Toni Strubell i Trueta


abril 17
Carta al jutge Marchena
Dimecres, 17.4.2019. 14:11 h| Sense comentaris
Amb la vènia, senyoria. Li avanço que penso adreçar-me a vostè en el meu idioma, com passa a les democràcies normals que són les que no exerceixen pràctiques colonials. I on els funcionaris estan en funció de la ciutadania i la justícia. Voldria expressar-li les següents qüestions prèvies al greu tema que li vull exposar: 1) Atès que vostè ha pogut decidir si acceptava o no de presidir el mal anomenat “judici al Procés” i no pot adduir imperatius professionals, havent arribat al punt d’haver de “demostrar” –ofès- que vostè no era el conserge popular de la “porta del darrera” del TS 2) Atesos certs antecedents que inclús juristes de prestigi li atribueixen com a jutge que actua a la penombra de la política, amb un llarg recorregut de jutge parapolític –si se’m permet el terme–, de crossa d’Estat i socorrista d’allò indefensable (el PP, el partit més corrupte d’Europa) Li vull fer una sèrie d’observacions que es resumeixen en una sola pregunta: és veritablement conscient del què està fent? És conscient que això no és 1939? Que per molt que li hagin confiat una batuta per dirigir el desarmament de la Catalunya sobirana, les instruccions ideològicament carregades ja no s’estilen? És conscient que per molt que faci Borrell, per escudar-lo, mai podrà vendre al món que vostè i el seu tribunal de marbres foscos és res més que el reflex d’una herència franquista, inquisitorial, amb una contaminació innegable de l’antic TOP? És conscient, senyor jutge, que l’han ficat en un parany sense sortida que l’exposa a haver de decidir sobre el futur d’un país, cosa que enlloc del món democràtic seria imaginable que un jutge hagués de fer. En mans de vostè li encomanen la tasca d’ahver de decidir el càstig a tot un poble, amb tot el que això suposa. Ha pensat quin serà el llegat que això deixi, l’efecte en la gent? El gravíssim error que suposa? Li torno a dir: això no és 1939. Vostè no és un Yagüe baixant triomfant per la Diagonal a la torreta d’un tanc per canviar el destí d’una nació indefensa. Perquè, cregui’m, a ulls de segons qui, sembla que ho vulgui ser. Vostè, home intel.ligent, no pot ignorar la transcendència del que té entre mans. Per molt que criminalitzin el catalanisme els seus aliats dels mitjans (sí, sí, aliats, els que arriben a casa la Tamara abans que la policia perquè algun policia o fiscal amic així li ho ha respirat), mai no podran blanquejar la barbaritat que pretenen perpetrar. L’efecte d’escarni els durarà una quants telediaris, sí. Però la cicatriu que deixaran –tant que parlen de no voler deixar ferides obertes els seus– hi serà anys, dècades, siguin independents els catalans o no. Perquè vostès, el del seu bàndol, ha de ser conscient que serà impossible dissimilar que el que busquen és la condemna de demòcrates a mans de tribunals que poc tenen de democràtics, carregats de jutges que hi ha arribat per vies polítiques que en d’altres democràcies seria inimaginable que hi haguessin pogut arribar sense un escàndol públic notori. Vostè castiga una part del poble, el majoritari, en nom del minoritari. És a dir, i amb perdó, fa amb la repressió politicojudicial exactament igual que Milòsevic feia amb la forta bruta dels morters. Pretenen suplir el marc polític, d’on mai hauria d’haver sortit el Procés, amb una sentència ja escrita. Escrita no per un Estat de Dret, com proclamen fins esgargamellar-se, sinó per un Estat de la Unitat imposada. Una realitat que qualsevol historiador mínimament seriós de la Transició tindria pocs dubtes a l’hora de definir com a herència directe del franquisme. Perquè vostè no és un jutge. Vostè és un marmessor entogat de l’Atado y Bien Atado. Un gestor judicial de de l’esperit de l’A por ellos. Una expressió més del nacionalisme justicier que “no se puede permitir ofensas y desobediencias a España” com digué un comentarista, però sí pot admetre qualsevol acusació i insult al catalanisme sediciós que s’han empatollat. Sàpiga que el savi i mil.lelanari poble català -tan tranquil, madur i poc donat als estirabots- no s’ho perdonarà mai. Vostè, Sr. Marchena, no és altra cosa que un agent de la venjança d’Estat. Fa veure que no ho sap, però realment no està impedint la independència de Catalunya, com pensa. Vostè l’està garantint.

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.