Avui m'he assabentat que el dia 1 de Maig TV3 deixa d'emetre el seu senyal via satèl•lit. Tot d'una miro la televisió i m'adono que es tanca una finestra, per a mi i per a tots els Catalans que com jo vivim fora del nostre país. Avui m'adono que la distància que em separa de Catalunya s'allarga, que perdo una mica de la meva identitat.
Avui també m'han vingut a la memòria les paraules del meu avi, quan allà pel 1976 i després de gairebé 40 anys de fèrria dictadura, va tornar a escoltar una emissora de ràdio en català, "fill per fi tornem a ser Catalans". No he oblidat la expressió de la seva cara, una barreja d'orgull i dolor, encara que jo no arribés llavors a entendre el perquè d'aquell fet. El català era la meva llengua materna, encara que al carrer fos invisible, fet que per a mi era part de la "normalitat", perquè per a tots els catalans de la meva generació no havia existit una altra cosa. Amb el passar dels anys he pogut entendre el que aquella expressió significava en tota la seva magnitud, el record de tot al que ell havia hagut de renunciar perquè la seva família pogués seguir endavant i algun dia aconseguís ser lliure, ell fins i tot va aconseguir tornar a votar en una seleccions per la seva estimada ERC.
Ara Jo, gairebé 35 anys després, i mirant a aquesta televisió fosca, apagada, em sento una mica en el seu lloc, quan en aquell nefast 1939 els Catalans vam perdre totes les nostres senyes d'identitat, la llengua, la cultura, el dret, la bandera .
Avui per als Catalans que vivim a l'exterior aquesta decisió política ens treu part de la nostra identitat, la llengua, la que els nostres avis amb la seva lluita, callada i constant, van aconseguir mantenir de portes a dins, a casa, perquè se'ns tornés sencera a la mort del dictador.
Avui doncs és un dia trist per a mi, si, ja se que molts diran que podem veure TV3 per Internet, que ja no cal tenir el canal via satèl•lit, que cal estalviar i que això és una despesa innecessària. La meva resposta és aquesta, la cobertura d’Internet no té la qualitat suficient a tot arreu com per poder veure o escoltar programes, ni en directe ni en diferit. Que la televisió Espanyola Internacional continua emetent sense cap problema i que els seus continguts segueixen en augment, que els instituts Cervantes segueixen amb el seu apostolat i que les ambaixades espanyoles segueixen gaudint de bona salut, en palaus i casalots imponents en totes les capitals que hi ha al món civilitzat.
Jo avui li demano, des d'aquestes humils línies, al nostre Govern que reconsideri la seva decisió, que pensi en tots els Catalans que hem hagut d'emigrar de la nostra terra, en les generacions futures, i que ens retorni aquest espai d'identitat que estem a punt de perdre, no per la decisió d'un dictador si no per una decisió política.
Isidre Clemente i Sensat. Frankfurt. Alemanya
