Toni Strubell i Trueta


maig 04
Benvolgut Sr. Josep Ramon Bosch El meu nom és Toni Strubell i Trueta. Sóc escriptor, he estat periodista. He estat diputat de SI al Parlament. I voldria aportar algunes observacions davant l’aparició de Societat Civil Catalana tot agraint-li la publicitació de les seves idees, per voler-les compartir, cosa que crec que em faculta per poder-les respondre i rebatre sempre des del respecte. Per fer-ho, em baso en declaracions seves reflectides en algun mitjà, no sé si correctament i a gust seu. En acabat, voldria fer-li algunes preguntes derivades de les seves opinions. Quan vostè diu que “ La sociedad catalana no independentista, que es mayoritaria...” , li voldria demanar, ¿com ho sap que és “majoritària”? No seria la Consulta una excel.lent manera de saber-ho? Proposo. Vostè diu que “hay una sensación de miedo”. En què ho nota? Ho dic perquè jo no la noto enlloc. Sincerament. Però també penso que la meva percepció de la realitat varia substancialment de la seva perquè vostè, amb Somatemps, veig que parla de la incitació a l'odi. No serà simplement que a Catalunya hi ha un despertar general i una sensació de dir prou a tanta falta de democràcia com la que ens ve imposada des d'Espanya? Per molt sagrat que vostè consideri les coses a les quals la gent diu prou -i aquí està el problema en la seva credibilitat- crec que mai no es podrà comparar amb l'autèntica allau i cultiu d'odi anticatalà que es desprèn no sols dels mitjans socials espanyols, com hem pogut veure darrerament amb els insults a Gerard Piqué. Incitació a l'odi, diu? No voldria dir que a Catalunya no se'n faci que d’irresponsables no vull dir que no n’hi hagi. Però no es pot comparar. El que es produeix a Espanya contra Catalunya, sense la denúncia de cap organisme, és senzillament imponent! Perquè no sols passa als mitjans socials. Passa als periodístics i oficials! Recorda Ruanda, Sèrbia... però els polítics no reaccionen, i això és nefast. Ara, acusar a Catalunya d'això i no veure el que està passant als mitjans espanyols, és una gravíssima injustícia. I sinó que li demanin a Artur Mas que va ser acusat impunement de coses que no havia fet just abans d'unes eleccions. Vostè parla de “la exclusión social” i de “muerte civil”, del qui té por a no ser “reconocido como un catalán de piedra picada”. Però no està tota l’estructura espanyola basada en reconèixer l’espanyolitat i no la catalanitat? De quina mort civil estem parlant? Què pot ser més “mort civil” que el fet de viure una discriminació lingüística institucional com la que vivim? ¿Quan un català ha pogut parlar el seu idioma en la màxima institució de la democràcia espanyola, al Parlament espanyol, per exemple? ¿Quan un català ha pogut anar a Eurovisió i cantar-hi una cançó en el seu idioma? Mentre que a tots els mitjans catalans, els qui parlen en castellà no hi tenen cap obstacle. No són els catalans els qui han tingut tres-cents anys de “muerte civil” amb l’aplicació del Decreto de Nueva Planta? On és un ànim d’esmena per part de la política espanyola? És culpa dels catalans el fet d'haver-nos-en mentalitzat i tenir memòria Històrica. La veu vostè enlloc la voluntat d'entendre Catalunya per part d'Espanya? Fan programes a TVE1 en aquesta línia? A La Razon? Com pot estranyar-se que molts catalans hagin pogut perdre la paciència –com inclús la líder de la seva antiga facció al PP, la senyora Nebreda- per arribar a la conclusió que només serà amb el Dret a Decidir que ens podrem arreglar? És que no l’entenc. Aquí hi ha quasi tota una societat que s’ha posat dempeus i ha dit prou a la tirania i vostè parla de por. És precisament que la gent ha perdut la por que avui està marcant la realitat del nostre país, tot el contrari del que vostè diu. Que no ho veu? “Uno puede ser del Barça y llevar barretina y ser espanyol”. Qui diu que no? Quan ha vist vostè algú per Barcelona amb barretina? És una imposició anar en barretina? No ho entenc. La gent és absolutament, però ABSOLUTAMENT lliure de ser espanyol a casa nostra. Tan lliure que, de fet, és l’única identitat admesa al DNI. Més que això vol encara? No l’entenc de veritat. Vostè diu que “Mi nación cultural es la catalana y mi nación política es la espanyola”. Negar la política a una cultura no és el primer pas a negar aquella cultura? Com pot entendre algú que es diferenciï entre cultura i política? No són exactament aquesta mena d’actituds que esborren les cultures, els pobles? Catalunya no sols necessita cultura. Necessita cultura, i política, i economia. Vostè diu que “España nos quiere”. Caram! Jo no sé com pot mesurar l’amor d’un poble a un altre. Però les enquestes diuen tota una altra cosa. Miri-les i confronti-les amb la realitat, per dura que sigui. Cal preguntar-li, en tot cas, ¿creu vostè que els espanyols estimen la Catalunya real o estimen allò de Catalunya que poden identificar com a seu? Com a assimilat? És molt diferent! Pensi que