Toni Strubell i Trueta


juliol 18
 Carta oberta a la Canciller Merkel en ocasió de les seves declaracions del 18 de juliol

Benvolguda Senyora Merkel

Acaba de fer les seves primeres declaracions sobre el conflicte Catalunya-Espanya senyora Merkel. No seran les darreres, segur. I m’ha encuriosit l’ús que ha fet del mot “integritat”. 

Quan diu “integritat”, a què exactament s’està referent, mein Frau? Per als qui hem aguantat a Espanya durant tres segles, aquesta mena de mot fa un baf inconfusible a discurs-caverna. No li haurà suggerit l’ús d’aquest mot el Sr. Rajoy? Efectivament, sembla que en les seves precipitades declaracions vostè demana que no s’afecti la integritat dels estats. I en aquest aspecte, benvolguda senyora, us ben asseguro que podeu respirar amb total tranquil.litat. Veieu, Espanya és un estat. D’acord. Però vostè no ha de patir per la seva integritat. Per què? Perquè senzillament no en té. Aviam. Si mirem el Diccionari.Cat, ens informa que “integritat” és la qualitat d’íntegre, i que aquest adjectiu vol dir dues coses:

adj 1 Enter, sencer. Dóna el sou íntegre als seus pares. Conserva íntegres els seus drets. 

2 fig Absolutament probe, incorruptible. És un home íntegre.

Sàpiga, honorable dama, que “enter” o “sencer” és un concepte molt relliscós quan volem aplicar-lo a Espanya. Miri, l’any 1897, Cuba era part “integre” d’Espanya. Ho era Riu Muni l’any 1950. I Sidi Ifni l’any 1970. Era tot “Estat espanyol”. Però tot això ha volat. On posem la ratlla de la “integritat” espanyola, senyora? A més, què diferencia aquesta “integritat” de l’”una, grande y libre” que els catalans hem hagut de suportar durant tres segles? Abans de precipitar-nos, no hauríem de tenir en compte els tractats internacionals desatesos, els Decrets de Nova Planta unilaterals i les invasions que ha patit Catalunya? En la seva segona accepció, “incorruptible”, d’això segurament li’n podrà informar directament don Mariano. Caldria demanar-li, per exemple, pels sobres. O pel Gürtel, paraula ben alemanya per cert! Veurà que a Espanya, d’integritat, gens ni mica. Segons diversos indicadors, és el país menys “integre” de la Unió Europa. Per tant, vostè no pateixi.

Però deixi’m acabar amb un apunt més, potser menys agradable. Vostè ha escollit un 18 de juliol per fer el favor d’aquestes declaracions immobilistes al règim espanyol. I doncs ha fet mal fet. Mireu, un anterior Canciller del seu estat, Adolf Hitler, va fer un gest molt semblant en ocasió d’un cop d’estat feixista que va iniciar-se precisament aquest mateix dia. Un avantpassat seu va ajudar a consolidar una dictadura de 40 anys en aquest estat que vostè descriu com a “íntegre” (però que encara no ha anul.lat oficialment les penes de mort aplicades per Franco). Aquest dictador va comptar amb un ajut alemany militar absolutament decisiu. Aquell ajut va comportar l’enviament de la Legió Condor i grans quantitats d’armament que es van fer servir contra el meu poble, Catalunya. Vostès fins i tot van lliurar el nostre President a la Guardia Civil i una mort segura. El règim alemany va organitzar a Valladolid un cos d’intel.ligència i repressió per saquejar els arxius del meu país, exercici que encara no s’ha rectificat plenament. Ara que vol trencar una llança en favor d’una nova negació de la nació catalana, fins al punt de no deixar-lo votar, almenys hagués hagut d’escollir una data més neutral, no?Perquè no vull ni pensar que vostè ho hagi fet a posta oi, mein Frau? 

Vagi agafant els llibres d’història, doncs, senyora Merkel, no faci tant de cas a les desesperades peticions que li fa don Mariano per ajudar-lo a negar la nació catalana de nou, com va passar el 1938. El millor favor que vostè pot fer a la integritat és donar suport al Referèndum del 9N a Catalunya, data que significarà un gran assoliment per a les llibertats a Europa. Una data d’un signe ben contrari al 18 de juliol. Rectificar és de savis. I estic segur que vostè és prou íntegre com per saber rectificar.

Toni Strubell i Trueta, escriptor
 


Comentaris
1 - Enric Mauri
20 de juliol de 2014, 14.01 h

El desconeixement quan no la mala fe alhora de fet judicis sobre lés reivindicacions nacionals catalanes és molts cops vergonyós. És pot entendre d'aquells que no donen més de sí però és inadmissible dels que haurien de conèixer la Història simés no del o dels països del seu entorn. El President d'un pais pel lloc que ocupa hauria de assabentar-se uns mica abans de donar ls seva opinió j sinó pot dir segons que al menys no hauria de faltar a la veritat ni a la Història. És pot se... Llegir més


5 -10 -20 -tots
1


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.