Toni Strubell i Trueta


octubre 25
La “celebració” de 30 anys de vigència de l’Estatut de Gernika no pot haver estat més un afer més estrafolari aquest cap de setmana a Vitoria-Gasteiz. Un cúmul de contrasentits. Feia tota la impressió d’un aniversari en què el complidor d’anys no hi fos present. O, segons com, un concert per a sords. Resulta que els qui més han celebrat aquesta efemèride han estat els principals sospitosos d’haver denigrat l’homenatjat durant anys. De no haver-li fet ni cas. En molts aspectes ha semblat que s’hi celebrava el bateig d’una criatura que fa anys que d’altres creuen morta. En definitiva, a Ajuria Enea, seu de l'actual Delegación del Gobierno, hom diria que s’hi van ajuntar tots els qui no han mogut un sol dit per l’autonomia real del País Basc. Per una banda el partit del mateix lehendakari, que durant anys i panys ha obstaculitzat des del Govern de Madrid el ple desenvolupament de les seves competències. Ara diuen que ells sí aconseguiran aquests poders. Però en quines condicions, amb quins acords? Pel que va filtrant-se dels acords obtinguts i de les partides acordades en diversos camps, pot acabar sent una farsa de caràcter merament simbòlic. El PSE passaria a la història com la força que “finalment” hagués desbloquejat obstacles històrics quan la realitat és que els basquistes mai no haguessin acceptat aquestes transferències en aitals condicions. El PP també hi era a la festa. Sembla mentida que un partit que es va oposar des del primer moment a l’Estatut basc ara hi balli fandangos de celebració. Els nous propagandistes d’EITB en són conscients i en tot moment prioritzen la figura de Mayor Oreja com a concelebrant de l’efemèride (en debats, anuncis, reportatges) perquè es dóna el cas que, en aprovar-se l’Estatut, ell era d’una UCD que l’acceptava. De tota manera, la hipocresia del PP d’ara no té aturador perquè acaba de votar en contra del blindatge d’allò que és l’espina dorsal de l’autonomia basca -el Concert econòmic basc- a les Corts de Madrid. Per acabar d’adobar l’absurditat de tot plegat, el flamant president del PP de Biscaia, Antón Damborenea, dissabte passat va avisar Rajoy que els del PP basc defensaran el Concert allà on calgui. Era una crítica directa al fet que Rajoy s’hagués negat a donar rang de llei a la fiscalitat basca. Però Rajoy, present a l’acte, es va quedar tan ample i ni tan sols va fer-hi esment al seu discurs! Era una clara mostra més de l’interés que té el PP per l’autonomia basca que ahir concelebraven. No menys pintoresca resultava la presència d’UpyD a la celebració quan tothom sap que aquest partidet defensa el desmantellament d’aquesta llei i la devolució a Madrid de competències basques a dues mans. Ho està celebrant per endavant? Molt més conseqüents han estat, en canvi, els partits no constitucionalistes: PNB, EA, Aralar, EB i Alternatiba. Què s’hi havia d’anar a celebrar a Ajuria Enea? es devien demanar. I era una bona pregunta. Què hi celebraven, en definitiva? Que el País Basc tingui autonomia? O que per fi els partits espanyols hagin arravatat el seu control de les mans dels qui realment l’aprofitaven? No era realment una festa per celebrar que, d’ara endavant, s’ha acabat això de l’autonomia? I és que hi ha gent per celebrar qualsevol cosa i per les raons més estrafolàries. L’autonomia ha mort, visca l’administració provincial!


Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.