Toni Strubell i Trueta


març 03
En els darrers temps les comparacions entre el procés sobiranista i els mitjans de transport han estat constants entre els articulistes de casa nostra. Així el president Mas ja té el timó a la paret (crec que ha pogut pagar els visos per instal.lar-l’hi) i Salvador Cardús parla de l’Estatut com a “via morta”. Efectivament. La gran notícia, penso, és el fet que l’amic sociòleg també hagi dit en un darrer article (Dalt del tren, Ara, 27.2.2011) que l’independentisme finalment hagi “pujat al tren”. Cardús ironitza sobre les acusacions que han fet des d’ERC a l’independentisme “exprés” acusant els republicans de fer “una maniobra de distracció per no haver de confessar que no es té ni la més remota idea de com arribar-hi!”.
 
Ara bé, la falta d’un “full de ruta” és una acusació que es fa als independentistes des de diversos punts. Se li pot fer a Solidaritat Catalana per la Independència? L’altre dia m’ho insinuava un conegut jurista sobiranista a qui vaig respondre demanant-li si tenia notícia de les dues primeres proposicions de Llei que ha presentat SI al Parlament. En dir-me que no (és aliè a l’internet i  lector de La Vanguardia), li’n vaig enviar còpia. La seva trucada posterior per qualificar-me-les d’”impecables” i “intel.ligents” em van sonar a música abans que m’etzibés el finale alegro: “si això és un full de ruta!”.  Mira per on.
 
No hi ha ningú a SI que no la vulgui la unió independentista. La prova és que a les eleccions del 28N, per primera vegada, sis grups polítics s’haguessin posat d’acord per coaligar-se per fer la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència. Ara, com molt bé diu un conegut blogaire, anar a formar candidatura amb Jordi Portabella per a les municipals de Barcelona és de tot menys buscar la unitat independentista. És una cosa que defineix –amb perdó– com a “salvaculisme”. Qui observi les evolucions dels republicans en els darrers temps veurà que hi ha una desvinculació total amb el discurs independentista i una dinàmica absolutament continuista respecte a l’anterior fase. Un femonen que l’amic Víctor Alexandre defineix com a “lampedusià”. Hi ha molts senyals que ens indiquen que la “unitat independentista” que preconitzen els d’ERC no és més que un darrer esforç per salvar una nau que, recordem-ho, porta set anys fent allò que cap força independentista del món ha fet enlloc: lligar el seu destí polític a un dels seus oponents nacionals més aferrissats.
Alexandre, després de recordar la participació d’ERC en l’homenatge a Juan Antonio Samaranch, veu el rumb d’ERC en termes molt més crus: “…la direcció d'Esquerra, tothom ho sap, no ha fet res, absolutament res per la independència de Catalunya en els set anys que ha estat en el govern. Al contrari, amb la seva aliança amb el nacionalisme espanyol, ha enfonsat el país, l'ha estafat prometent-li un acord de finançament "megagalàctic" i ha fracturat l'independentisme”. A qui pot estranyar, doncs, que un ex senador d’aquest partit en demani la “refundació” i la renovació complerta de la seva direcció? Un pas que l’actual dinàmica mostra que serà impossible que es doni. El pitjor és que no hi veu cap senyal de rectificació. Alexandre va més enllà i blasma els intents que està fent ERC per engolir Reagrupament i Solidaritat, segons diu “per poder-los dinamitar des de dins, després d'haver-los blasmat, difamat i estigmatitzat”. Significativament, aquesta voluntat només l’ha aconseguida amb Reagrupament, que s’ha fos com un glaçonet en els braços del Sr. Portabella, soci de molts anys de Clos i Hereu. Ja només queda Solidaritat, que no és que se les vulgui donar de “més pur que ningú”, ni té “amor de sigles”, sinó que simplement veu la necessitat de mantenir-se fidel a un Full de Ruta i una estratègia molt ben armada.
 
