El lehendakari Patxi López va fer un sonat acte a la Borsa de Madrid per presentar l'oferta turística basca a Fitur, dimecres passat. El fet no tindria cap mena de transcendència si no fos pels missatges i els gestos que s'hi feren. D'entrada, amb l'ampul·losa escenificació escollida. Certament, el seu govern, empès per la necessitat de bellugar-se davant la pèssima percepció que en té l'opinió pública –el 71% dels bascos van declarar sentir-hi poca o nul·la confiança no fa ni un mes–, deu haver entès que a la capital del Regne calia fer-ne alguna de grossa per mirar de refer-se'n. Total, a la presentació van acudir-hi ni més ni menys que quatre ministres de l'actual govern de Zapatero, i fins i tot el president del PP basc, Antonio Basagoiti. Una de les idees que el tàndem López-Basagoiti intenten de vendre –i a Madrid ho feren a través del discurs de López– és que ells sí que han trobat la fórmula legítima per imposar la majoria absoluta constitucionalista a l'Estat davant els titubeigs i els clàssics enfrontaments PP-PSOE d'altres contrades. Ells sí que s'han atrevit a aplicar el rodet espanyol en territori díscol. Així, López va voler vendre la idea que han convertit el País Basc en un «oasi polític» davant les disputes regnants a Madrid. El més curiós és que també ho proclamen en el sentit de destacar-se de la turbulència que suposa actualment la «sobiranista» Catalunya per als interessos espanyols.
És evident que en l'elecció gens casual del mot oasi –tan tradicionalment associat al cas català en altres temps– el novell lehendakari pretén penjar-se la medalla d'haver rescatat el País Basc de les urpes de la dissidència tot estenent-hi un mantell de pau i concòrdia espanyola i imposant un identitarisme banal espanyol per sobre del basc. Així, a Fitur, no s'hi va veure ni un sol ikurrin, quan a les presentacions d'altres presidents autonòmics sí que es veieren les respectives banderes autonòmiques...
Potser una de les coses més irritants de l'actual volada de Patxi López és la seva manca absoluta de percepció de la realitat, i la falta d'humilitat que n'és hereva. Aquest fet ha arribat a la bogeria de deixar-se ponderar com a possible recanvi de Zapatero a la Moncloa, com s'especulava en les tertúlies radiofòniques de dijous passat.
El fet que López no hagi tingut cap empatx a l'hora de proclamar que el País Basc és un «oasi», del gènere que sigui, és un estirabot de la mida de San Mamés. Amb el 71% de l'opinió pública en contra, amb uns índexs d'atur que feia dècades que no es coneixien, amb un govern que representa una clara minoria de l'electorat, amb l'exclusió sistemàtica de la majoria sindical del debat públic, amb més presos d'ETA que en cap moment de la història, amb els periodistes d'Egunkaria als tribunals, amb detencions diàries de familiars de presos pel mer fet de mostrar fotos dels seus parents engarjolats (sovint injustament) a distàncies inhumanes del País Basc, jo m'ho faria mirar, això de l'oasi.
Irrita molt que el president d'un país pugui proclamar que tot és un «oasi», quan la realitat és que, amb les actuals lleis a la mà –totalment desfavorables al basquisme– l'únic que ha aconseguit és imposar els interessos d'estat als interessos i a la sensibilitat de la majoria.
Total, a la presentació van acudir-hi ni més ni menys que quatre ministres de l'actual govern de Zapatero, i fins i tot el president del PP basc, Antonio Basagoiti. Una de les idees que el tàndem López-Basagoiti intenten de vendre –i a Madrid ho feren a través del discurs de López– és que ells sí que han trobat la fórmula legítima per imposar la majoria absoluta constitucionalista a l'Estat davant els titubeigs i els clàssics enfrontaments PP-PSOE d'altres contrades. Ells sí que s'han atrevit a aplicar el rodet espanyol en territori díscol. Així, López va voler vendre la idea que han convertit el País Basc en un «oasi polític» davant les disputes regnants a Madrid. El més curiós és que també ho proclamen en el sentit de destacar-se de la turbulència que suposa actualment la «sobiranista» Catalunya per als interessos espanyols.
És evident que en l'elecció gens casual del mot oasi –tan tradicionalment associat al cas català en altres temps– el novell lehendakari pretén penjar-se la medalla d'haver rescatat el País Basc de les urpes de la dissidència tot estenent-hi un mantell de pau i concòrdia espanyola i imposant un identitarisme banal espanyol per sobre del basc. Així, a Fitur, no s'hi va veure ni un sol ikurrin, quan a les presentacions d'altres presidents autonòmics sí que es veieren les respectives banderes autonòmiques...
Potser una de les coses més irritants de l'actual volada de Patxi López és la seva manca absoluta de percepció de la realitat, i la falta d'humilitat que n'és hereva. Aquest fet ha arribat a la bogeria de deixar-se ponderar com a possible recanvi de Zapatero a la Moncloa, com s'especulava en les tertúlies radiofòniques de dijous passat.
El fet que López no hagi tingut cap empatx a l'hora de proclamar que el País Basc és un «oasi», del gènere que sigui, és un estirabot de la mida de San Mamés. Amb el 71% de l'opinió pública en contra, amb uns índexs d'atur que feia dècades que no es coneixien, amb un govern que representa una clara minoria de l'electorat, amb l'exclusió sistemàtica de la majoria sindical del debat públic, amb més presos d'ETA que en cap moment de la història, amb els periodistes d'Egunkaria als tribunals, amb detencions diàries de familiars de presos pel mer fet de mostrar fotos dels seus parents engarjolats (sovint injustament) a distàncies inhumanes del País Basc, jo m'ho faria mirar, això de l'oasi.
Irrita molt que el president d'un país pugui proclamar que tot és un «oasi», quan la realitat és que, amb les actuals lleis a la mà –totalment desfavorables al basquisme– l'únic que ha aconseguit és imposar els interessos d'estat als interessos i a la sensibilitat de la majoria.
