Toni Strubell i Trueta


octubre 16
Ara que han arribat les primeres glaçades tardorenques al País Basc sembla que acabarà la temporada de bolets i es congeralan les llavors no prou ben soterrades. Com si en prengués exemple, una onada de fred semblant és el que ha dirigit Madrid contra aquelles persones de l’esquerra indepedentista basca al voltant de les quals pocs dubten que té més possibilitats de néixer una iniciativa pacificadora. O la tenia. Alguns podran pensar que Arnaldo Otegi i Rafa Diez i companyia són “meres titelles” en mans d’ETA, com els agrada de dir al conseller basc d’Interior Rodolfo Ares i al ministre Alfredo Pérez Rubalcaba. No seria això quasi tan greu com dir que el PSOE de Felipe González era una “mera titella” del GAL? I no ajuadria a fer pensar això mateix que l’exPresident espanyol hagués acompanyat el condemnat José Barrionuevo al seu ingrés a la presó de Guadalajara? Potser Otegi no ha estat condemnat per protagonitzar episodis força menys greus que això?
 
Quan el PNB s’apropà a l’esquerra independentista en diverses ocasions –per fer l’Acord de Lizarra-Garazi i en buscar vots parlamentaris per al Pla Ibarretxe, per exemple– els partits constitucionalistes posaren el crit al cel dient que els jeltzales pactaven amb el dimoni amb objectius inconfessables. Però no és exactament això el que està fent avui el PSOE? I, segons com, el mateix PP? No podem dir que en engarjolar Otegi i allunyar així l’escenari d’una possible transició cap a la pacificació, PSE i PP no estan fent altra cosa que assegurar-se almenys una segona legislatura a Ajuria Enea en impossibilitar l’àmplia majoria nacionalista que li és natural a un àmbit electoral basc sense desvirtuar? Alguns, com Joseba Egibar, han anat un pas més enllà i han  suggerit que el que realment volen alguns és la continuïtat d’ETA. Aquesta idea pot haver ferit algú, d’acord. Però els qui més s’han queixat, curiosament, són els qui més han acusat el PNB d’estar conxorxat amb el terrorisme i de “no haver fet res” a favor de les víctimes. I dic “curiosament” perquè els qui així procedeixen no han tingut cap problema a l’hora de mantenir en el càrrec de directora de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc a la mateixa persona que ostentava aquest càrrec en temps d’Ibarretxe: Maixabel Lasa. I no crec que hagi canviat gaire la seva línia. Fins i tot es podria dir que aquesta senyora, dóna d’un ex Delegat del Govern espanyol mort per ETA, tenia més projecció mediàtica abans que no pas ara. En què quedem?
 
Sigui com sigui la resposta a aquestes preguntes, el cert és que portar Otegi i Diez a la presó avui no farà res per la pau. Al contrari, és el més bon aval per a la continuïtat de la línia més dura d’ETA. Tot fa preveure que la manifestació d’aquesta tarda serà massiva –escric abans d’acudir-hi– ja que la gent basquista ha intepretat l’afer com una agressió més. Liderats pel sector sindical que ara forma el nucli dur de l’acció nacionalista basca (ELA-LAB), tot l’espectre nacionalista hi convoca, des de l’esquerra independentista, –extraoficialment és clar– fins al PNB, EA, Hamaikabat i Aralar. En fi, deia Gandhi que les causes avancen gràcies als errors de l’enemic més que no pas pels encerts propis. El temps dirà si la tàctica constitucionalista donarà els seus fruits a favor de l’enfortiment de les posicions de l’Estat espanyol al País Basc. O si, pel contrari, farà reaccionar el basquisme desconcertat que no acaba de saber com actuar davant l’arribada de PP i PSE al poder. Està per veure quina llavor acabarà germinant. Si la de casa, o la de Madrid.


Comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article


Comenteu l'article
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.