Si no l'heu vista, la pel.lícula "Garbo, l'home que va salvar el món" realment val la pena. Si et diuen que s'ha fet un bon documental biogràfic sense comptar amb un sol minut de filmacions fetes del personatge en l'època central del trama, no ho podríeu creure. I si et diuen que es va acompanyant la trama amb escenes extretes de pel.lícules de l'època (de guerra, de gàngsters, d'amor i espionatge etc.) pensaries que quedaria una mala peça al teler. Doncs res d'això. Queda magnífic i molt suggerent. Aquest documental, construït al voltant d'un bon fil argumental, va explicant com Joan Pujol va entrar en una operació de contraespionatge en què, havent-se guanyat la confiança absoluta dels nazis, els "ven" que té més de 20 agents per tot Anglaterra (sense tenir-ne cap) i també que l'operació Overlord, amb el desembarcament a Normandia, només era una "distracció" i que l'atac de debò seria al Pas de Calais. Hitler s'ho va creure durant setmanes...
La pel.lícula també té una lectura simbòlica que no he pogut evitar de veure. Per una banda, i més enllà d'algun llibre (crec que són dos) sobre el tema de Joan Pujol, ¿realment s'ha hagut d'esperar fins l'any 2009 perquè el món sabés que fou un català que tingué aquell paper destacat? Com també s'ha conegut extensament, només fa poc, que el famos "fotògraf de Mauthausen", Francesc Boix, també n'era. La lectura que faig jo és: Joan Pujol, espia amagat i desconegut d'un país també amagat i desconegut. Aviam quan tots plegats el fem sortir de l'armari (el país) i ens fem un lloc digne al món com a catalans i com a defensors d'uns valors democràtics que a Espanya no flairen ni de lluny i que, amb el temps, hem pogut veure que no els interessen per a res. Com ho demostra la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha arribat a regalar una foto firmada seva a un notori ex-membre de la SS que va als seus mítins a Madrid (i no renuncia a Hitler!)! Espanya tampoc no mostra cap interès en voler superar una dictadura amb l'anul.lació de les penes sofertes per les seves víctimes i la condemna dels qui van pertetrar els crims franquistes. Per altra banda hi ha el tema del paper dels catalans a la Guerra Civil. Sí, amb el cor estem amb la República, indubtablement, i totalment en contra de Franco. Però l'any 1936 i 1937 cal reconèixer que hi havia catalans que tenien clar que cap dels dos bàndols de la guerra era el seu. Si al meu avi Josep Trueta el volia matar la FAI! Certament, tant van perseguir la catalanitat i Catalunya els de la Falange com els de Durruti. O no va ser així? Joan Pujol és un català que evidencia aquesta realitat. Només un retret a la pel.lícula: la poca energia que s'hi posa a incloure Franco al mateix sac assassí de Hitler i Mussolini. Això sí, surt una escena de Franco fent saludar la seva filla els "niños alemanes" i aixecant el braç en salutació feixista. Aviam si no era contra això també que van lluitar tants catalans demòcrates... Un cop més quedem astorats de la generositat que ha mostrat el món a l'hora de jutjar Franco i la manca de generositat mostrada envers Catalunya.
Per cert, avui dissabte 9 de gener ha sortit la crítica a Diario Vasco, un cop retirada la pel.lícula de l'únic cinema que el passava a Sant Sebastià. L'han donada el màxim qualificatiu amb 4 estrelles i encoratja tothom que busqui la pel.lícula com sigui per veure-la.