La funció que exerceix SI, per tant, és vital. És l’opció política catalana que té els dos ingredients bàsics per liderar el moviment d’alliberament nacional del nostre país. Té un Full de Ruta. I té l’empemta i la valentia necessàries per dur-lo a terme. La de SI és una lluita sense quarter de l’única forma que pot ser la lluita per la independència. Com va ser la de Sajoudis a la Lituània de 1989 o la del inicialment raquític moviment independentista eslovè uns pocs anys després. Fixeu-vos que La Vanguardia de dimecres passat feia el següent titular: “ERC logra la fractura de Solidaritat”, a través de la fugida de Laporta amb Portabella s’entén. I mireu per on, un diari que només ha buscat de desacreditar el “projecte del Sr. Laporta”, des del seu naixement, ara el veu feliçment “fracturat” gràcies a la marxa, precisament, del Sr. Laporta, de qui abans no feien més que recordar el seu suposat “passat”. Què és, doncs, el que els molestava, Laporta o Solidaritat? Crec que ha quedat clar que els guardians del ghetto estan encantats que Laporta se’n vagi amb els qui durant anys oferien garanties absolutes de no representar res problemàtic per a l’establishment. Al contrari, els qui l’han ofert suport i complicitat, fins i tot en els pressupostos de fa unes setmanes.
Com em va dir ahir mateix un adherit del Baix Empordà, “si Solidaritat no l’haguéssim creat el juliol, l’hauríem de crear avui”. Perquè està realitzant una labor que no està realitzant ningú, ni té visos de realitzar. Penso que estem fent una feina absolutamente necesaria per portar algun dia aquest país a la independència. Clivellem en les contradiccions existents, ens fem incòmodes, removem les consciències. Si cedíssim als qui res no han fet per l’independentisme efectiu, sí que estaríem contribuint a fer una fractura. I penso que la percepció d’aquesta fermesa és justament l’element que fa que Solidaritat estigui creixent dia a dia.
 


Comentaris
11 - salvador nos
8 de març de 2011, 10.30 h

Toni, estem en la coherència i tenim els objectius clars. Hi arribarem! No direm allò de "... Què n´aprenguin" però qui vulgui que s´hi afegeixi i qui vulgui sortir... no l´hem de retenir pas per buscar un determinat resultat a curt termini que no és el que busquem. Salutacions i endavant!


10 - josep de palautordera
7 de març de 2011, 22.28 h

Hola sr. Toni, GRACIES PER ESTA AQUÍ, ARA I DEMÀ...!!!, gracies per el teu coratge al emprendre aquest camí, que os serà sens dubta llarc i dolorós, perquè manifestar-se d’un color que no es “l’obligat” Bufff....
De totes maneres, el que passa amb la resta de “germans” de les terres catalanes que son “salvaculistes i euristes” es molt senzill i el problema ja els ve desde la seva infantessa, la frase resumida seria: “el que no em van donar, no m’ho dono” o “el qu... Llegir més


9 - Douglas Weldon
7 de març de 2011, 19.20 h

Toni - I agree with everything you have said but, more importantly, I am very grateful to you for taking the lead in saying it, and also for spelling it out with such clarity. In the current circumstances, this is exactly the sort of strong leadership we all need - many thanks - 'onwards and upwards!' Regards. Doug.


8 - marcc
7 de març de 2011, 19.16 h

M'ha sorpres agradablement la qualitat del seu escrit, dificil de trobar en blocs de politica. Per altra banda la coherencia de les idees exposades nomes em porten a demanar-li mes intervencions publiques al Parlament: si s'expressa en el debat paramentari tal i com ho fa aqui per escrit mes d'un i de dos tombara Voste quan arribi el torn de l'oratoria.


7 - Xavier Carol
7 de març de 2011, 18.38 h

Toni, des de Taradell, on últimament ens has acompanyat dicerses vegades, enhorabona pel teu article i la clarividència que hi mostres. Llàstima que des de tots els mitjans del "establishement" (diaris Nacionals inclosos) cada dia es blasmi "El sainet de Solidaritat", com titula avui l'AVUI sense cap pudor.

Enadavant !!!!!!


5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.