Toni Strubell i Trueta

In few places can faith in the European dream be as glistening as it is in Catalonia. Because of old European ties and faith in Northern efficiency? Partly. But many Catalans also see the EU as a safety net into which to tumble free of three hundred years of exposure to one of Europe’s most oppressive National systems, Spain.

El final d'agost del 2000 ha marcat una fita excepcional en la lenta reconciliació dels catalans amb la seva història recent i, sobretot, amb la figura del president Lluís Companys. No ha estat una reconciliació completa, és clar, com hauríem volgut: les reticències polítiques i les ombres mediàtiques de l'Espanya actual no ho haurien permès.

Acaben d'informar a RAC1 que aquesta periodista del New York Times, Doreen Carvajal (autora d'un gran llibre sobre la identitat sefardí a Andalusia), va patir les amenaces de Juan Carlos. Quan li va fer preguntes "indiscretes" (les que a qualsevol figura pública li poden fer), el Borbó va demanar al director del seu diari que la acomiadés.

En les darreres hores s'han sentit coses molt absurdes. S'ha faltat al respecte. Ha sortit de l'armari tot l'exèrcit de rebentaires i cínics que devien portar-hi anys farts de les victòries del FCB, victòries que - sense cap ànim d'esquivar les mancanes, les corrupteles i els excessos del futbol (i l'immens i impune endeutament i certa alienació que representa)- ha fet tant per aixecar la soferta autoestima dels catalans i dels culés.

El perill de tornar a la normalitat política La manifestació del passat 11 de setembre va trencar a Catalunya la somnolència en què els partits polítics solen estar instal•lats. Va ser indubtablement un gran revulsiu, però actual-ment va camí d’haver estat un miratge. Al cap de set mesos de la manifestació i de tres de la declaració de sobirania del Parlament (el darrer cop de força), el panorama polític català comença a presentar uns símptomes desoladors.