Un dia després d'aprovar el pressupost de la Generalitat per al 2012, el mateix govern que ha portat aquesta llei bàsica al Parlament avisa que el pressupost s'ha de refer. Com és possible?
El pressupost que es va presentar era impresentable, i no costava gaire veure-ho. Partia d'una hipòtesi de creixement i de creació d'ocupació per al 2012 contra tot pronòstic. S'hi preveia un augment dels ingressos per l'impost sobre el valor afegit (IVA) en plena caiguda del consum i uns ingressos extraordinaris per les vendes d'actius després d'haver-hi fracassat l'any 2011.
Les hipòtesis ja eren directament forassenyades quan es parlava d'obtenir 7.756 milions d'euros de deute addicional o de cobrar de l'Estat espanyol el que aquest li deu (i que no reconeix).
Però a la conselleria d'Economia no només li fallen les projeccions. La primera liquidació del 2011 evidencia que, tot i les retallades aplicades i el maquillatge de les xifres –fer veure que s'han cobrat els 759 milions és infantil–, el dèficit queda en un 3,66% del producte interior brut (PIB), no gaire lluny del 3,86% que el 2010 va presentar el (maligne) tripartit. El superàvit del sector públic (diferència entre el que es recapta i el que es gasta en el sector públic) a Catalunya voreja el 6% del PIB (rècord d'Occident, amb l'excepció de Noruega, gràcies als ingressos del petroli).
La paradoxa d'estalviar més que ningú i tenir una administració en la misèria només s'explica pel dèficit fiscal per l'Estat.
Qualsevol govern de la Generalitat està condemnat a veure que no li quadren els números si no afronta el problema. O és que a ningú li sembla estrany que l'efecte de tanta retallada sigui un negligible 0,2% del PIB? El Departament d'Economia anterior feia autèntiques barbaritats. La conselleria aplica mesures econòmiques sense cap rumb polític, amb efectes finals semblants.
Article publicat a ELPUNTAVUI+ el 19/02/2012