els catalans són més mal vistos que els gitanos. Són i han estat acusats de nazis i jueus alhora des de sectors que van des de Pío Baroja a Quevedo, des d’Onésimo Redondo (que va advocar per l’adapptació i aplicació de la política nazi de l’odi al jueu que ell va veure a Alemanya per l’odi al català, com a eina política) fins a l’extensíssima lliga d’anticatalans que hi ha avui, cap d’ells disposats a adoptar una línia més reconciliadora. El propi The Economist acaba de dir que la gestió del tema català per part dels polítics espanyols és deplorable. Certament, la història de l’anticatalanisme espanyol (la intel.lectual i la popular) ocupa volums i volums de literatura i periodisme. I ho fa ja des de temps de Felip IV, que va ser el primer rei espanyol –segons l’historiador gens nacionalista Ricardo García Cárcel- d’institucionalitzar i inclús financiar una política anticatalanista cultural. Vostè parla de por a expressar idees i sentiments. On són els espanyols que expressen amor a Catalunya avui? On són? De veritables i admirables, els casos de Juan Diego, José Luis de las Heras, Teresa Carbajali alguns més. On és la pluralitat als mitjans espanyols on es puguin compartir i fer entendre les posicions més catalanes? Recordem que la política informativa de Goebbels era la de l’embolica que fa fort i el de la mentida repetida mil vegades. Repassi els mitjans honestos, Sr. Bosch. A Espanya no hi són, mentre que als mitjans catalans són presents les posicions contràries al Procés, contràries inclús a Catalunya en proporció molt més alta que no les posicions nacionalment discordants presents als mitjans públics de cap país del nostre entorn o, almenys, que jo hagi pogut comprovar. A quina TV pública surten paròdies i preses de pèl del propi president del País com passa a Polònia, agradi o no? Els amics anglesos, espanyols i ucraïnesos que tinc se’n fan creus de la pluralitat catalana. És admirable. Però vostè em parla de por... Vostè diu: “Nosotros no somos unionistas, somos catalanes y españoles. Esto de unionistas puede estar muy bien en el Ulster”. I jo demano, què fa diferent Catalunya de qualsevol altre país que hagi accedit a la seva independència dels centenars que ho han fet al món en el darrer segle i mig? Què no té Catalunya que la permeti ser normal? Per què no podem parlar d’unionistes? Vostè troba anormal que els catalans lluitem per la nostra identitat i la nostra independència. Però no és més estrany encara trobar gent que lluiten contra la independència de la pròpia nació? Com podem pensar que Espanya és el nostre país amb tot el que ha passat? És perquè a vostè no li cap al cap cap altra idea de Catalunya que no sigui de província assimilada i submisa? Li molesta que els catalans tinguem ànim de llibertat. És això, Sr. Bosch? Pensi una mica. És el que normalment passa als països. Que la gent estimi el país i no vulgui ademtre les imposicions i pertorbacions de cap altre. Vostè diu que han anat a veure “cantidad de gente famosa, actores, gente de la farándula, y en 'petit comité' nos dicen "estamos con vosotros, pero oye, es que yo trabajo aquí". I és que potser no tothom se sent còmode atacant un petit país sense estat que ha estat totalment traït, discriminat i desautoritzat per l’Estat en els darrers anys. Un Estat que a través del seu sistema “judicial”, totalment partidista i d’una parcialitat àmpliament denunciada en àmbits internacionals, ha destrossat l’Estatut votat no sols per la majoria catalana, sinó per les pròpies Corts. Entenc que com a militant 20 anys del PP això li pot patinar. Però la majoria de la gent a Catalunya rebutja frontalment l’anticatalanisme que el seu partit va practicar durant tants anys i encara practica. Com diuen a castellà, de “aquellos vientos, estas tempestades”. Vostè en un debat televisiu va defensar la unitat de la llengua catalana. Molt bé. Doncs sàpiga que ha format part d’un partit que té la desestructuració, la debilització i l’esquarterament de la nostra llengua com a punt clau de la seva política cultural. Potser vostè es va equivocar de partit. Però després no s’estranyi que la seva credibilitat sigui més aviat baixa a l’hora de formar part d’un grup que s’ha autoatorgat un nom tan presumptuós com “Societat Civil Catalana”. On ha estat vostè vivint els darrers 20 anys. Quina societat civil s’està inventant ara? Vostè diu de gent com jo que el que vol “es destruir nuestro país”. Sàpiga que jo he viscut molts anys a Madrid, que tinc molts amics a Madrid, i que l’últim que voldríem la gran majoria de catalans –segons palpo jo a diari- és destruir res ni ningú. Simplement volem organitzar la nostra nació en pau, sense pals a les rodes, i proveir-la d’aquella única eina que pot fer lliure i emprenedor un país: un estat propi independent, en el nostre cas, dins Europa. Res més. Moltes gràcies. Ben respectuosament, Toni Strubell i Trueta

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.