Toni Strubell i Trueta


maig 06
Eugeni d'Ors, Boadella, Loquillo, Flotats (aquest darrer cas, força diferent)... Catalunya ha tingut i té molts exemples de persones que es fan "desafectes" del país i que de sobte hi reaccionen violentament en contra, contra les seves institucions, la seva gent. ¿Per què passa això? Crec que són diferents aspectes: 1) Si se'm permet, crec que d'entrada té a veure amb la falta d'estatalitat. Sí, sí, d'estatalitat, tal com dic. M'explico. Semblem importants, semblem proveïts de poder, i en canvi, no en tenim gens. Això fa que la nostra administració rebi totes les crítiques sense tenir realment les armes per oferir solucions. Rebem crítiques com si tinguéssim poder però no tenim poder per organitzar-nos, administrar-nos, fer-nos justícia. Criticar-nos ferotjament, declarar-se'n víctimes, fugir del país, són actituds que estan molt a l'abast dels propensos a sentir-se'n víctimes, encara que no en siguin. Si no tenim ni recursos per administrar l'enorme talent que el país porta a dins! Reflexionem-hi: Espanya gasta el 5% del seu pressupost de Cultura a Catalunya i sovint més del 50% només a Madrid. Però som els catalans els culpables de no donar satisfacció a certes patums del món de la cultura!! Roma potser no paga traidors, però Madrid els paga generosament. 2) En segon lloc, som un país on, precisament degut al punt 1), podem passar de l'eufòria al rebentisme més sagnant contra nosaltres mateixos (precisament en el procés de deixar de ser "nosaltres" que sol aparèixer davant el pas al "ellos" (generalment en castellà)) en un obrir i tancar d'ulls. Fixeu-vos que en altres països (amb estat) és molt més difícil que passi això (fora casos com els Gérard Depardieu, generalment marcats per la fiscalitat o les sortides de l'armari per raons d'ideologia com els grans espies anglesos). I si passa, és titllat (i castigat) com a traïció, i santes Pasqües. A més, la ratlla que separa l'èpica del ridícul és molt i molt estreta. D'un Flotats triomfador a un Flotats desnonat van passar pocs mesos. Pel que fa a la petita distància entre triomf i desastre, pensem en el desembarcament de Normandia, que va ser un gran èxit però que podria molt fàcilment haver estat un fracàs absolut. 3) I molt important. Els desafectes d'un país-cultura com Catalunya tenen on fugir. Tenen el "warm bosom" de Madrid on poden acollir-se passant per finestreta. Poden seguir exercint de... i a sobre tenen el plus de l'acolliment de luxe que espera els trànsfugues que poden lluir els Teatros Nacionales, l'Editorial Planeta (la pica a Flandes més ben col.locada que tenen) i els micròfons de tota la Hispània Imperial al servei lliure dels seus llavis ja plenament recollits dins el xarop del nacionalisme banal que res no violenta i que taaaannnn normal és. De fet, segons com, inexistent sembla. "La FAES, dieu? Què és això? No, no, si jo parlo dels nazis de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Òmnium Cultural". Penso que no ens passarà aquesta aberració amb estat propi perquè accediríem al cel de la banalitat. El maquillatge hi és gratuït. Ara per ara, estem condemnats als llimbs del nacionalisme connotat que afecta les nacions pecadores, és a dir, les nacions a qui no se li han administrat els Santos Sacramentos y la Bendición Papal que dóna l'estatalitat. A qui interessa una nació sense bula? A d'Ors, Boadella i Loquillo, no. Catalunya és un país facilíssim contra el qual despotricar. Tens el suport mediàtic il.limitat per llançar-t'hi i expressar-te a gust. I pots estar segur que precisament per la mateixa essència tolerant i democràtica que té el país, ningú et passarà factura. Les "represàlies" i els disgustos que poden reportar (les actituds "desafectes") sempre seran deliciosament suportables i poc duradors en el temps. I sinó, que li preguntin a Leche Pascual, a la Granini o a la cadena Mercadona. En canvi, imagina't despotricar d'Espanya i després demanar d'actuar al Teatro Real o tenir una beca a Salamanca? Catalunya, per contra, és el país perfecte per als loquillos d'aquest món. Perquè fer de José Luis de las Heras o Teresa Carbajal a Salamanca, us puc ben assegurar, és DURISSIM. Amenaces, putades de tot pelatge i tot l'oprobi de la maquinària administrativa, i tot per expressar empatia i solidaritat amb un país -Catalunya- que, curiosament, els loquillos repudien. Coses de l'òptica. Coses de la decència i la democràcia, afegiria. I dels beneficis del Sindrome de Escocolmo adquirit. Bona inversió. Ni els de Vichy van guanyar-hi tant! (I al final, recordem-ho, van morir a desenes de milers per les cunetes de França a mans del qui crearien la Nouvelle France Gaulliste, sense que ningú en digués res, ni que la Sorbonne és "molestés" en estudiar-ho gaire, no fos cas...). Ja dic, la clau és TENIR ESTAT. Tant per poder-te'n sortir en les grans malifetes històriques com per anar tirant dins la decència. Que és el que farem els catalans. Per això volem un Estat. Però no un estat qualsevol. Quan tinguem estat propi, independent, tots aquests problemes se secaran com la Laguna Salada d'Antequera a l'estiu. I els flamencs de colors llampants i crits estridents volaran cap a un altre indret sense rancor ni entrevistes a La Razon del Sr. Lara (la fortuna familiar del qual li va venir directament lliurada per la victòria de Franco, recordem-ho). Normalitat, normalitat i normalitat. Per això volem un país normal, independent, sense demagogia, sense autoodi, sense premis al franquistes, sense el cultiu d'aquell altre odi mediàtic i sense les maneres de fer de l'Espanya política. Aviat ho veurem. I estaria molt bé que els Loquillos i companyia fossin aquí per gaudir-ne al nostre costat. Sempre que no prefereixin la caspa de l'Espanya borbònica i Franco-friendly que tants anys ens ha fet patir i desnaturalitzar fins al punt de la desesperació. Una Espanya on no hi veuen cap tara, es veu, encara que ni tan sols hagi anul.lat les penes de mort del franquisme ni hagi deixat que els grans criminals de guerra fossin jutjats. Una Espanya que té els registres d'incompetència política i corrupció més grans d'Europa. Però això deu ser pecata minuta oi, Loquillo, al costat de les aberracions de l'Òmnium Cultural i les decisions del Parlament de Catalunya? No sé, Loquillo, tu mateix. Que la teva consciència no et doni mai un mal sotrac. Pensa en el que estàs fent i dient, no fos cas que algun dia tu mateix en sentis una profunda vergonya. Perquè en portes camí. Ah, i volia acabar amb una pregunta. Als joves els costarà segurament. Algú em pot explicar què volien dir exactament els Joglars/Boadella amb l'obra Catalonia M7? Estem imperialitzats per Castella, si no no? Gràcies

Comentaris
1 - SEMPRE AMUNT
5 de gener de 2015, 19.07 h

ES VOSTÉ EL JORDI. CATALÀ SUÍS??

EL MATEIX QUE ESCRIU A NACIÓ DIGITAL?

PER MI VOSTÉ ÉS UN MESTRE


5 -10 -20 -tots
1


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.