Toni Strubell i Trueta


desembre 17

El treball dels darrers mesos té dues grans finalitats o dos grans objectius: la primera són les Consultes per la Independència als pobles i ciutats del país. L'altra és la creació d'una gran força o coalició independentista per presentar-se a les properes eleccions del 2010. D'acord, hi ha temps per fer això darrer, però no gaire. Les dues tasques s'han de portar endavant paral.lelament. Estem en un moment d'esperança en què cal estar molt pendents dels errors del passat. Si el 1980 vam destrossar les possibilitats de col.locar una força independentista al Parlament (presentant el BEAN i NE per separat), i si vam estar anys amb sopes de sigles, ara cal ser madurs i posar-nos tots a remar en la mateixa direcció. I per fer això, crec que Reagrupament hi ha de ser una peça clau per l'experiència que té molta de la seva gent (Josep Pinyol, ideòleg, és un autèntic crac). Presentar ara aquesta iniciativa sense comptar amb Reagrupament em sembla estrany, fer les coses a l'inrevés. Tots els qui vam ser al Palau de Congressos de Barcelona en la creació de Reagrupament vam poder veure que allà s'hi estava bastant una cosa molt seriosa i transversal. Després el poder de convocatòria que tenen els actes de Reagrupament és un dels fenòmens dels darrers anys. Ara han dit que hi ha "recels" d'alguns contra Reagrupament. Per la força que està tenint? Si de recels i de confrontacions, malauradament, sempre n'hi haurà per una raó o una altra. Però sincerament pensem que els grups que ara fan aquesta crida representen gaire res més que bona voluntat? Tenen dirigents capaços, madurs, amb experència? Siguem seriosos tots, no perdem de vista els objectius, fem UNA gran candidatura, i a treballar, que això de la política és una cosa seriosa i difícil. El que no podem fer és matar tot el que és gras, com sempre hi ha algú que vol fer. La principal lliçó per a tots és la d'armar-nos d'HUMILITAT. Encara no ha fet res ningú aquí. Tots partim de zero i tenim un escenari comú: la certesa que, tothom pel seu cantó, ningú no farà res. Cal defugir tot sectarisme, tot personalisme -com fa en Carretero, crec jo, oferint el primer lloc a la llista- i pensar que el nostre poble, malalt i fotut, no ens està esperant, sinó que l'hem d'anar a buscar. No anem a buscar algú que ens reclama, sinó a despertar algú sense el qual no farem res, i que tot just ha mostrat símptomes de poder despertar. Ara, que tot vagi bé depèn del fet que fem les coses molt bé i que no ens equivoquem. No tindrem més oportunitats. Som-hi, doncs, tots junts!

Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.