Els espanyols i els monàrquics es queixen que a determinats llocs la gent xiula el seu rei. Fins i tot s'està començant a donar el cas que les autoritats s'hagin de pensar-s'ho molt i molt abans de convidar-lo a segons quins actes. De moment la premsa espanyola només hi veu un culpable: els xiuladors. Però el cert és que no existeix cap altre culpable que no el propi rei. Aquest senyor que és rei gràcies al fet que el dictador Franco l'hi posés a dit, és un senyor que té unes credencials públiques d'un escassíssim pedigri democràtic. Va jurar els principis del Movimiento. Va dir que el castellà mai no s'havia imposat a cap altra llengua. I va encoratjar el PP i el PSOE a "desallotjar" els nacionalistes del poder al País Basc. És a dir, aquest senyor té tres dels pecats més grans que es poden associar amb un cap d'estat:
1) complicitat amb el feixisme
2) negacionisme del genocidi lingüístic
3) prevaricació i partidisme en càrrec que ha de ser neutral.
A qui pot estranyar que el xiulin? A ell? Ell s´ho ha buscat amb un entusiasme ssense aturador. Que pensi què li passaria si, amb un curriculum així, hagués intentat de rei de qualsevol altre país de l'Europa de més tradició democràtica. D'on no n'hauria d'haver sortit per cames com son cunyat grec Constantí, germà de la Sofia?
