A exactament un quart menys cinc de tres de l’últim dia de la primavera de 2010 –ahir– van firmar sis representants d’Eusko Alkartasuna i sis més de l’esquerra abertzale un acord de col.laboració política que es fa difícil de no qualificar d’històric. Portava mesos, potser anys, gestant-se, però no per això deixava de tenir un aire intrigant l’escenificació plàstica d’un acord transcendent entre membres de l’esquerra abertzale tradicional, com Rufi Etxeberria i Jone Goirizelaia, i la plana major d’Eusko Alkartasuna, partit nascut com a escissió del Partit Nacionalista Basc l’any 1986.
L’acte va ser portat a terme amb atenció envers el darrer detall en la seva escenificació. Certament, es va voler donar una imatge de màxima solemnitat a un acord que pretén començar a unificar l’independentisme, fins i tota amb un ventall d’adhesions més ideológicament amples que no la que marcà el començament d’Euskal Herritarrok l’any 1998.
El que sens dubte es buscava amb l’acte era mostrar una nova força capaç de llantar un missatge d’optimisme en resposta a “l’anhel d’un ample sector de la societat basca”. Certament la possibilitat que l’acord pugui significar un senyal inequívoc(1) de la voluntat de Batasuna de deixar enrere la violència n’és un dels factors més esperançadors. No sols pot significar la desitjada pau –després de tants anys de violència i enfrontament–, amb l’abandó de les armes per part d’ETA, sinó una aposta que pot acabar permetent la presentació de l’esquerra independentista a les eleccions. En aquesta sentit, els mitjans bascos també han subratllat el fet que pugui significar una oportunitat real perquè els partits basquistes puguin recuperar una majoria nacional al Parlament basc, una majoria que només ha caigut en mans del PSOE i PP degut a la il.legalització de Batasuna i la pèrdua dels 150.000 vots que li són fidels. Tot allò expressat pels diferents participants en l’acte –des dels líders de cada formació fins a personalitats públiques de renom com l’artista Nestor Basterretxea– anaven en el sentit d’anunciar l’arribada d’una nova època en la política basca. Una època sense cap lloc per a la violència ni per a la falta de respecte als drets humans.
A l’acte tampoc li va faltar sinceritat i un cert to d’autocrítica, potser encaminat a satisfer els dubtes dels qui demanaven perquè no s’havi aconseguit tot això fa anys. Els representants d’ambdues formacions hi reconegueren que vénen de tradicions politiques força allunyades que fins i tot han pogut estar en franca “contradicció” en les seves actuacions i posicions del passat. Ara en tot cas faltarà concretar exactament què volen dir quan autodefineixen la nova formació com de “esquerra progressista”, tot i que a l’acte se sentiren crítiques d’ambdós partits cap al model neoliberal que ha portat cap a crisi actual, apuntant-se la necessitat de comptar amb eines pròpies per evitar situacions semblants. Igualment, des d’ambdós grups s’han fet al.lusions solidàries amb la vaga general que els sindicats majoritaris bascos (ELA i LAB) han convocat per al proper 29 de juny. Apunten que la unitat d’acció –tant política com sindical– és l’unica manera de fer front a “les imposicions que ens vénen de fora”.
1. A l'original estava mal posada aquesta paraula. Mea culpa.
