Toni Strubell i Trueta


abril 03
El periodisme exprés britànic
Diumenge, 3.4.2011. 21:50 h| 2 comentaris
De tant en tant t’entrevista un jove periodista anglès. O entres en contacte amb liberals britànics que et demanen per Catalunya. El que sovint passa -però no sempre- és que et trobes amb un mur de paternalisme al davant. Un paternalisme més britànic que Big Ben. D'entrada ho intueixes en la mitja rialleta que fan. Se'n desprén un “ja veus com tenia raó” amb els quatre tòpics que duia de bagatge abans de l'entrevista... Perquè ells ho han vist tot de seguida.

Resulta que el primer que li crida l’atenció al periodista és el meu accent. Com Rex Harrison a "My Fair Lady", ja em deu haver jutjat com ho fan els anglesos. I després t'etziba un qualificatiu de “nacionalista poc usual”. Després posa a l'article que el meu pare era exiliat republicà. I què més?  Penso si m’hagués gravat, almenys s'hagués assabentat d'alguna cosa.… Després diu que els meus arguments son “straightforward”, adjectiu força ambivalent, per cert, i que es troba entre "senzilles" i "assenyades" (més m'inclino a pensar que vol dir el primer). Tot resumit en tres frases. Magnífic:
"Catalonia is a nation. Madrid doesn't recognise us as such. No one in Madrid talks about federalism any more."…En acabat posa en boca meva coses que simplement no he dit: "There is a general change to independence worldwide – Catalonia, like Flanders or Scotland, should break away." De quin "change wordlwide" he parlat jo?

El remat ha vingut quan afegeix que el que li he l'ha "deprimit". Cal suposar que un altre dia li haig de fer de cheer leader? O de psicòleg? Diu que som ingenus en voler marxar d’Espanya per raons econòmiques. Si hagués de contribuir Anglaterra un 10% del seu PIB a França o Escòcia cada mes, aviam quan trigaríem en veure el Sr. Glover a Speaker's Corner amb la veu rogallosa... O com s’ho agafaria el mateix Guardian? Amb stiff upper lip? Efectivament, un cop més cal apuntar com tothom és molt soldari... amb els diners aliens. Resulta que els bascos són combatius i nosaltres rics. Sàpiga, Sr. Glover, que per cada euro que s'inverteix en un català, se n'inverteixen 2,5 en un basc.
 
El periodista continua amb els tòpics parlant de la poca implicació cívica (i el 10J, Mr Glover, on era vostè?), de l’abstencionisme (curiosament més baixa a les passades eleccions que moltes eleccions a països de la UE). El Sr Glover fins i tot es permet l'apologètica descàrrega dels espanyols dient que l'"Espanya negra del franquisme ja és cosa del passat”. Amb un partit presidit per un ex ministre franquista a punt de tornar al poder? Amb un Conde Pumpido (net de sanguinari fiscal militar franquista Lucio Conde Pumpido) com a Fiscal de l’Estat designat per no anul.lar les penes dels republicans? Amb les fosses comunes del franquisme sense excavar? Amb Garzón expulsat a L'Haia? Qui s’ho pot creure això? A mi sí que em deprimeix un periodisme que pot tractar amb tant de menspreu Catalunya, país que Anglaterra ja va deixar trinxat amb les seves traicions el 1713 i el 1936.

L'article sencer a :  http://www.guardian.co.uk/world/2011/apr/01/spain-catalonia-independence#start-of-comments



Comentaris
2 - Alan Murphy
5 de abril de 2011, 14.06 h

Sí Toni, el tenor de la peça del Sr Glover es negatiu i distorsiona molt, però almenys es un reportatge sobre la questió, i ès millor la cobertura, encara negativa, que la indiferència.
Hi ha 326 comentaris actualment en la página de The Guardian, molts dels cuals hi són per a corretgir les distorsions del reporter. I si ha distorsionat el tema de Catalunya, cuant més el tema del País Basc!

Julian Glover loves Albert Rivera! How heartwarming, they'll make a lovely couple...


1 - Jordi Ros
5 de abril de 2011, 01.51 h

El fet que aquest article del Guardian hagi estat publicat el 1 d’Abril ja ens hauria de donar una indicació. Segur que per al jove Julian Glover aquest assignment a Catalunya ha estat un bon "junket" i que s’ho ha passat força bé. Pel seu to de veu, però, tinc la sensació que potser s’ho va prendre com "a bit of a joke". Això si, sembla que va haver-hi química entre ell i l’Albert Rivera a qui va trobar, segons ell mateix diu, intel·ligent i impressionant. Es difícil evitar la ... Llegir més


5 -10 -20 -tots
1


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.