als tribunals espanyols, regits per gent de mentalitat franquista, s’imposarien a les institucions catalanes i a la voluntat del poble català. NO calia ser un geni per saber que passaria això. Ara tenim una nova possibilitat de refer l’estratègia i el marc mental real que ens ha de portar a la implementació de la República Catalana. Cal basar el programa independentista en realitats científiques i no en els brindis al sol madrilenys que ens està oferint una part de l’independentisme. Renunciar a l’u d’octubre i a l’esperit de confrontació seria tornar a la Catalunya autonòmica. Seria una certificació de la mort política efectiva de Catalunya. Un pas que no ens podem permetre. Cal aprofitar, doncs, aquesta nova conjuntura per tornar a la casella 1 per redefinir el gran programa polític de l’independentisme en base a factors científics i no en mentides “autonòmiques” i acientífiques que, com hem vist en el passat, només porten a la debilitació del món polític i cultural català. Com més ràpid assumim que no ens pot venir res de bo d’Espanya, millor.

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.